dissabte, 21 de gener de 2012

Entre enemigos; L'enemic


Mes de novembre de 1917, en plena Primera Guerra Mundial, l'exèrcit italià ha patit una sonada derrota a Caporetto davant les tropes austrohongareses, petites unitats militars alemanyes comencen a escampar-se per ciutats i pobles i s'apropien de cases, esglésies i masies.

En Paolo, un noi orfe de 18 anys, viu a la casa de camp familiar amb els seus avis un pèl extravagants, també hi conviuen una tia soltera, la Maria; la Teresa, la cuinera i la seva filla; el misteriós Renato, guardià de la finca i la Giulia, una noieta. Els generals s'instal·len a la casa i es van apropiant no només de l'espai físic i de les coses materials sinó també de l'espai emocional i íntim que és una casa. Avi i nét passen a compartir habitació a les golfes de casa, és sorprenent com a dins la mateixa casa ocupada se'n surten per portar una doble vida. Al poble, els silencis i les mirades d'odi s'apoderen d'una població famolenca i amb ganes de venjar-se després que les noies del poble han estat tancades a l'església i violades.

La família i la població s'acostumen a viure entre enemics de casta militar i soldats rasos que també són víctimes de la guerra. L'instint de supervivència, l'absurditat i la cruesa d'una guerra narrades per en Paolo que als 18 anys veu com tot canvia de la nit al dia.

"Nadie los había llamado, no estaban allí solo por curiosidad, o porque nos respetaran, o porque nos odiaran; habían venido todos para hacer saber al enemigo que nada se olvidaba, que todo se sabe, y todo se paga. El barón hablaba mi idioma y esos campesinos no sabían leer, pero en ese momento sentí que la guerra, esa guerra asquerosa, nos había puesto a campesinos y a mí en un bando, y al barón y a los suyos en otro. Y si en ese momento aquellos zarrapastrosos hubiesen podido echar mano de las horcas, habrían descuartizado al barón, no a nosotros, pese a que la ojeriza que albergaban contra nosotros tenía motivos más sólidos y se remontaba a varias generaciones."

Una novel·la escrita al segle XXI però que és com les d'abans, sòlida, ben treballada, que emociona i sobretot fa ganes de fer un viatge en el temps i instal·lar-te entre aquella gent per confirmar un cop més l'estupidesa humana que porta a aquests conflictes i, tanmateix, com de les misèries sempre neixen motius d'esperança i xarxes de solidaritat. Tot llegint Entre enemigos m'ha vingut al cap un àlbum il·lustrat que no hauria de faltar a cap biblioteca personal ni escolar, L'enemic. Una història que de manera subtil encara dos soldats rasos a dins d'una trinxera. Un dels soldats arriba a la trinxera de l'altre i descobreix que el manual del bon soldat diu el mateix que el seu i que per tant, tot allò amb què li han inflat al cap per matar l'enemic és el mateix que li han venut ell, aquell soldat és utilitzat de manera vil per matar a l'altre.
No us els perdéssiu, ni l'un ni l'altre.



Publicat per Lumen
Traduït per César Palma
Publicat per Takatuka
Traduït per Pere Comellas

Cap comentari: