Una terra solitària

Aquest va ser un dels meus llibres de Sant Jordi i ara es convertirà en un llibre amb un espai especial a la llibreria. Una grata sorpresa la lectura d'aquesta novel·la que té per protagonistes tres dones, l'àvia María, vinguda d'Andalusia amb un reguitzell de fills i amb molta gana, una de les seves filles i, sobretot, la història de la seva néta, la Maria.

La Maria, sense accent, creix en un barri obrer però amb un escola compromesa amb la catalanitat i on la immersió lingüística no era una utopia. Filla d'un embaràs no desitjat i amb un pare mig absent, veu com la seva mare refà la vida i li arriba una germana desitjada cosa que la relegarà a un segon terme. Sort de l'escola, de les ganes d'aprendre i la literatura que li permeten, des de ben petita, allunyar-se d'una realitat massa cruel per una nena de la seva edat i que l'ajuden a trobar el seu lloc al món.

"Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres per tot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal.

La María, amb accent, és una dona de camp que s'enamora d'un senyoret que no renuncia al seu amor i veu com el deshereten. El camp i les oliveres no poden alimentar tota la família i el marit fa cap a Catalunya on malviu en una barraca fins que la María, una dona d'empenta, agafa maletes i fills i cap a Mataró s'ha dit. Amb la família reunida les coses es van reconduint de mica en mica i el pa amb tomàquet i l'aprenentatge del català fan la resta.

La mare de la Maria sembla haver perdut l'empenta i l'esforç de l'àvia i és una pobra dona que es deixa dur per la situació, incapaç de protegir la Maria d'un tràngol que l'acompanyarà durant anys.

Bel Olid ens ofereix una novel·la que retrata una família catalano-andalusa, que parla de la tercera generació, un tema poc aprofundit fins ara en literatura i molt complex, sobretot quan l'ascensor social no ha passat de l'entresòl. Escrit en capítols curts i molt àgils que entrellacen la vida de la Maria nena, l'àvia i la Maria adulta. Una veu de la que en sentirem a parlar.

*El llibre té banda sonora pròpia triada per l'autora.

Publicat per Empúries