dissabte, 26 de juliol de 2008

La noia del ball


Coca era un de tants autors pendents per descobrir fins que m'hi he posat de cap i ho he fet amb La noia del ball. La descoberta ha estat d'allò més gratificant i intensa. El llibre m'ha provocat llegiguera com diu en Biel Mesquida, una llegiguera que em durà a llegir de ben segur Sota la pols, Sorres blanques...

A La noia del ball la protagonista, sense nom, explica al seu fill una part de la seva vida, la seva joventut a cavall entre Menorca i Barcelona. Una Menorca encara per descobrir i una Barcelona que viu els darrers dies de la República, una Barcelona grisa, sense esperança.

"En un racó de mi mateixa, tenia guardades les olors de l'illa, la lluminositat dels pobles i de les platges, aquelles façanes blanques, la negror del cel curull de punts lluminosos, la ventada impetuosa que ens empenyia baixant del Cap de Cavalleria..."

Per a mi, Coca traça un relat excel·lent, juga amb la ficció i els fets històrics. Fa parlar un ventall de personatges que són com un calidoscopi que volta com ho fan les faldilles de les noies al ball dels ateneus. Coca construeix uns personatges plens, difícils i ambigus per ensenyar-nos la cara menys agradable dels humans, la cara menys utòpica d'un anarquisme que sovint s'ha idealitzat i el patiment d'una guerra...

"Sí, perquè la guerra és un mal sense límits, el descontrol complet i la instauració del llibertinatge, però no és el pitjor del que som capaços. Encara es pot ser més brutal, més cruel, i els odis poden ser més profunds. Perquè per molt que aleshores a mi em semblés inimaginable, després vam veure que es podia arribar més lluny, que algú tenia el convenciment de poder desarrelar l'existència dels altres. I aquest propòsit ens va posseir, va ser un càncer malèvol que va niar en el nostre cos i el va començar a destruir lentament. Després vaig veure que el règim de Franco ens va anorrear, que havent-lo patit ja no es podia tornar a ser viu..."


Un cop acabat el llibre he tingut una buidor semblant a la que em va deixar Les veus del Pamano. Una prosa rica per acompanyar-nos aquestes nits d'estiu.

Publicada per Proa

12 comentaris:

Llibreria L'Illa ha dit...

'Sota la pols' és molt bo.

Paraula ha dit...

En prenc nota perquè Les veus del Pamano em va agradar molt i vaig gaudir de cada segon de la lectura.

Núria MG ha dit...

un altre a la llista!

per cert, m'ha agradat el capítol d'"Els homes que no estimaven les dones"...

L'Espolsada llibres ha dit...

M'apunto Sota la pols me n'han quedat moltes ganes i us animo a ballar amb en Jordi Coca i La noia del ball.

gulchenruz ha dit...

A mi m'han dit que precisament aquest d'en Coca és una mala imitació de la Colometa, bé, que vol ser tant com...
A mi personalment "sota la pols", ho sento -llibreria l'illa- no em va agradar gens i per això em crec el que em van dir.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gulchenruz, jo també ho havia sentit i per això vaig decidir llegir-lo. I de Colometa no en té res, pot recordar-la perquè la protagonista és una dona turmentada i lluitadora, per l'ambientació en l'època... però no tenen res a veure. A mi d'en Coca m'ha agradat la riquesa del llenguatge i la capacitat creativa. Tot són opinions i benvingudes siguin!

gulchenruz ha dit...

El tinc per aquí, de manera que potser entre poetes, qui sap...

Merci.

Glòria Maria ha dit...

SOTA LA POLS molt recomanable (en ell també s'esmenta Menorca, per tant hi ha com una mena de nexe entre aquest i LA NOIA DEL BALL, crec, perquè LA NOIA DEL BALL encara no l'he llegit), però, amb tot, d'en Coca, et recomanaria LA JAPONESA, és immens!!!!!!! La focalització és la d'un nen amb problemes. Si t'hi poses te la llegiràs en un tres i no res.
També vaig llegir CARA D'ÀNGEL, aquesta no em va fer tant el pes perquè sempre hi fa voltes al mateix i el personatge és més aviat "repugnant".
Fins aviat

L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria a La noia del ball, Coca menciona sempre Sota la pols, que l'escriu el fill de la protagonista de La noia del ball. M'apunto les recomanacions.

SU ha dit...

Espolsada,

Els teus posts sí que fan llegiguera!!!

Gràcies per posar-t'hi!

Ens llegim...

SU, meitat amb les vacances gastades

Abel ha dit...

Hola! Glòria Maria hi ha vegades que alguns llibres guanyen amb la segona lectura. és veritat que el personatage de "Cara d'àngel " és, com tu dius, repugnant. Però jo la segona vegada que vaig llegir la novel·la em vaig adonar que aquest era el mèrit: alargassar tant la història d'un senyor repugnant.
"sota la pols" i "La noia del ball" no els he llegit, "La japonesa", sí. El que m'agrada de Jordi Coca és la capacitat que té per escriure obres tan fiferents, tan temàticament, com pel que fa a la focalització que heu esmentat, tractament del personatges etc

el llibreter ha dit...

Com diu l'Abel, Jordi Coca és molt divers i té molt de mèrit excel·lir en obres tan diferents com Sota la pols i Cara d'àngel i mantenir un esperit crític i lúcid tan elaborat.

Celebro que t'hagi agradat La noia del ball!