"La mort és sempre la mateixa, però cada homes es mor a la seva manera. A J.T. Malone li va arribar d'una manera tan senzilla que durant un temps va confondre el final de la vida amb el començament d'una nova estació."
Amb aquesta força arrenca la novel·la de McCullers. J.T. Malone no vol afrontar la mort imminent que s'acosta, atura les busques del rellotge i prova de fer i desfer un camí que ja està decidit. Malone és el farmacèutic de Milan, un poble de l'estat de Geòrgia, en una època en què la lluita pels drets civils, per la dignitat i la justícia van sembrar les llavors del canvi que els Estats Units sembla recollir avui.
Malone es reconforta parlant amb el jutge del poble. Llargues converses per sentir el que més li plau i per escoltar els posicionaments retrògrads, racistes i classistes d'una societat que s'aferra a un passat que com Malone també té els dies comptats. Uns blancs que es creuen superiors només perquè són blancs, molta hipocresia. L'esperança és en Jester el nét del jutge que s'aferra a la llibertat.
Em reconfortaria pensar que la novel·la només retrata el pensament d'una època però malauradament encara queden moltes persones com el jutge i el farmacèutic. McCullers descriu el sud que ella tan bé coneixia i on no encaixava. McCullers ens recorda que davant la mort tots som iguals. Un primer tast a la prosa de McCullers que vull continuar descobrint.
"Ara veia la natura com a part de si mateix. Ja no era un home que es mira un rellotge sense busques. No estava sol, no es rebel·lava, no patia. Ni tan sols pensava en la mort, aquells dies. No era un home que es moria... ningú no es moria, tothom es moria."
Publicat en català per Edicions del Salobre
11 comentaris:
Aquesta novel.la em va agradar molt. La vaig descobrir al blog de l'ARIADNA.
Els diàlegs entre el vell i el jove negre són magnífics.
Una molt b ona recomanació Espolsada!
Aquesta autora no la coneixia. Ara l'he buscat a internet.
M'ha agradat la ressenya, la compraré.
Records des del Pais Valencià
Fa bona pinta i aquest començament atrau...
Fe, aquesta també fa bona pinta, la posoa a la llista.
Doncs jo ara estic llegint "El cor es un caçador solitari", gràcies per la teva recomanació.
Bona recomanació. Aquest no l'he llegit i el buscaré.
No dono a l'abast, Fe, però l'apunto, és clar!
Molts ànims per aquests propers dies, que a la Llibreria no pareu!!!
Petons,
SU
... Les paraules de Carson McCullers et colpegen amb una força punyent, s'endinsen en l'aïllament mentre els seus personatges s'enfonsen en la desesperança, el dolor i l'amor. Has llegit Frankie Addams? A mi m'espera El cor és un caçador solitari...
Mireia, ja he posat l'enllaç al blog de l'Ariadna perquè en va fer una bona ressenya. Ja en sou dues que esteu amb El cor és un caçador solitari, m'hi posaré i també amb Frankie Adams... Ella m'ineressa molt, en vaig llegir un apunt biogràfic i em va soprendre, déu n'hi do quina vida.
Gràcies a tothom per passar per aquí.
A mi Frankie Addams em va decebre una mica.
Però li donaré una altra oportunitat, no es pot jutjar una autora només per una obra.
Jo no l'he llegit així que me l'apunto, sé que mai ens recomanes coses dolentes ;)
Publica un comentari a l'entrada