Parlava amb un vell amic de la tendència a acumular llibres, quan els veus els compres i saps que un dia o un altre els llegiràs, però ja els tens a casa. Des que tinc la llibreria en això he guanyat tranquil·litat perquè els tinc més a l’abast i més controlats. Abans anava a la llibreria i, o bé m’apuntava els títols o bé els comprava perquè sinó al cap de poc desapareixien (ara ja ho entenc, l’allau de novetats!). Deveu pensar i per què coi ens explica tot això, doncs perquè aquest és un dels llibres acumulats que esperen que et decideixis. Quan vaig veure que estrenaven la pel·lícula, em vaig dir ara és el moment, abans de veure-la.
Em pregunto per què he trigat tant a llegir Los girasoles ciegos? Un llibre compost de 4 relats d’una delicadesa que t’abraça units per un fil molt subtil, gairebé imperceptible.
Méndez parla dels mort de la guerra civil, però amb noms i cognoms, quatre històries personals que arriben molt endins.
“Las prisas por matar no dejan que la muerte sea minuciosa. Una bala le alcanzó en la parte superior de la frente y resbaló sobre su cráneo sin romperlo. El impacto le dejó sin sentido y la necesidad de ahorrar municiones evitó el tiro de gracias un ajusticiado inane cuyo rostro estaba completamente cubierto de sangre. Fue enterrado en una fosa común, apresuradamente, como todos, y apenas unas paletadas de tierra cubrieron aquello cadáveres.”
Méndez fa memòria dels morts i reconstrueix històries que et commouen, jo em quedo amb el Manuscrito encontrado en el olvido. Un pare i un fill acabat de néixer a qui no s’atreveix ni a mirar, la mare ha mort durant el part. Passen dos dies i el nadó sobreviu. És un relat trist però de bellesa colpidora...
“Quizás la muerte sea transparente. Y heladora. Durante las primeras horas he sentido la necesidad de mantener su mano entre las mías, pero poco a poco me he encontrado unos dedos sin caricias y he sentido miedo de que fuera ése el recuerdo que quedara grabado en mi piel insatisfecha. Llevo varias horas sin tocarla y ya no soy capaz de reposar junto a su cuerpo.”
Em pregunto com deu ser l’adaptació cinematogràfica, llegit el llibre només veig adaptable el darrer relat i em sembla per les imatges que he vist de la pel·lícula que és així. No discuteixo que no en puguin fer una bona adaptació, però difícilment es pot traslladar la intensitat de les paraules, de les històries en una hora i escaig. Precisament, si m’agraden els llibres és perquè pots tornar endavant i enrere i rellegir paràgrafs com el següent:
"Que alguien quiera matarme no por lo que he hecho, sino por lo que pienso... y, lo que es peor, si quiero pensar lo que pienso, tendré que desear que mueran otros por lo que piensan ellos. Yo no quiero que nuestros hijos tengan que matar o morir por lo que piensan."
Publicat per Anagrama en castellà
Em pregunto per què he trigat tant a llegir Los girasoles ciegos? Un llibre compost de 4 relats d’una delicadesa que t’abraça units per un fil molt subtil, gairebé imperceptible.
Méndez parla dels mort de la guerra civil, però amb noms i cognoms, quatre històries personals que arriben molt endins.
“Las prisas por matar no dejan que la muerte sea minuciosa. Una bala le alcanzó en la parte superior de la frente y resbaló sobre su cráneo sin romperlo. El impacto le dejó sin sentido y la necesidad de ahorrar municiones evitó el tiro de gracias un ajusticiado inane cuyo rostro estaba completamente cubierto de sangre. Fue enterrado en una fosa común, apresuradamente, como todos, y apenas unas paletadas de tierra cubrieron aquello cadáveres.”
Méndez fa memòria dels morts i reconstrueix històries que et commouen, jo em quedo amb el Manuscrito encontrado en el olvido. Un pare i un fill acabat de néixer a qui no s’atreveix ni a mirar, la mare ha mort durant el part. Passen dos dies i el nadó sobreviu. És un relat trist però de bellesa colpidora...
“Quizás la muerte sea transparente. Y heladora. Durante las primeras horas he sentido la necesidad de mantener su mano entre las mías, pero poco a poco me he encontrado unos dedos sin caricias y he sentido miedo de que fuera ése el recuerdo que quedara grabado en mi piel insatisfecha. Llevo varias horas sin tocarla y ya no soy capaz de reposar junto a su cuerpo.”
Em pregunto com deu ser l’adaptació cinematogràfica, llegit el llibre només veig adaptable el darrer relat i em sembla per les imatges que he vist de la pel·lícula que és així. No discuteixo que no en puguin fer una bona adaptació, però difícilment es pot traslladar la intensitat de les paraules, de les històries en una hora i escaig. Precisament, si m’agraden els llibres és perquè pots tornar endavant i enrere i rellegir paràgrafs com el següent:
"Que alguien quiera matarme no por lo que he hecho, sino por lo que pienso... y, lo que es peor, si quiero pensar lo que pienso, tendré que desear que mueran otros por lo que piensan ellos. Yo no quiero que nuestros hijos tengan que matar o morir por lo que piensan."
Publicat per Anagrama en castellà
10 comentaris:
Jo també em demano com és d'adaptable, entre la fragmentarietat i la falta d'acció externa (potser és sobre tot el pensament el que és ric). A part crec que és un llibre que no es pot llegir en qualsevol moment. Cal tenir reserves d'ànim, em temo.
Hola, jo he llegit el llibre i he vist la pel·lícula, i el que penso és que com que la prosa poètica amb què Méndez escriu (com pot ser que aquest escriptor morís amb aquesta única obra escrita?!?!)frega la PERFECCIÓ, doncs és impossible plasmar-ho a la pel·li. El que vull dir és que quan una novel·la està TAN BEN ESCRITA el producte audiovisual et deixa un regust amarg a la boca.
Jo no he llegit el llibre encara, però sí he vist la pel·lícula. Personalment no em va agradar gaire. Els actors treballen bé, però el guió em va semblar molt mal formulat. Em sorprèn molt que l'hagin triat pels Óscars. Però, és clar, tot això sempre és molt subjectiu.
A mi gairebé mai m'agraden les pel·lícules dels llibres que he llegit. Prefereixo llegir-los després de veure la pel·lícula o bé no veure la pel·lícula.
Ara, pel que dieu, tinc ganes de llegir aquest llibre
Hola!
Ja fa dies que vaig llegir Los girasoles ciegos, em va impressionar la delicadesa del llenguatge, tot i la cruesa de la guerra. Molt bon llibre.
La versió cinematogràfica es basa en dos dels relats, no ha estat encertada.
Imma
Perfecció, dius Quimet? Vaja, haurem de llegir-lo, tothom diu que usa una prosa molt impactant!
Una prosa impactant, tu ho has dit. El recomano sense cap mena de dubte. Quimet, no sé per què no ens ha deixat res més... potser en algun calaix... algun dia tindrem una sorpresa, tant de bo!
L'he llegit aquest estiu i el vaig trobar riquíssim de vocabulari.La història que més em va agradar va ser la segona. La parella jove que fuig cap a la muntanya amb la noia embarassada. Com transmet la lluita del pare amb el fill acabat de nèixer per sobreviure, encara que tot porti cap a una mort segura.
Desprès d'haver-lo llegit vaig pensar que aniria a veure la pel.licula, però per les crítiques que he sentit mo ho farè. Vull quedar-me amb el bon regust d'aquest llibre tan ben escrit.
Ja sé que faig tard però volia dir alguna cosa sobre l'Albert Sánchez Piñol. Jo en sóc un seguidor d'ençà que vaig llegir 'La pell freda'. Em sembla una molt bona novel·la, sorprenent i fresca, just el que necessitava el panorama literari català. 'Pandora al Congo' trobo que és una novel·la més rodona però sense la frescor de la primera. Encara no he llegit els 'tràngols'. Això de considerar l'Albert com un escriptor mediàtic em sembla absurd. Què vol dir mediàtic? Algú que surt de tant en tant a la tele. Per què no pot sortir un autor a la tele? Això ja és motiu per desqualificar-lo? El fenomen Sànchez Piñol no ha tingut res de mediàtic. 'La pell freda' va funcionar amb el boca-orella no a causa de cap campanya publicitària. Per què la literatura catalana ha de tenir tants complexos i pensar que els seus autors han de viure a la cova?
Pel que fa al Monzó penso que molts dels seus relats valen molt la pena i que és un luxe poder llegir semanalment els seus articles al diari.
Aniràs a veure-la? ; )
Benvolgut company de l'Illa, estic d'acord amb el que dius, però ja veus quin debat ha aixecat el post anterior o sigui que en tenim per tots els gustos.
Pel que fa al senyor comptable, doncs després de llegir el llibre no crec que hi vagi, em vull quedar amb el bon regust que m'ha deixat. Algú més l'ha vista?
Publica un comentari a l'entrada