Ja tornem a ser aquí amb les piles carregades i unes quantes lectures d'estiu -no tantes com estaven previstes per culpa d'un trasto que gateja per casa-.
Una de les novel·les que m'ha acompanyat durant les tardes càlides i que m'ha enamorat és Verano y amor (si us va agradar Brooklyn d'en Colm Tóibín, no cal que continueu llegint i aneu corrent a buscar aquesta novel·la, del també autor irlandès William Trevor).
L'Ellie, després d'haver crescut en un orfenat i sense haver viscut mai en família, és enviada per les monges a servir en una granja a la localitat de Rathmoye. En Dillahan és el ramader de la propietat, és vidu per culpa d'un accident estrany en què perd la dona i el fill acabat de néixer. La parella acaba congeniant a la perfecció, en Dillahan se sent reconfortat de trobar algú quan torna a casa, tot i que no pot evitar arrossegar l'Ellie en la seva tristesa, i l'Ellie descobreix el que és una família -o això li sembla-, porten una vida plàcida i ordenada fins que amb l'estiu arriba l'amor. En Florian apareix a la vida de l'Ellie de la manera més inesperada, un jove de posat melancòlic que va amb bici i fa fotografies pel poble. Els pares, morts, eren artistes i arrossegaven un munt de deutes, i per això ell intenta vendre la casa dels pares.
Fins aquí potser no us ha cridat massa l'atenció res del que he dit, és un argument senzill i potser fins i tot massa vist, no obstant, la grandesa de la prosa de Trevor no és en aquest cas l'argument sinó com ens ho explica, la minuciositat de l'escriptura que dota de vida tot un poble i crea uns personatges que ens fan sentir la literatura... el botiguer, l'amo del pub, la veïna que espia amagada rere les cortines, la mestressa de la pensió. L'estat de desconcert per l'arribada d'un foraster que es passeja en bicicleta pel poble. No us deixeu enganyar pel títol, no és una novel·la d'amor sinó de desamors, de passions truncades i de conformitat amb l'establert. Es fa difícil parlar d'un llibre tan senzill i alhora tan encantador, us recomano que llegiu la ressenya que en va fer l'Alberto Manguel.
Publicat per Salamandra
Traduït per Victoria Malet
5 comentaris:
Benvinguda, t'esperàvem. M'agraden els llibres senzills i que la prosa t'envaeixi. Gràcies una vegada més.
Brooklyn em va encantar, aixi que aquesta va de pet al sac de pendents
v vol dir viu i llegeix, aixx aquest teclat que té vida pròpia!!!
Benvinguda, és un goig tornar a llegir-te
Ja n'havia sentit a parlar i caurà properament, i més després de llegir el teu comentari. M'interessa, sobretot el com, per a mi aquí rau la bona literatura, tant és si la història és senzilla, allò que dóna alçada a un llibre és el dicurs, la manera com l'autor dóna forma a les imatges a través de les paraules. Gràcies per la ressenya.
Publica un comentari a l'entrada