dissabte, 5 de novembre del 2011

L'última trobada


"Qui no accepta els detalls, és que probablement ho vol tot, absolutament tot."

Una trobada entre dos vells amics, que fa 41 anys que no es veuen, al castell on havien compartit jocs d’infantesa, adolescència, amors i caçaries. Una amistat que es veu truncada per un fet que marcarà la resta de les seves vides fins que decideixen retrobar-se passats els anys.

"Aquí resideix tot el sentit de l'amor i l'amistat. La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els grans sentiments destinats a durar una vida. I com tots els grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de culpa. No ens podem apropiar d'una persona i allunyar-la dels altres impunement."

"Perquè la passió no obeeix les lleis de la raó, no es preocupa en absolut d'allò que rebrà a canvi, es vol expressar plenament, vol imposar la seva voluntat, encara que només obtingui a canvi sentiments tendres, amistat i paciència. Tota passió veritable no té cap esperança, ja que altrament no seria una passió sinó un simple pacte, un acord raonable, un intercanvi d’interessos banals."

"Per què l’única manera de suportar la vida és que ens resignem a ser allò que som davant dels nostres ulls i davant dels ulls del món."

"M'ho vaig plantejar sovint, quan començava a escorcollar la meva ànima i els llibres. El temps passava, la vida al meu voltant canviava, s’enfonsava en una espècia de crepuscle. Els llibres i els records s’acumulaven, eren cada vegada més densos. I cada llibre contenia un pessic de veritat, i cada record m’ensenyava que és absurd que intentem descobrir la natura autèntica de les relacions humanes, perquè el coneixement no ens ajudarà a fer-nos més savis. Vet aquí perquè no tenim dret a exigir franquesa i plena fidelitat de qui hem escollit com a amic, encara que els esdeveniments hagin demostrat que aquest amic ens ha estat infidel."

Voleu més reflexions per llegir mentre cau la pluja?

Publicat per Empúries/Salamandra

Traduït per Antoni García Santiago

5 comentaris:

kika ha dit...

oohhh!!! un llibre fantàstic.... i la tria que has fet és molt suggeridora. m'agrada!

Quadern de mots ha dit...

Un llibre magnífic, em va agradar moltíssim.

carina ha dit...

Vaig llegir La dona justa i em va agradara tantíssim que repetiré amb Marai. Una prosa poètica i uns monòlegs interiors intenssos i densos, que diuen infinitat de coses de l'ànima humana. Fantàstic tast, el teu

fdalmases ha dit...

Un llibre dels que marquen

Elfreelang ha dit...

Des que vaig llegir aquesta novel.la em vaig enamorar de Budapest, de Sandor Marai i de tota la seva producció, m'ho he llegit quasi tot ( el que hi ha traduït) un escriptor excel·lent i un testimoni del seu temps