dissabte, 13 de juny del 2009

La part visible



XLVIII


Brilla un estel, ridícul i evident
com la certesa que jo acabaria
per fer-te mal de bon de veres. Ara
tot adquireix una coloratura
pàl·lida i renuent, que desdibuixa
la teva vida, el meu destí, i la resta.


Si no brillàs la llum amb tanta mala
folla i amb tanta poca traça,
diria encara que t'estimo,
que ocupes els meus somnis, que ens pertany
un lloc sota el sol i el fulgor tranquil
de la lluna al crestaix de les muntanyes.


En gran pecat vaig trobar una gran pena.


Ed. Proa

6 comentaris:

kweilan ha dit...

Preciós, Espolsada.

Anònim ha dit...

Me n´han parlat molt bé de La part visible, Sebastià Alzamora (premi Carles Riba 2008).
El desig, l´amor...

Gràcies per mostrar-nos poesia
Imma

L'Espolsada llibres ha dit...

No sóc gens entesa en poesia, només sé quan em mou i em transmet i per a mi ja és suficient per recomanar-la. Kweilan, el mèrit és de l'Alzamora i sí, Imma, te'l recomano.

carina ha dit...

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

carina ha dit...

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

L'Espolsada llibres ha dit...

Carina bon profit, ja ens diràs què t'ha semblat.