dissabte, 19 de novembre de 2011

Naufragios


Us heu imaginat mai com de trista i miserable devia ser la vida a l'edat mitjana i encara més en un poblet remot de pescadors a les costes del Japó? Akira Yoshimura ens fa fer un viatge en el temps per narrar-nos de manera planera i encantadora la vida de l'Isaku, un nen d'11 anys que la vida ja ha fet un home. L'Isaku viu amb la seva família, en una cabana, en un poble que conserva tradicions i rituals mil·lenaris que passen de pares a fills. Una gent que viu de i per la pesca.
El pare de l'Isaku es veu obligat a vendre's com esclau durant tres anys per poder alimentar la família, és així com l'Isaku, essent només un nen, passa a ser el cap de família i aprèn l'art de la pesca i els secrets ancestrals que aquest poblet de pescadors amaga, O-fune-sama passa a ser l'expressió més desitjada.

"Las sardinas se fueron y empezaron a llegar los calamares. Todas las familias estaban ocupadas secando calamares. La apatía que se había apoderado de algunos habitantes del pueblo desde la llegada de O-fune-sama fue desapareciendo poco a poco y la gente recuperó el ritmo de trabajo habitual según la estación del año. Cuando el mar estaba sereno, una hilera de botes se alejaba de la playa a primera hora de la mañana, y en la costa rocosa se veían las mujeres y los niños recogiendo algas y marisco."

Una novel·la breu de la mà de Yoshimura que d'una vida tan miserable en fa poesia, amb unes imatges fantàstiques que pinten el pas del temps, la novel·la avança seguint les estacions de l'any durant el temps que el pare és fora. Un llibre tan delicat que t'acaricia quan llegeixes. No us el deixeu perdre.

"El color rojo de las lejanas crestas se había apagado, y las hojas de los árboles detrás de la aldea también amarilleaban. La temperatura iba bajando conforme avanzaban los días.
Las hojas se marchitaron y empezaron a caer constantemente. Los días de viento, las hojas caídas entre las rocas de las montañas se arremolinaban en el aire para acabar depositándose en el camino del pueblo y en los tejados de las casas, y muchas llegaban hasta la lejana superficie del agua."

Publicat per Marbot
Traduït per Marina Bornas

3 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

és com un bàlsam refrescant que et retorna la confiança de que en aquest pais encara hi ha esperança. No ho dic per el llibre que recomanes, que deu ser una delicia, ho dic per el moment en que ho recomanes, quan les lllibreries deveu estar inundades de best sellers gruixuts i novetats mediàtiques esbombades a bombo i plateret, amb un contingut que deu ser més prim que un full de fumar. Llibreters del món, no defalliu, que encara hi ha gent que escolat les vostres savies recomanacions.
Que tin guis un bon diumenge

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies Núria pels ànims... ara deixa que et recomani la lectura de Naufragios és un bàlsam.

Maripepa ha dit...

Hola Fe!
Acabo de llegir al suplement de cultura de l’Avui la ressenya que ha fet el Màrius Carol sobre tu i la la teva llibreria. Molt bé!
Encara que sembli que tingui el blog adormit no hi està del tot. Ja començo a tenir falta de llibres per llegir però no he pogut fer-ne el resum al blog perquè estic fa dies ja amb un pinçament a l’esquena que no em deixa estar gaire a l'ordinador... Però aviat recuperaré el temps perdut i tot sortirà de cop. M’ha agradat MOLT Naufragios.
Cada dia ers més coneguda; per alguna cosa serà.
Ja pots començar a triar-me algun llibre... Pairoli no hi ha manera, oi?
Una abraçada
Maripepa