"Cap de les dues germanes Grimes viuria una vida feliç, i quan miraven enrere sempre semblava que el problema havia començat arran del divorci dels seus pares. Això va passar el 1930, quan la Sarah tenia nou anys i l'Emily cinc."
Som als anys 30, en plena depressió econòmica. Dues germanes, la Sarah i l'Emily, viuen el divorci dels seus pares. Ell és un periodista frustrat que treballa en un diari pamfletari. La mare, Pookie com li agrada que l'anomenin, és una dona inestable que canvia de feina constantment i arrossega les nenes amunt i avall, de casa en casa. La Sarah adopta les aspiracions de la seva mare, casar-se amb un marit guapíssim i viure en una casa modèlica (el model americà). L'Emily és independent, alliberada i aconsegueix una beca per la universitat, on estudia literatura. En aparença totes dues assoleixen els seus somnis, la realitat és que el príncep blau de la Sarah es converteix en un ogre i les relacions alliberades de l'Emily només fan que turmentar-la perquè en el fons vol una parella estable.
Fins aquí, potser no us atrau gens tot el que he explicat. Tot plegat és trist i depriment, però gràcies a la manera d'escriure de Yates, gires pàgina rere pàgina per saber una mica més d'aquestes dues germanes. T'adones que la felicitat absoluta no existeix, tanmateix, sempre hi ha petits moments de felicitat enmig del tot que són els que ens fan tirar endavant, Germanes Grimes incloses. La literatura de Yates molt recomanable. Àcida i punyent. Poso a la pila dels pendents l'altra obra traduïda recentment al català Revolutionary Road. Confesso que visc un idil·li amb els autors nordamericans nascuts a principi del segle XX.
Vaig començar a escriure sobre el llibre abans de sant Jordi, ara l'acabo i em reafirmo, passats els dies el record de les germanes Grimes és pregon.
Publicat en català per Proa i Alfaguara en castellà
16 comentaris:
Hola, doncs la compraré en castellà, que fa un parell d'anys que no llegeixo res en castellà.
gràcies per la recomanació
Ah! Sóc l'Abel el del comentari d'abans
Hola Abel, feia dies que no et sentia. Doncs mira la traducció al català d'aquest llibre és digna de ser nomenada!
Me n'has fet venir ganes, de Yates (també tinc moooltes ganes de Revolutionary Road) i de tots els americans. Em vénen molt de gust...
quina sort que ja el tinc a casa!!
Ai massa trist potser... me l'apunto de totes maneres :)
Molt bona novel·la!
Quan he començat a llegir la teva ressenya m'ha fet pensar en Revolutionary Road, que ja l'he llegit i m'ha agradat força. Llavors he llegit que eren del mateix autor. No ho sabia. Ara m'apunto aquest a la llista de pendents, que ja és bastant llarga... però hi haurà temps per a tot...
Ara estic llegint Ángeles rebeldes del canadenc Robertson Davies, i m'està agradant molt. La recomano moltíssim. Com sempre Asteroide, garantia de bona literatura.
No sabia tampoc que aquesta novel.la i Revolutionary...eren del mateix autor. L'única referència que tinc és la versió que se n'ha fet al cinema i que em va agradar molt. Vaig pensar que m'agradaria llegir la novel.la però encara no ho he fet. Aquesta que comentes també m'agradaria. Gràcies, Espolsada!!!
Ha estat un dels meus regals de Sant Jordi. Espolsada estic contenta de veure la teva recomanació. Ja fris de començar-la, primer he d'acabar el de Iréne Nemirovsky. Jo la tenc en català, quasi tot ho compro si pot ser en català.
Núria, ja tens feina doncs.
Bajoqueta, sí que és trist, però té moments de felicitat... la literatura de Yates val molt la pena.
Montse, Kweilan i Tonina quan l'hàgiu llegit ja em direu el que. Amb en Toni conicidim :)
Montse, aquesta trilogia del Davies publicada per Asteroide me l'estic reservant, i sí Asteroide sinònim de bona literatura.
ja l'he acabada!!!. A mi m'ha agradat, el fianl el trobo un poc trist i desencantat, però pensant-ho bé, per això es semblaven les germanes.
Molt bona novel.la, en faré una ressenya al blog. Gràcies per recomanar-la.
Salutacions.
No volia llegir-lo eh? que me va semblar molt trist lo que explicaves. Però avui he anat a la biblio i quan he vist la portada dic: "mira el llibre que van recomanar". I l'he agafat... Si em poso trista culpa teua ;)
Quan l'acabe te dic el què.
Bajoqueta, quan l'acabis ja em diràs què t'ha semblat.
La veritat és que no m'ha defraudat, bueno els personatges sí, que desgraciats quasi sempre. Però t'he de donar les gràcies per fer-me'l llegir ;)
Opinió de bajoqueta sobre el llibre
El vaig comprar i el tenia a la tauleta. Me l'he llegit en un dia perquè no l'he pogut deixar. M'ha agradat molt. Gràcies per la recomanació.
Només un apunt (tardà, perqui arribi a aquesta pàgina i fins a aquest comentari): Les germanes Grimes és molt millor que Revolucionary Road, sense voler desmerèixer gens aquesta... Però és la primera és una novel·la de les que se't queda dins durant mooooolt temps. Fa ben bé tres anys que vaig llegir-la i encara la tinc present.
Publica un comentari a l'entrada