dissabte, 24 de gener de 2009

Cartes completes 1960-1983








"[...] heu guanyat per a Catalunya batalles tan extraordinàries com la Plaça -un llibre que ell tot sol ja justifica l'existència d'una llengua."


He estat un mes i mig immersa en la lectura d'aquestes cartes entre Rodoreda i el seu editor, Joan Sales. Pair tota la informació no és fàcil, n'hi ha tanta... Durant aquests dies inevitablement m'han arribat inputs, alguns de negatius, sobre la necessitat o la idoneïtat de publicar aquest epistolari. No seré jo qui entri a fer judicis de valors ni acadèmics, potser sí que sóc tafanera i em fico en una correspondència que no em pertoca, però aquestes cartes són testimoni d'una època i de la concepció d'una novel·la cabdal en la nostra literatura.

Al llibre es respira una saviesa pròpia dels grans. És ple de genialitats i clarividències sobre el català, el país i el sector editorial. He mirat de prendre distància i observar-ho des de fora i des d'una altra època. Tanmateix, hi ha hagut passatges decebedors, Sales és conservador i fa afirmacions que em posen els pèls de punta, desmitifica gent per a mi especial com és en Benguerel. He intentat anar més enllà de les observacions més personals per quedar-me amb el testimoniatge i apropar-me al procés creatiu de la Rodoreda. M'ha agradat viure els encerts i els fracassos, pocs, d'aquest tàndem creatiu Rodoreda-Sales.
Hi predominen les cartes de Sales a Rodoreda, ell és més expeditiu i parla sense embuts de tot. A Rodoreda no l'acabes de conèixer, no respon totes les cartes i quan ho fa és més aviat breu (en aquest aspecte podeu llegir l'Autoretrat). No porta massa bé les observacions i correccions que Sales a vegades li fa. S'enfaden, es discuteixen, però amb un nivell!

Tota la família hi té una implicació, la Nuri, la dona de Sales és un gran lectora de Rodoreda i és qui connecta de ple amb ella. La Maria, la néta, passa temporades amb els avis i esdevé una lectora precoç de la prosa de Rodoreda. L'avi n'està molt i li augura un gran futur. Avui la Maria dirigeix l'editorial i té una ment clarivident com se li augurava (vegeu el vídeo del magnífic programa L'hora del lector, del dia 13/11/08, tot el programa val la pena, però el minut '58, ho diu tot). S'acusa Sales d'egoista, però sense la tossuderia d'homes com ell la nostra literatura no comptaria amb obres tan emblemàtiques.

"Si la consciència de tenir una llengua pròpia -i llengua de cultura- no s'ha perdut, es deu en bona part al fet que mai, fora d'uns pocs anys, no ha deixat d'existir una literatura catalana ambiciosa, que ho ha anat recordant a un públic cada cop més extens. Es deu doncs en bona part als escriptors; deixeu-m'ho dir amb legítim orgull. I haver-hi contribuït és una de les coses que més em satisfan en tant que autora de La Plaça del Diamant, de Mirall trencat, d'El carrer de les Camèlies."

No cal que us digui que ha estat una de les lectures més enriquidores dels últims temps. Excel·lent tasca la de Montserrat Casals de recuperar, introduir, fer notes aclaridores que ens permeten gaudir d'aquest epistolari -tot i que un índex onomàstic ens hauria ajudat molt-. Assignatures pendents de qui us escriu: llegir Incerta Glòria i el que em falta de Rodoreda.
Publicada pel Club editor.

14 comentaris:

kokamuskes ha dit...

Aquest epistolari té molt bona pinta, tinc moltes ganes de llegir-lo. Rodoreda és gegant. I m'encanta Joan Sales, com a editor i com a escriptor. "Incerta glòria" és una novel·la formidable, una de les grans de la nostra literatura. No te la pots perdre!

Núria ha dit...

Com tu dius, no aquest epistolari s'ha de pair, no és una lectura lleugera. Tampoc vull entrar en judicis, però és fantàstic poder llegir aquestes cartes, és una eina més per entendre aquests escriptors (grans escriptors del nostre país) i saber què pensaven.

kweilan ha dit...

Potser sí que és una mica indiscret però m'agraden molt aquests tipus de llibres. Jo tinc el d'Incerta glòria a la tauleta de nit i tinc molt interès també en llegir aquest epistolari. Després del teu post, encara més.

Efrem ha dit...

Ep, tens un bloc molt interessant! T'afegeixo a la llista per anar-te llegint. Salutacions!

elisabet ha dit...

Hola, hola, ja torno a ser per aquí! Tot allò que envolta la Rodoreda té màgia, oi? Jo també tinc pendent Incerta glòria. Petons forts!

L'Espolsada llibres ha dit...

Us animo a llegir-lo, estic segura que és un llibre on tothom hi trobarà coses interessants.
Efrem benvingut al blog de l'Espolsada.

NaTxo CasTillo ha dit...

Hola Fe,
Desde Nova York seguim el teu blog i trobem a faltar la teva llibreria. Aqui ens hem d'aconformar amb el Barnes & Noble, una llibreria d'aquelles taaan grans. Jo m'he passat a les coleccions de la biblioteca, questió de no moure tans llibres quan tornem.

L'Aurembiaix ha preguntat si podrem anar a mirar llibres a la "nostra" llibreria quan estem de vacances...

Et paso el blog del natxo per si no el tens: http://natxocastillo.blogspot.com/

Una abraçada.

Mercè i Natxo

L'Espolsada llibres ha dit...

Natxo, quina il·lusió saber de vosaltres! Digues a l'Aurembiaix que aquí hi ha molts llibres que l'esperen. Una abraçada per tots quatre des de l'Espolsada.

Fe

Rat ha dit...

Jo encara no l'he acabat, desitjaria que no s'acabés mai, estic disfrutant molt. M'ha divertit especialment la discusió dels títols de les noveles, sobretot perquè saps com acaba!

Glòria Maria ha dit...

Ja he devorat L'AFRICÀ (en un tres i no res). Un cop més, merci per la recomanació!!! Espero tornar-vos aviat totes les recomanacions positives amb alguna lectura que hagi fet i que desconegueu.

L'Espolsada llibres ha dit...

El plaer és meu! Un privilegi que passeu una estona per les Lectures de l'Espolsada i compartiu les vostres.

Sílvia Tarragó ha dit...

Amb raó vas trigar una mica a llegir "La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey"....

Jo fa molt que no llegeixo llibres tan gruixuts perquè llavors estaria 3 mesos sense llegir res més, però, com tu, m'agrada poder accedir a d'altres èpoques i aquesta correspondència té un gran interès tan històric com cultural.

Gràcies pels teus comentaris.

Sílvia

Mortadel.la casolana ha dit...

HOOOOOLa espolsada!!!
Ja està, finalment t'he trobat!! Tinc un descans... aniré passant!
Vinga, una abraçada!

sarasareta ha dit...

Hola Fe,

segueixo el teu blog des de fa ja uns anyets, i sovint llegeixo les teus recomanacions.

Anit mateix, a les 00.38, vaig acabar de llegir les Cartes Completes Rodoreda-Sales.

Ha estat una lectura amb la qual he rigut molt, sobretot pels disparats d'en Sales. Avui en dia diríem que és un feixista, però vist des de la distància, jo m'he fet un fart de riure.

Efectivament també se'm posen els pèls de punta quan llegeixo exclamacions com ara: Visca el Rei!

Però per mi el més important de la lectura ha estat poder apropar-me a la història de Catalunya. Jo sóc valenciana, del País Valencià, i el pas dels anys ha volgut que ara tinga relació directa amb la ciutat de Barcelona. Per això, estes cartes han estat el millor llibre de text d'història!

La part més trista, és que encara avui, l'any 2012, després de tants anys, els mateixos problemes que es trobaven Sales i Rodoreda amb la llengua, la independència i l'Estat, els continuem patint.

Bon estiu, Fe.