dissabte, 15 de setembre de 2012

Que ningú no et salvi la vida




Què faríeu vosaltres per un amic que us ha salvat la vida? Què faríeu si rebéssiu una carta d'un home que diu que és el vostre pare i que li feu un favor a títol pòstum?


Sembla que el ritme trepidant és el to de les novel·les de Flavia Company, avançar sense aturador per deixar-te amb la boca oberta al final.

"Un home existeix perquè existeixen els altres. El remordiment no li permet pensar en res més. Tanca els ulls. Se li tanquen.
D'aquí vint anys la Gabi o algú altre entregarà a la seva filla la carta que ell ha escrit dies enrere. La seva herència. Es pot heretar qualsevol cosa. D'aquí a vint anys en farà vint de la seva mort.
Traductor. Ha traduït de tot. Catàlegs i prospectes. Gestos i accions. Pors. Mirades. Molts llibres. Recorda millor els llibres que ha traduït que no pas les dones que ha besat."

L'Enzo és un traductor, dels bons, d'aquells que van buscats en el món editorial. El que no s'espera és que un dia una de les seves editores li demani que l'ajudi a ser mare renunciant als drets de la paternitat. L'Enzo té una malaltia terminal que li fa replantejar moltes coses, el que tampoc espera és que en Víctor, amic de l'ànima que a la facultat el salva de morir-se ofegat per una oliva, li demani un favor.

En Víctor, home de negocis, fred, calculador i sense escrúpols, quan s'assabenta que a l'Enzo només li queden 4 mesos de vida decideix que és el moment que l'Enzo li torni el favor. Una dona del passat entorpeix el futur prometedor d'en Víctor en la seva carrera ascendent, l'Enzo és l'encarregat de fer-la desaparèixer.
L'Enzo, a punt de morir, sent la necessitat d'escriure una carta a la filla a qui no fa de pare tot confessant el preu que ha hagut de pagar. La Berta el dia que fa 25 anys rep la carta amb una única missió que sense ser-ne conscient acaba per salvar la vida d'algú altre.
No podem desvetllar els detalls per no aixafar la trama, engolida en 48 hores.
Novel·la psicològica que es capbussa en l'interior dels humans i les seves misèries.

L'autora us n'explica alguns detalls.




Publicada per Proa/Lumen

5 comentaris:

Mireia ha dit...

m'has convençut

Quadern de mots ha dit...

a mi també m'has convençut.

SU ha dit...

Amb aquesta novel·la comença una nova temporada de lectures trepidants!

Que no s'autir la llegiguera i llarga vida per a les nostres llibreries preferides!

SU

Núria ha dit...

quines ganes de llegir-la, que m'absorbeixi el cervell la trama aquesta que expliques....
sembla que el blogger em fa boicot, havia deixat coemntaris en posts anteriors i veig que l'hiperespai sel's ha menjat. El de l'Alan Bennett també promet

racoperllegir ha dit...

Després de "L'illa de l'última veritat" vaig quedar-me amb ganes de llegir més d'aquesta autora, i ara cada cop que topo amb una ressenya de la seva nova obra em convenço més que l'haig de llegir ben aviat. Sembla, pel que en dius, que Flavia Company no decau en la seva escriptura i que la novel·la val molt la pena...