dissabte, 24 de setembre de 2011

Una espia a la casa de l'amor


Jo sóc totes les dones de les meves novel·les, però encara en sóc una altra que no hi figura, a les novel·les. Fins ara m'ha calgut escriure seixanta volums del meu diari per poder dir alguna cosa de la meva vida. Com Oscar Wilde, jo només poso el meu art en la meva obra i el meu geni en la meva vida. És impossible de contar la meva vida. Cada dia que passo canvio una mica, canvien les meves pautes, els meus conceptes, les meves interpretacions. Jo sóc tota una sèrie d'estats d'ànim i de sensacions. Interpreto un miler de papers. Quan trobo que els altres els interpreten per mi, ploro. El meu vertader jo és desconegut. La meva obra no és més que una essència d'aquesta vaga i pregona aventura.

He volgut començar amb aquestes paraules d'Anaïs Nin perquè defineixen perfectament la sensació que tens quan acabes la lectura d'Una espia a la casa de l'amor. Una lectura que podria definir com a desconcertant i difícil, però que t'atrapa. Nin ens narra la vida de Sabina, una dona casada en el Nova York dels anys 50, que busca fruir del plaer al màxim fugint del compromís. Sabina explica el reguitzell d'amants que ha tingut, el desig i els remordiments conviuen, però Sabina no està disposada a deixar d'escapar una nit de sexe encara que hagi de crear-se una altra vida. Trobem pensaments carregats de simbolisme que fan que sigui una lectura molt atenta, delicada i voluptuosa que cal assaborir a petits glops. Hi ha paràgrafs que sembla que llegeixis un tractat de psicologia i d'altres que llegeixis poesia. Si em fessin descriure el llibre i l'autora amb una paraula seria fascinant. Us deixo uns quants fragments dels molts subratllats i aprofito per reclamar més Nin en català.

"L'enemic de l'amor no és mai fora, no és un home o una dona, sinó el que ens falta a nosaltres mateixos."

"Quan finalment es va adormir, ho va fer amb el son inquiet del vigilant nocturn, sempre conscient dels perills i les traïcions d'un temps que mirava d'estafar-la deixant que els rellotges marquessin les hores mentre ella no era desperta per caçar el que contenien."

"I aleshores quedava parada de l'absurditat d'aquella expectativa: buscava una altra mena de fusió perquè no havia assolit la sensual, aconseguir la llibertat dels homes per l'aventura, arribar al gaudi sense dependència, cosa que potser l'alliberaria de tots els neguits derivats de l'amor."

"En les múltiples peregrinacions de l'amor, la Sabina sabia reconèixer de seguida ecos d'amors i desitjos més grans. Els més grans, especialment si no havien mort de mort natural, no morien mai del tot i deixaven reverberacions. Un cop interromputs, trencats artificialment, sufocats per accident, continuaven existint en fragments separats i en una infinitat d'ecos més petits."

Publicat per Labreu
Traduït per Ferran Ràfols Gesa (mireu què diu el traductor sobre el llibre)

5 comentaris:

SU ha dit...

Fe, ara sí que ja ho tinc clar! Quan acabi les lectures que tinc entre mans (i entre ulls), m'hi poso! Només li he de birlar a la Leire...

Una abraçada amb moltes ganes de veure't!

SU

digue'm ariadna ha dit...

... Una bona lectura, i, sí, en volem més en català...

Ferran Ràfols Gesa ha dit...

N'hi haurà més, de Nin en català, com a mínim un llibre de relats, i no trigarà gaire. Un llibre que a la vegada s'assembla molt i és radicalment diferent a Una espia a la casa de l'amor...

De moment el llibre no ha tingut gairebé gens de ressó a la premsa, però sembla que ha agradat força a un grapat de llibreters. Una alegria.

L'Espolsada llibres ha dit...

Que bé això que ens dius :)
Pensa que als llibreters quan se'ns posa una cosa entre cella i cella ;P

Toni ha dit...

M'han agradat molt les frases que citaves. Anaïs Nin fa moltes reflexions d'aquest tipus. Vaig llegir alguns volums dels seus diaris fa mé de 10 anys i els tenia tots subratllats. És una llàstima que no estiguen traduïts al català: no ho puc entendre. Aquest llibre que citaves m'ha recordat aquell estil analític. Molt interessant.