diumenge, 15 de març del 2009

Olor de colònia


La sensació després d'haver llegit Olor de colònia és de novel·lassa. Com diu Julià Guillamon, tradueixo: "és un dels llibres més sòlids que s'han publicat en català últimament i l'aparició de Sílvia Alcàntara un fenomen equiparable a Maria Barbal i Pedra de tartera."

Cada cop més, m'agraden les històries que recreen petits universos amb detall, els descriuen i et transporten i et fan sentir que n'ets testimoni directe. I just aquesta setmana a L'hora del lector, coincidíem amb l'Emili Manzano (gran programa, no deixeu de veure'l), justa havia acabat el llibre i en parlaven. Mentre llegia Olor de colònia sentia una mena d'opressió, d'engabiament... quan l'acabes t'adones que és gràcies a l'escriptura d'Alcàntara que vius i sents tal com ho feien els habitants d'una colònia.

"I a la cantonada d'un dia qualsevol, hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."

Olor de colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Així, dels records teixeix el dia a dia a la colònia. Un incendi dóna el tret de sortida, hi mor l'escrivent i això fa que les relacions de poder es reorganitzin dins la colònia. La vídua, la Teresa, i els fills es veuen obligats a deixar el pis perquè l'ocupi el nou comptable. A partir d'aquí la història de la colònia es va bastint. Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers.

"I la borra, voleiant, que es quedava enganxada al coll i als cabells. I el soroll del telers; catrac-catrac, catrac-catrac, que obligava la gent a parlar amb les mans, com si fossin muts. Per saber quan havia de canviar el torn, apagaven i encenien els llums -fer el senyal, en deien-, perquè ni tan sols la sirena se sentia des d'allà a dins."

Un món on els nens i les nenes corren i juguen a l'aire lliure, van a l'escola, però una presó quan fan 14 anys perquè el seu camí és el de la fàbrica. A poc a poc es van desgranant tot un reguitzell de personatges i vivències, dues germanes solteres, la Cèlia una jove rebel que vol trencar amb el seu destí, amors i desamors, fills secrets, minyones, majordoms. Una representació del món en petit, el món de la colònia.

"Aviat hauria d'anar a treballar a la fàbrica. I no podria anar a escola. Ni jugar al pati amb les amigues. Ni participar en el festival que organitzava el convent el dia de la comunió. Ni mullar-se els peus amb tota la colla, a l'estiu, a la riera de Merlès..."

De debò ha estat una sort topar-me amb aquesta novel·la i sobretot amb Sílvia Alcàntara. Privada d'aprendre a escriure en català ho va fer de gran, més tard es va apuntar a un curs d'escriptura i anys després aquí en tenim els fruits. Aquesta dona nascuda en una colònia duia un gran bagatge que ens ofereix en forma de llibre. No trigarem a tenir-la a la llibreria i segur que serà un plaer sentir-la de viva veu. Olor de colònia, gran literatura.

Publicada per edicions de 1984

18 comentaris:

Marta ha dit...

Gràcies per la recomenació. Pot ser un dels llibres per comprar per Sant Jordi. Aquests tipus de noveles, m'agraden. Salutacions!

kweilan ha dit...

A mi també m'agraden. El poso a la cua. Gràcies!!

Anònim ha dit...

Merci er la recomanació.

Thera ha dit...

M'apunto també a agrair-te la recomanació.Sempre m'han fascinat les colònies, com si vivía, la fàbrica,... segur que m'hi endinso i revisc molts records explicats pels àvis. Gràcies!

Anònim ha dit...

A mi també m'ha agradat molt. Aconsegueix transportar-te a un món que ja no existeix. El títol molt apropiat, s'arriba a sentir la olor dels magatzems i els capitols lligats acaben de donar aquesta sensació clautrofòbica que devia ser una colònia. La trama`fa que sigui un llibre que no es pugui deixar. Us el recomano pe Sant Jordi!!!

Rosa ha dit...

Aquesta tarda he mirat el blog i m'ha semblat que comentaves el llibre"Petons de diumenge", veig que ho he mirat malament."Olor de colònia" no el coneixia, però pel que sembla ha d’estar molt be. Jo de petita vaig viure uns anys a Gironella i ma mare treballava en una fabrica tèxtil de les que hi havia al costat del Llobregat. Encara moltes vegades me’n parla. Segurament m’agradarà.

L'Espolsada llibres ha dit...

Animeu-vos hi que val la pena!

Anònim ha dit...

hola, l'espolsada, ja tinc blog:

http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/

Anònim ha dit...

ostres, vaig veure l'hora del lector del 33 el dia que entrevistaven l'Alcàntara. Cau per St Jordi, segur. No us passa que aquests de l'hora del lector fan unes ganes tremendes de llegir el que recomanen. Hi posen un entusiasme que s'encomana!!!Fan pujar la lecturina a base de bé

hypatia ha dit...

A mi també em va encandilar,
tant i tant,
que era el llibre "secret" que amagàven les meves pistes per al 100è joc literari d'en Jesús Ma.Tibau.

Avui (o ahir) tocava "descobrir" el llibre secret, i el descobreixo recomanant el teu blog.

Ptonillo
=;)

Rosa ha dit...

Hola Fe,
Seguint el teu consell he llegit “Olor de colònia. Avui l’he acabada. L’he trobada magnífica, una novel•la extraordinària. Gracies pel consell.
Et faré cas amb “La noia del ball”.
Una abraçada

arrels ha dit...

Fantàstic "Olor de colònia". No deixeu de llegir, si us agrada aquest tipus de literatura, "L'ànima de la vall" de LLuís Cerarols (Pagès Ed. 2007). També "Un clam de llibertat" de Ramon SAlvadó (Abadia Ed. 2003). Són de temàtica molt diferent, el primer és ficció ambientada en un món que desapareix i el segon biografia concentracionària.

Sílvia ha dit...

Hola,

Hi estic ben d'acord. El tenia pendent des de feia temps i al final m'hi vaig poder posar aquest estiu. Un llibre deliciós. Una magnífica mostra de com els espais petits poden esdevenir universals.

Paga la pena llegir-lo.

Sílvia Romero

Unknown ha dit...

Crec que és totalment penós. Els seus sentiments expressats, no són els que es vivien en les colònies. Ella hi va viure per sobre, és totalment diferent quant hi portes una vida vivint. No es mereix tant aquest llibre, perquè no és una novela real, sino q en podriem di, que és una novela, feta per parlar.

JMBA ha dit...

Vaig llegir aquest llibre fa uns mesos, i em va entusiasmar. Vaig escriure un article al meu blog personal (en castellà)(http://jmbigas.blogspot.com/2010/10/olor-de-colonia-de-silvia-alcantara.html).

Un llibre per disfrutar-hi.

Josep Maria

L'Espolsada llibres ha dit...

Fa il·Lusió que després de temps d'haver escrit l'apunt encara el llibre generi passions.

Anònim ha dit...

El llibre no val per res, et perds amb tants personatges i t'explica massa cosses rellevants per la història. Molt avorrit.

Anònim ha dit...

jo els personatges els porto bé pero a classe em demanen fer un context històric i no se nomes se que pasa al llobregat al voltant dels anus 50 algu em pot ayudar?la meva profe diu k pot sortir a la sele