Us he de confessar que vaig agafar aquest llibre per la portada... em transmetia una calidesa i un convida'm a llegir-me... cosa habitual amb els llibres d'Impedimenta.
"Durante toda la semana espera el domingo. En su ministerio, espera el ascenso, mientras espera la jubilación. Una vez jubilado, esperará la muerte. Él considera la vida una sala de espera para viajeros de tercera clase. Una vez adquirido el billete, no le queda más que, sin moverse, mirar pasar a los ferroviarios por el andén. Un empleado le avisará cuando arranque el tren; pero él no sabe hacia qué estación."
Los domingos de Jean Dézert és un conte llarg o una novel·la molt breu sobre en Jean Dézert, un funcionari francès que per la seva actitud ens recorda a Bartleby, l'escrivent.
"A menos de tropezar con él, nadie lo distinguiría entre la multitud, de tan incoloro como va vestido. Lleva un cuello postizo demasiado grande y una corbata cualquiera. Las perneras de su pantalón, así como las mangas de su chaqueta, se arrugan por sí mismas en las rodillas y en los codos. Sus pies caben cómodamente en unos zapatos cansados."
Jean Dézert és un home de costums, discret, vulgar, cada dia fa el mateix, de la feina a casa i de casa a la feina, menja cada dia al mateix cafè... només els diumenges la fantasia s'obra camí entre la monotonia setmanal.
"El domingo es la vida entera para Jean Dézert. A él le gusta ese día que pocas personas comprenden. Él no se cansa de recorrer y errar a lo largo de los grandes bulevares."
Tanmateix, Jean Dézert té una afició, durant la setmana, recull els fulletons publicitaris que li donen i un diumenge es decideix a fer-ne cas, comença el dia prenent un bany calent amb massatge, es talla els cabells, esmorza en un vegetarià antialcohòlic i acaba la jornada en una conferència sobre salut sexual. En un d'aquests diumenges de fantasia coneix una dona capritxosa amb qui pretén casar-s'hi, viu una mena de bogeria d'amor que està a punt de dur-lo al suïcidi que el planifica, com no podia ser d'una altra manera, per un diumenge.
Us he regalat breus fragments perquè és difícil parlar de la senzillesa de la història, però és sorprenent la capacitat de Ville de Mirmont per endinsar-se en les misèries humanes. Un vot a favor de recuperar històries curioses, sense fets trepidants que no siguin els propis de la condició humana. Un relat per llegir un diumenge a la tarda.
Publicat per Impedimenta
"Durante toda la semana espera el domingo. En su ministerio, espera el ascenso, mientras espera la jubilación. Una vez jubilado, esperará la muerte. Él considera la vida una sala de espera para viajeros de tercera clase. Una vez adquirido el billete, no le queda más que, sin moverse, mirar pasar a los ferroviarios por el andén. Un empleado le avisará cuando arranque el tren; pero él no sabe hacia qué estación."
Los domingos de Jean Dézert és un conte llarg o una novel·la molt breu sobre en Jean Dézert, un funcionari francès que per la seva actitud ens recorda a Bartleby, l'escrivent.
"A menos de tropezar con él, nadie lo distinguiría entre la multitud, de tan incoloro como va vestido. Lleva un cuello postizo demasiado grande y una corbata cualquiera. Las perneras de su pantalón, así como las mangas de su chaqueta, se arrugan por sí mismas en las rodillas y en los codos. Sus pies caben cómodamente en unos zapatos cansados."
Jean Dézert és un home de costums, discret, vulgar, cada dia fa el mateix, de la feina a casa i de casa a la feina, menja cada dia al mateix cafè... només els diumenges la fantasia s'obra camí entre la monotonia setmanal.
"El domingo es la vida entera para Jean Dézert. A él le gusta ese día que pocas personas comprenden. Él no se cansa de recorrer y errar a lo largo de los grandes bulevares."
Tanmateix, Jean Dézert té una afició, durant la setmana, recull els fulletons publicitaris que li donen i un diumenge es decideix a fer-ne cas, comença el dia prenent un bany calent amb massatge, es talla els cabells, esmorza en un vegetarià antialcohòlic i acaba la jornada en una conferència sobre salut sexual. En un d'aquests diumenges de fantasia coneix una dona capritxosa amb qui pretén casar-s'hi, viu una mena de bogeria d'amor que està a punt de dur-lo al suïcidi que el planifica, com no podia ser d'una altra manera, per un diumenge.
Us he regalat breus fragments perquè és difícil parlar de la senzillesa de la història, però és sorprenent la capacitat de Ville de Mirmont per endinsar-se en les misèries humanes. Un vot a favor de recuperar històries curioses, sense fets trepidants que no siguin els propis de la condició humana. Un relat per llegir un diumenge a la tarda.
Publicat per Impedimenta
9 comentaris:
Fantàstica ressenya, Espolsada. Un llibre atractiu...i tinc la impressió que aquests títols que publica Impedimenta són llibres prou interessants per tenir-los en compte. Precisament em van regalar ahir El hospital de la transfiguración del Stanislaw Lem i el tinc a la saleta d'espera encara que amb moltes ganes de llegir-lo. Gràcies per la recomanació. Una abraçada!
Gràcies per venir a veure'ns. Ens va fer mooooolta il·lusió trobar-te de nou!!! Olivia i Jordi
Gràcies Kweilan. Impedimenta està fent una bona tasca, potser no amb massa repercussió, però per això aquest escrit. L'any passat el premi llibreter va recaure en un llibre editat per Impedimenta que Proa havia publicat ja fa molts anys, Botxan.
L'aranya, gràcies a vosaltres.
M'encanten els llibres que ens ofereixes, les portades són precioses, fan llegiguera.
Gràcies per la recomanació, me l'apunto.
No coneixia l'editorial.. sort en tenim de la nostra llibretera blocaire de capçalera.
Llegiguera, quina paraula més bonica!
Gràcies a vosaltres.
... M'agrada molt el catàleg d'Impedimenta, juntament amb la resta d'editorials de Contexto, m'apunto aquests diumeges, fa dies que no passejo per les llibreries i ho trobo molt a faltar...
... Kweilan, vaig llegir i ressenyar l'hospital de Lem i em va captivar la seva sensació creixent de vertigen...
Les històries senzilles són les més punyents. Els francesos tenen aquesta habilitat. Gràcies per la recomenació. Per cert, he acabat "Olor de colònia". No deixa indiferent. Ja el comentaré en breu.
Repeteixo, gràcies.
hola fe, he volat a llegir la ressenya que fas de L'Africà. A mi m'ha agradat molt, realment és un llibre que et xucla fins al final.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada