dissabte, 11 de febrer del 2012

Memòria d'uns ulls pintats


Molta prevenció davant de la novel·la d'algú a qui admires apassionadament com a cantautor. Entreveus que algú amb tanta sensibilitat i amb lletres de cançons que són poemes no t'ha de decebre, però una cosa és escriure i compondre i l'altre és fer una novel·la. Certa mandra també quan llegeixes que la història s'ambienta a la Guerra Civil, buf, un altre llibre de la guerra...
Prevenció i mandra vençudes després del primer capítol, a mi m'ha emocionat i molt!

Quatre amics adolescents, en Germinal, en David, la Joana i la Mireia, nascuts el 1920 a la Barceloneta. Crescuts en temps convulsos, llibertaris, fills d'obrers que descobreixen la vida al carrer, a l'escola del Mar i als bordells, mentre les esglésies cremen, els bàndols estan cada cop més dividits i l'esquerra més fragmentada. La Guerra Civil estronca la vida de tantes famílies, però també la d'aquests joves que viuen els primers anys d'adolescència amb els sons de les bombes de fons. La crida al front del més joves, l'horror de la desfeta a la batalla de l'Ebre i el pànic posterior davant la caiguda imminent de la ciutat de Barcelona són el teló de fons d'una història d'amor entre en David i en Germinal. Una relació que comença amb la descoberta del cos i de la pròpia sexualitat i que creix amb l'adversitat.
Llach t'emociona i et revolta mitjançant capítols que s'estructuren en gravacions en què en Germinal, ja amb edat avançada, va parlant a un suposat director de cinema que vol fer una pel·lícula d'aquells dies. En aquestes trobades Germinal recorda els dies a la platja de la Barceloneta, l'escola normal, la poesia, el front, la carnisseria de l'Ebre, l'entrada dels franquistes a la ciutat, l'exili a França i el retrobament amb en David. Prefereixo no escriure res més i vull convidar-vos a obrir-la, llegir-la o escoltar-la, podreu sentir en Llach com us parla.

Llach ha fet una novel·la d'homenatge als vençuts, essent crític quan pertoca, però sobretot ha escrit una història d'amor sense complexes.
És una primera novel·la cert, però renoi si ha deixat la música per escriure benvinguda sigui la retirada dels escenaris. Jo, com en Joan Josep Isern, també crec que aquest llibre val la pena.

Publicada per Empúries

11 comentaris:

Marta ha dit...

Fe, com tú tenia els meus dubtes i tu els has dissipat. Ja sé que m'agradarà.
Una abraçada

viu i llegeix ha dit...

La mateixa mandra que descrius a l'inici.... esperava amb candaletes el teu veredicte. Gràcies

Anònim ha dit...

Tinc molt d'interès en aquest llibre: per ser un seguidor de la seva trajectòria artística i personal, i perquè tots els meus germans van estudiar a l'Escola del Mar.
Després de la teva ressenya, encara més.

LaMirandolina ha dit...

Com comentes, quan vaig sentir que publicava una novel·la (i sobre la Guerra Civil!) vaig pensar que quina mandra i que segurament l'hauria publicada gràcies a la seva trajectòria de cantautor. I sí, tot i que la bona opinió de la Fe és quasi una garantia, jo encara tinc els meus recels. Tal vegada perquè el Llach cantant no és un dels meus preferits?

Màgia ha dit...

Jo també tenia els meus dubtes, de fet passar de cantautor a escriptor és arriscat. Això si, després d'haver llegit la teva ressenya, estic convençuda que val la pena. Una novel·la més a la llista de pendents!

carina ha dit...

Fa uns dies que la veig a l'aparador de la libreria i com a tu m'ha passat pel cap tot el que dius al principi del teu post, però un desig irrefrenable dut per l'admiració cap al cantautor, cap al poeta, farà que sens dubte acabi comprant-lo i, segurament, acabi subscrivint tot el que dius al final. Espero que la lectura m'emocioni tant com a tu i acabi apareixent com un post al meu bloc de lectures de la meva vida.

Aturem la Guerra Mollet ha dit...

Sembla una contribucio molt interessant al tema de la guerra civil per part d'una sensibilitat profundament compromesa com la de Llach. Moltes gràcies per la ressenya !!!

Tonina ha dit...

Ahir el vaig tenir entre les mans..Me'l llegiré....M'has convinçut!!
Gràcies

Anònim ha dit...

Ja està,le llegit, m'agradad, el recoma-no. Gràcies Lluis.

Montserrat ha dit...

Es un llibre que emociona, es sensible, homenatge als nostres vençuts, però tambe a histories d'amor complicades, ting 50 anys i he plorat. Val la pena el llibre.
T'admiro Lluis per la teva traiactoria de cantautor i TAMBE com escrptor. Gràcies

Anònim ha dit...

Per si us interessa llegir-ne una altra ressenya:

http://brotbord.blogspot.com/2012/03/al-proper-accent-bord-biblioteca-borda.html