De nou, Bennett em sorprèn amb la seva capacitat per escriure i descriure situacions quotidianes amb una naturalitat que t'hi apropa, sempre amb aquella ironia, però sense oblidar la profunditat de les circumstàncies. Aquest cop Bennett no fa ficció sinó que ens parla de Miss Shepherd i la seva furgoneta.
Miss Shepherd és una dona que va viure instal·lada en una furgoneta al capdavall del carrer on vivia Bennett, a Camdem Town. Una dona de caràcter, ex-novícia, antiga conductora d'ambulàncies, anticomunista, tory, ultraconservadora, fundadora del partit sense adeptes Fidelis Party, que acaba els seus dies com una rodamón. Perseguida per les autoritats, agredida per aquells que només es veuen amb cor amb els més dèbils i obligada a moure la furgoneta cada dos per tres, Bennett la convida a instal·lar-se al jardí de casa seva i, així, amb una relació difícil de descriure s'hi passa 15 anys, observant-se però sense intimar, molt a l'anglesa.
"Pregunto a Miss Shepherd si ayer fue su cumpleaños. Ella asiente, cautamente.
-Así que ha cumplido setenta y siete.
-Sí. ¿Cómo lo ha sabido?
-Lo vi un día en que estaba rellenando el impreso del censo.
Le doy una botella de whisky y le explico que es sólo para darse friegas.
-Oh. Gracias.-Silencio-. Mr. Bennett, no se lo diga a nadie.
-¿Lo del whisky?
-No lo de mi cumpleaños.-Silencio-.Mr. Bennett.
-¿Sí?
-Tampoco lo del whisky."
És un relat breu però d'intensitat, curiós, de moments hilarants... Miss Shepherd és una sense sostre, que va bruta, però elegant amb el seu barret i les formes...
"Le pregunto si le apetece una taza de café. -Bueno, no quiero que se tome tanta molestia. Tomaré sólo media."
M'hauria agradat conèixer Miss Shepherd i saber què la va dur a voler viure en aquelles circumstàncies. Un relat que sens dubte fa pensar en les misèries humanes. Com és que Bennett accedeix a tenir-la al jardí de casa durant 15 anys sense fer-la fora o convidar-la a entrar? Què hauríem fet nosaltres?
Publicada en castellà per Anagrama
9 comentaris:
Bon ritme de lectura portes l'espelsada!!!!
Jo dic el mateix que l'Abel.
Ara quan he vist que el posaves al bloc, he pensat. Ostres! ja l'ha llegit.
Jo vaig comentar-lo al programa com a novetat el 12 de març, em va semblar que podia estar bé i pel que sembla ho vaig encertar. El tinc a la llista de lectures pròximes. Primer vull llegir “Olor de colònia”. Aquest llibre el vaig donar con a novetat el 19 de març, a part de la contraportada també i vaig posar un fragment del teu comentari ja que en va agradar molt. També he fet un enllaç al teu blog. Espero que et sembli bé.
Sembla interessant.Però se m'estan acumulant les lectures.
A mi més que acumular-se'm, Kweilan ja em tiren fora del despatx, no n'hi caben més!!!!!!
aquest també fa molt bona cara. Ja em vas cridar l'atenció amb Una lectora poc corrent, però no el vaig acabar de comprar i ara només em faltava aquest. Un dels dos cau segur
Amb l'altre em vaig passar una bona estona, apunto este també :)
És un relat molt breu que passa ràpid, però és intens. Bennett diu moltes coses entre línies. De fet, és dur pensar com una persona arriba a viure en aquestes condicions... animeu-vos-hi!
Una altre? Però si ja no tinc temps de saber quin estàs llegint!
Sembla molt anglès el que descrius, promet de debò. Encara no he llegit res daquest autor, i l'afegirem al sac de recomanacions....
Publica un comentari a l'entrada