dissabte, 28 de març de 2009

De petons i de presentacions



Ahir vam tenir la Sílvia Soler presentant Petons de diumenge. Va ser una presentació especial perquè vam voler que la fes la Núria, una lectora jove, de les poques que venen a la llibreria de la seva edat sense obligació, només pel plaer d'acostar-s'hi, triar i remanar.

Per algunes persones, fer presentacions de llibres és un acte més que cal fer per promocionar un llibre. Per a nosaltres, cada presentació és especial, intentem donar-li un enfocament diferent i que la gent fidel -gràcies- no tingui la sensació que sempre viuen el mateix.



A vegades som més, d'altres no tants, però sempre amb un bon ambient com el que es va respirar ahir. Quan presentes un llibre que ja fa temps que ha sortit i la gent l'ha llegit et permet establir un debat, fer preguntes sobre el procés creatiu que és molt interessant. Ahir va ser un d'aquests dies en què la vergonya es va quedar fora de la llibreria i la gent es va atrevir a parlar gràcies als personatges que la Sílvia ha creat a la novel·la.


Gràcies!

15 comentaris:

Núria ha dit...

Gràcies a tu!

Dolors ha dit...

Hola Fe! Sempre és una plaer venir a les presentacions de l'Espolsada, però és cert que aquesta vegada ha estat diferent. El fet que la presentació la fés la Núria, una jove lectora, crec que li ha donat un to especial, més proper... i que potser va ajudar a que sorgís un interessant col·loqui. Em va agradar. Gràcies i fins la propera!

elisabet ha dit...

aix, quina llàstima que ens separin tants quilòmetres... :(

viuillegeix ha dit...

elisabet, m'ho has tret de la boca

kweilan ha dit...

Me n'alegro que us anés tan bé!!

Abel ha dit...

Fa goig de veure que una activitat cultural com aquesta (malauradament cada vegada n'hi ha enys) anés tan i tan malament.
Pl que fa al llibre el vaig començar i me'l vaig haver de deixar... no m'"arribava", suposo que cada llibre té el seu moment, així que segur que algun dia el reprendré i la cosa anirà millor.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja m'agradaria a mi també tenir-vos més a prop i que poguéssiu participar de la llibreria en viu, no només virtualment. Abel, l'acte va anar molt bé i no malament! El llibre potser confon al principi, fins que no sents totes les veus que el conformen, no és fins al final que saps qui el narra. Tens raó, però, que els llibres tenen el seu moment, potser si haguessis sentit la Sílvia de viva veu ja hi tornaries a ser.

mercè ha dit...

hola,
No és la primera presentació a la que vaig, però he de dir, sense desmerèixer les altres, que va ser del tot especial. El to gens afectat i absolutament proper de la Sílvia va permetre que estiguéssim del tot relaxats , com si es tractés d'una tertúlia en un cafè! Gràcies Silvia. I em va agradar moltíssim l'explicació de la Sílvia sobre perquè els llibres de dones parlen de dones: també els d'homes habitualment parlen d'homes i ells no ho han de justificar!
Quant a la Núria, vas estar impressionant, dóna goig veure lectores/lectors joves amb aquesta inquietud. Una abraçada.

SU ha dit...

Fe,

Felicitats per aquesta tan celebrada presentació!

Una gran idea que una lectora presentés el llibre! I la Sílvia és un encant i una gran comunicadora!

Em vaig perdre una gran vetllada...

Petons i més felicitats!

Abel ha dit...

Volia dir que l'acte no hagi anat "malament", PERDÓ!!!!!!!!

Marta ha dit...

M'hagués agradat ser-hi. No sempre es pot estar a tot arreu.Precisament ahir vaig acabar de llegir el darrer capítol. Una bona narració. Ja el comentaré en el meu blog.

hypatia ha dit...

ostres,
com m'agradaria també haver-hi estat....

"Petons de diumenge" em va arribar del tot, un llibre madur, una narració serena...

=;)

Sílvia Tarragó ha dit...

Quan es fan les coses no s'ha d'esperar res, però si et responen no només és gratificant sinó que et permet anar a més. Enhorabona per haver aconseguit tant de "quorum" Fe, no és gens fàcil.

Salutacions.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies per tots els comentaris. Evidentment, no s'ha d'esperar res, però és molt gratificant que la gent participi de la vida de la llibreria, sense ells jo no hi seria, o sigui que sempre els dic gràcies per tornar a confiar en el que els proposo.
Una abraçada,
Fe

Tonina ha dit...

Arrib amb retràs però aquest llibre va ser la meva adquisició a la setmana del llibre en català. Em fa moltes ganes sobretot ara que ja en sé més coses gràcies a vosaltres. Salutacions. M'encantaria estar més aprop, però us seguiré a través del blog.