Premi Llibreter 2011

I hem arribat a la XII edició del Premi Llibreter i sembla que això es consolida, dimecres al vespre feia goig veure la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès tan plena de llibreters, editors, comercials i gent entorn del món del llibre. Estic especialment contenta dels premiats, d'una banda per la Blanca Busquets i La nevada del cucut, Premi llibreter en llengua catalana, llibre que vam poder presentar a la llibreria en companyia de l'autora. I de l'altra, Premi llibreter Altres literatures, un premi agosarat, gens fàcil de recomanar però d'una gran qualitat Sukkwan Island, de l'autor David Vann.

Contra tot pronòstic he de dir que comparteixo les paraules del pregó de Pilar Rahola encarregada d'obrir l'acte i de reivindicació de l'ofici de llibreter. Una gran il·lusió de saber que tant l'alemany Peter Schössow, Premi Àlbum il·lustrat, com el nordamericà David Vann, es trobaven entre nosaltres. Esperava atenta les paraules de Vann, la seva novel·la em va trasbalsar durant dies i dies, i potser per això me l'imaginava un home introvertit i turmentat, i per contra és un autor encantador i agraït: "És tot un honor i representa un dels millors moments de la meva vida. Estic content de poder-lo recollir en persona per donar les gràcies als llibreters, lectors ideals que es dediquen a construir comunitats entorn els llibres”.




Sentir l'emoció de la Blanca a l'hora de recollir un premi "que et cau del cel", "al qual no t'hi presentes", no té preu, gràcies Blanca per les paraules que ens vas dedicar.



Deixeu-me que faci una estirada d'orelles al Secretari General del Departament de Cultura per no saber que es trobava en un acte del Gremi de Llibreters i no d'Editors, i no saber justificar el per què desapareix un programa com L'hora del lector, ni dir-nos quin futur, incert, espera a la Institució de les Lletres Catalanes... això sí, ens va parlar de programes de foment de la lectura i bla, bla, bla...

Des d'aquí vull felicitar les portaveus del jurat, llibreteres de bandera, un petó guapes!
I també els editors i la gent de les xarxes comercials, que sense haver estat distingits enguany, volen compartir una estona amb els llibreters ja que en definitiva tots anem al mateix vaixell, o així hauria de ser.

Acabat l'acte, tothom cap al jardí a gaudir d'un sopar fred, del qual vaig tastar tres coses. Reconec que no tinc l'habilitat d'aquelles senyores que entre cop de colze i de bossa de mà prenen posicions i acaben amb les existències de tot, sort que de cava sí que n'hi havia.