dissabte, 22 de setembre de 2012

El lector de Julio Verne


I ja tenim aquí el segon volum dels Episodios de Una guerra interminable que Almudena Grandes va iniciar amb Inés y la alegría. Grandes continua donant veu als ciutadans anònims que també van escriure la història, aquest cop el protagonista és Nino un nen de nou anys fill de guàrdia civil que viu a la casa caserna de Fuensanta de Martos, a la serra de Jaén, amb els seus pares, les dues germanes i les altres famílies de membres del cos. En Nino és un nen eixerit i molt viu que té molt clar que no vol ser guàrdia civil com el seu pare. De nit explica històries a la seva germana petita per dissimular els interrogatoris que tenen lloc a l'habitació del costat de la seva. L'estiu de 1947, arriba al poble un home misteriós, Pepe el Portugués, que s'instal·la en un molí apartat del nucli habitat. Nino i Pepe congenien de seguida, les tardes al riu pescant, estirats i conversant s'allunyen de l'ambient gris i hostil de la caserna.
Estem de ple en la postguerra, pels carrers encara es respira l'enfrontament dels dos bàndols rivals, la guerra ha deixat empremta al poble, morts i famílies trencades, torturades... moltes vídues soles, sense fills ni marits. A la muntanya però la vida dels maquis continua sent agitada, molts hi viuen amagats amb l'esperança de poder tornar o de fugir cap a França.
En Nino amb el consentiment dels seus pares fa classes de mecanografia a casa de les Rubias, una família de dones vídues i òrfenes, és allà on coneix a Doña Elena, una antiga mestra republicana, que li va deixant tot de llibres, en especial els de Julio Verne i Galdós, que en mica en mica aniran dibuixant la personalitat de Nino, lectures que li faran obrir els ulls i aprendre a mirar més enllà de les aparences.
Si en la primera novel·la, Almudena Grandes feia una novel·la d'estructura difícil amb molt contingut històric, aquí ens ofereix una novel·la més àgil que dóna veu a Nino, un dels personatges que passaran a formar part del meu catàleg particular de protagonistes que no vull oblidar.
Una història dura, cruel, però alhora esperançadora i molt humana perquè ni uns són tan bons ni els altres són tan dolents.
Alumdena Grandes sap escriure de persones i de relacions de manera magistral, aquest cop ens regala la mirada de Nino que va observant un poble de postguerra ple de contradiccions i d'injustícia.



Publicat per Tusquets

4 comentaris:

Botika ha dit...

Una lectura imprescindible per entendre millor la postguerra, i amb una visió molt diferent de tot allò que havia llegit fins ara.

Núria ha dit...

fa ganes de llegir-la, també m'agraden molt els personatges de l'ASlmudena Grandes. Aquesta trilogia es pot llegir desordenada? que recomanes, llibretera?

viu i llegeix ha dit...

el comentari de la Núria coinicideix exactament amb le de la viu...

L'Espolsada llibres ha dit...

De fet no és una trilogia, és un projecte ambiciós d'homenatge als Episodios Nacionales del Galdós i crec que seran 6 llibres. Aquest fa aclucades d'ull al primer, però es poden llegir individualment, cadascú té la pròpia història.