dissabte, 31 d’octubre de 2009

Quatre germanes


A principi dels anys 50, Matthew Soames i la seva família passen les vacances a la granja que tenen als afores de Renfro, Missouri. El matrimoni Soames espera l'arribada de les seves tres filles per passar l'estiu plegats.
"Les meves germanes i jo els anàvem a visitar a la granja. Ho fèiem cada estiu: la Jessica venia des del cor de les muntanyes Ozark, la Leonie des d'una petita ciutat de Kansas i jo des de Nova York - treballava a la televisió, llavors una indústria nova que la meva família considerava tot un misteri. Tant per a mi com per a les meves germanes aquestes visites eren com l'impost sobre la renda: una inconveniència anual. Hauríem pogut passar el temps de moltes altres maneres però, tot i que ja érem grans, els nostres pares exercien la seva autoritat. Ells fixaven l'impost i nosaltres el pagàvem.

Un cop ja érem allà ens ho passàvem força bé. De seguida tornàvem als antics costums, fèiem les mateixes bromes, pescàvem al rierol, ens preníem la llet de les vaques de la granja, ens engreixàvem i ens tornàvem mandroses. Eren uns dies d'irrealitat plàcida."

La família està formada per: el pare, Matthew Soames, mestre rural; la Callie, esposa i mare abnegada a les tasques domèstiques; la Jessica, la filla gran i que mai assoleix les espectatives del pare; la Leonie, la responsable; la Mathy, la indomable i la Mary Jo, la petita i que abandona la granja per dedicar-se a la televisió a Nova York.

El primer capítol ens situa tota la família com a conjunt a la granja i ens permet conèixer com es viu en el si d'una família de conviccions religioses a l'Amèrica més rural i els lligams familiars bastits en l'eclosió de la flor de lluna. Una flor que simbolitza aquesta família i que alhora n'oculta tots els secrets. Els capítols successius estan dedicats a cadascun dels membres de la família i és on rau, per a mi, la grandesa de l'escriptura de Carleton. Res és el que sembla. Observar el comportament de cadascú com a individu i com a membre d'un col·lectiu, en aquest cas la família. Amb els sentiments propis, dubtes i incongruències. En mica en mica, es desvetllen els secrets, les passions... dins d'una família aparentment benavinguda tothom aconsegueix amagar alguna cosa. No és fins que tanques l'última pàgina de la novel·la que es tanca tot el cercle.

És una novel·la clàssica de cap a peus que et permet gaudir del plaer de la bona escriptura. Saber posar distància en el temps i els costums de l'època ens permetrà gaudir-ne al màxim. Un pena que aquesta fos l'única novel·la publicada per Jetta Carleton, però com diu en Ricardo Menéndez Salmón: "Para qué escribir más después de haber urdido una obra com ésta no resulta, en el caso que nos convoca, una pregunta retórica. Porque mientras hay literaturas que con cincuenta títulos no pasan de primaria, hay otras que con un único libro se doctoran."

Publicada per Libros del Asteroide

12 comentaris:

Núria ha dit...

Oh, torno a allargar la meva llista! Els de l'Asteroide no tenen pèrdua eh!

(per cert, em moro de ganes de llegir 84,Charing Cross Road)

kweilan ha dit...

He estat a punt de comprar-lo i al final no ho he fet perquè prefereixo alleugerir els que tinc a la tauleta. Molt bona ressenya i que m'ha convençut de comprar-lo un dia d'aquests.

Mireia ha dit...

La llista de pendents jam'ocupa mig bloc. Molt bona ressenya fe, fa entrar ganes de legir-lo

elisabet ha dit...

Aquest serà un dels propers que llegeixi, i tant! Gràcies, Fe!

Núria, 84 Charing Cross Road és un llibre fabulós, no et decebrà! ;)

Biel Barnils ha dit...

El llegiran els del Club de lectura de La Tralla d'aquest mes de novembre ;)

SU ha dit...

Fe, una vegada més, encomanes llegiguera...

Gràcies per la recomanació! (Aquests de l'Asteroide et tenen el cor robat, no?).

Molts petons,

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

Estic enamorada de la literatura nord-americana de principis del segle XX, i els de l'Asteroide m'ho posen molt fàcil :) i a més les edicions són tan acurades que fa ganes de llegir-los tots!
Biel encara m'escaparé al Club de lectura :P
Núria, 84, Charing Cross Road ja ha marxat de la lliberia i el tens a casa.. busca'l!

viu i llegeix ha dit...

veig que insistint en la tria, acabes sempre trobant un bon llibre. El tindrem en compte

digue'm ariadna ha dit...

... Vaig estar a punt de demanar-te'l el dia de la presentació, quan vaig rebre i llegir la novetat, el vaig apuntar ràpidament a la llibreta...
=:)

kokamuskes ha dit...

Jo en tinc moltes ganes, ja el tinc ben apuntat. Si és de l'Asteroide i t'ha agradat a tu, ha de ser bo bo.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja anireu deixant els vostres comentaris quan l'hàgiu llegit, bon viatge!

Marina ha dit...

Ja he acabat Quatre Germanes. És exquisit! M'ha recordat una mica a En Lloc Segur de l'Stegner, amb alguns punts de Doris Lessing. Gràcies per la descoberta, Fe! El recomano a tothom!