El autobús de Rosa

Hi ha llibres que només sortir de la caixa et transmeten vibracions, una necessitat imperiosa s'apodera de tu i els vols fullejar sense haver acabat de revisar el contingut del paquet. Passa sobretot amb algunes novel·les i contes que treuen el cap com si tinguessin vida pròpia, et fan l'ullet i l'amor a primera vista és inevitable.

Aquest és el cas de l'àlbum d'avui, El autobús de Rosa. La mirada de la Rosa que aconsegueix l'il·lustrador et penetra i capta a la perfecció com es devia quedar tothom en sentir el NO que va sortir de la boca d'aquesta dona quan no la deixaven seure en un autobús perquè era negra.




Un avi porta el seu nét al museu de Henry Ford expressament per ensenyar-li un autobús. El nen no ho acaba d'entendre, però l'avi li explica la història d'un autobús amb un seient molt especial on seia la Rosa Parks, una dona que va dir NO i que només amb una paraula va ser capaç de transformar una societat. L'avi li explica que sent vergonya de no haver estat prou valent de ser ell, però sobretot vol compartir amb el seu nét els orígens perquè mai oblidi qui és i d'on ve. Una lliçó magistral la que ens va donar la Rosa i que aquests dos autors italians recreen i il·lustren amb una força com si de quadres de Hooper fossin.



Malauradament aquest nadal una altra noia ha tornat a ser protagonista a Israel per no voler-se aixecar d'un autobús perquè era dona. Fet que reitera que la publicació d'aquests llibres continua tenint més que sentit que mai, no n'aprenem però jo no vull oblidar i sí que vull retre homenatge a les Roses anònimes que cada dia ens fan una mica millors.

Publicat per Barbara Fiore
Traduït per Celia Filipetto