Els qui em seguiu deveu haver notat dues debilitats... Libros del Asteroide n'és una i l'altra, la col·lecció El cercle de Viena que acaba de publicar Winesburg, Ohio i és fantàstica!
Un vell, del llit estant, mira per la finestra que dóna al carrer principal de Winesburg. Des d'allà observa amb deteniment la quotidianitat dels habitants, en aparença res sembla extraordinari, però en el fons cadascú busca el seu paper en una comunitat curiosa. Anderson dibuixa uns personatges grotescos, descriu situacions absurdes (tal com ho va ser la mort del propi autor que es va empassar un escuradents tot bevent un dry-martini) i grata la superficialitat dels personatges per descriure'ls vius, contradictoris i gens plans. Tot amb un llenguatge acurat i molt fotogràfic.
L'ofici de periodista de Sherwood és patent en aquesta crònica d'un poble. La vius com si fossis un habitant més assegut al costat del vell que observa la finestra. Cada capítol ens descriu una persona del poble, són diferents històries totes lligades per un fil gairebé invisible sense el qual, però, Winesburg no seria el mateix. "Contes a la caixa d'una novel·la" com molt bé escriu David Castillo. Us he de dir que l'he trobada molt cinematogràfica, m'he imaginat tots i cadascun dels seus personatges abillats amb un peto texà, el barret de palla, els vestits de les dones, els carruatges de cavalls i les botigues d'ultramarins plenes a vessar d'objectes i amb aquells pots de vidre plens de caramels...
Us deixo amb una cita que em va fer agafar unes ganes de queixalar una poma...
"A la tardor passegeu pels horts i el terra s'ha endurit amb la gebrada que teniu sota els peus. Els mossos ja han collit les pomes dels arbres. Les han posades en barrils i les han enviades a les ciutats, on se les menjaran en pisos que són plens de llibres, revistes, mobles i gent. Als arbres, només hi queden unes quantes pometes arrugades que els mossos han rebutjat. Semblen els artells de les mans del doctor Reefy. Els fas una mossegada i són delicioses. Tota la seva dolçor s'ha concentrat en una mena de porció rodona d'un dels costats de la poma. Correu d'un arbre a l'altre, pel terra gebrat, per collir les pomes arrugades i picades i omplir-vos-en les butxaques. Només els elegits coneixen la dolçor de les pometes arrugades."
Menció especial per la traducció excel·lent de Francesc Parcerisas i l'edició del llibre, la coberta reprodueix un quadre de Grant Wood, American Gothic, que podrien ser dos habitants de Winesburg, perfectament.
Publicada per Viena en català i Cátedra en castellà
28 comentaris:
aquest llibre tinc ganes de llegir-lo (me'l va recomanar el Biel del tinta Xinesa), ara bé, tin un "dubte trascedental", me'l compro? L'editor (almenys això deia ell9 em va insultar sense més ni menys un dia en un blog, i se'm va glaçar a sang!
Winesburg, Ohio el van proposar en un club de lectura de La Tralla, però vam optar per El jardí dels Finzi-Contini, Giorgio Bassani.
En un blog en vaig veure un comentari de Winesburg, Ohio, però no aconsegueixo recordar quin blog era, però això m´ha agradat veure el teu comentari.
Francesc Parcerisas és un bon poeta i un bon traductor.
Gràcies
Imma C.
Fa molt bona pinta, i la cita em sembla prometedora. Jo estic a punt d'acabar una altra delícia de Libros del Asteroida, un de Chappell. Aviat en faré la ressenya.
No conec les editorials que anomenes però de seguida que pugui miraré de corregir aquesta absència...aniré passant per aquí...
ja coneixem la teva debilitat per aquestes dues editorial.. però per alguna cosa serà no? Jo ara estic llegint 'Un lloro per al viacari i d'altres contes' que també és de Viena.
Els llibres de l'asteroide estan publicant coses molt interessants...aquest llibre que avui recomanes el vaig tenir ahir a les mans però vaig optar per altres que m'havien recomanat al bloc. Ja me'l llegiré. Gràcies, Espolsada!!
Jo, com la kweilan, ahir el vaig tenir a les mans, a punt de dur-lo a casas i a l'últim moment el vaig deixar. En tornar a Palma el compraré, la portada m'encanta.
Besades.
És molt bo, Fe. La barreja d'esperpent amb quotidianeïtat és molt bona.
Jo també l'estic recomanant molt.
Jo us animo de totes totes a fer el pas de llegir-lo i ja el comentarem. Elvira benvinguda a les lectures de l'Espolsada.
Gràcies per passejar-vos per aquí.
veure la vida passar a traves d'una finestra i explicar-ho, és una idea que m'atrau molt.
Vaig passar un any estudiant en una ciutat estrangera. La taula del meu estudi, on m'hi vaig pasar milions d'hores, era davant d'una finestra que donava al carrer, i vaig viure i veure la vida d'aquell barri. Increible el que aprens si t'hi fixes uan mica. Podria haver escrit una novel·la si no hagues estat estudiant i si hagues sabut escriure prou.
Winesburg, Ohio? El mateix indret d'Indignació (de Philip Roth). Serà qüestió de comparar les descripcions...
M'has fet ganes de llegir-lo, me l'apunto :)
L'apunto, però en tinc sis a la pila que m'esperen...
Gràcies
Me'l llegiré així que acabi, ara mateix, La tendresa dels llops.
Aquest llibre és com una ceba, a mesura que li lleves els tels li creixen les aromes i la tendresa.
Aquestes aromes m'han retornat a les de le meva adolescència, quan llegia Jack London i Fenimore Cooper, i estic allargant l'instant d'assaborir-li el cor perquè, quan ho hagi fet, intueixo que em deixarà uns quants dies en el sopor beatífic de l'àpat narcòtic que t'apresona els sentits. (Fer-se gran té aquests privilegis olfactius).
Perdona, acabo de fer la ressenya on no toca. Em llegiré Winnesburg quan acabi la digestió, perquè me'l proposes tu, i en Biel també ho ha fet.
Gràcies per passejar per aquí. Un cop l'hàgiu llegit torneu i deixeu el vostre comentari. Sóc conscient que la pila de pendents no para de créixer.
Eduard, poso a la pila La tendresa dels llops... quina feinada!
Ei, Fe, he tafanejat el teu enllaç als animals fenomenals que inundaran L'Espolsada (la magnífica idea de vabau) i ja estic pensant a encarregar-ne algun per mi! Com sempre, idees fabuloses d'una gran llibretera!
Entre la tendresa dels llops i Winesbourg, Ohio he rellegit Petjades sota l'aigua, aprofitant unes recents passejades pel cor de les Guilleries. Com se m'assemblen els dos llibres! La Maria Dolors Orriols descriu un Sherwod de Sau estant, només fa quaranta anys.
Potser per contrast, de Winesbourg em crida l'atenció el concepte de Déu en l'imaginari americà, la moral que això imposa i com condiciona fins i tot l'extravagància.
... El tinc per llegir també, vaig endarrerida =;p ...
Ara Tinta xinesa (el bloc) n'ha fet una entrada
Perdona, Mireia, però em sembla que hi ha hagut alguna mena de malentès. Els editors de Viena Edicions som l'Enric Viladot i jo mateixa, Isabel Monsó. A més, hi ha diversos col·laboradors externs que participen als consells editorials d'algunes de les col·leccions de l'editorial.
Dit això, voldríem engrescar-te a llegir Winesburg, Ohio, una novel·la extraordinària i, fins ara, injustament desconeguda a casa nostra. Estem segur que no te'n penediràs! Ens agradarà saber-ne la teva opinió. Fins ben aviat!
Ei, comptable. Efectivament, a Indignació en Philipp Roth homenatja Sherwood Anderson.
http://www.barnesandnoble.com/bn-review/note.asp?note=19972727
Moltes gràcies per l'enllaç, matilde!
He trobat el teu bloc a traves de Tinta xinesa, on també hi ha un comentari sobre aquest llibre. També va ser un descobriment les editorials "Librosdelasteriode" i "Cercle de Viena", fan una tasca impressionant. Per cert, han format un grup Libros i altres editorials que s'anomena CONTEXTO, també estan molt bé les altres editorials.
Quan he llegit el comentari de Mireia sobre la editorial Cercle de Viena, m'ha semblat estrany perque fa 2 o tres dies els vaig enviar un missatge elogiant les cobertes i el criteri que seguien al publicar i em van contestar al dia següent, a més, també vaig rebre un missatge de Marcel Riera, co-director literari, molt amable.
Winesburg, Ohio em va enamorar, primer, per la portada, m'atreia, era com si em digues "va comprem".
Vaig llegir la ressenya i va ser el segon motiu per comprar-lo. Ara l'estic llegint i m'agrada molt l'estructura que ha triat, però m'has fet donat compte del avi que mira per la finestra, hauré de tornar a rellegir-lo, encara que no serà cap sacrifici per mi. Quan l'hagi acabat, tornaré per parlar-ne
Rosa benvinguda! T'esperem quan n'acabis la lectura, mentre gaudeix-ne.
Encara no m'hi he posat, avui mateix començaré de nou, tenint en compte els comentaris
Ja he acabat Winesburg, Ohio.
Que puc dir, estic completament d'acord amb el teu comentari, L'Espolsada.
Descriu uns personatges amb desitjos que per culpa de la por, en uns casos, i de la soledat, en altres, no gosen provar de complir-los. Només el protagonista que uneix a tots, ho provara, però després de molts dubtes i, a vegades, bastants fora de to.
He sigut una troballa, perquè va ser degut a la portada, que em va enamorar, que el vaig comprar. Les portades de l'editorial Cercle de Viena son una meravella.
Rosa, contenta que t'hagi agradat :)
Ei, el llibre ha guanyat el Premi Llibreter! ;)
Publica un comentari a l'entrada