dissabte, 12 de juliol de 2008

El carrer de les Camèlies



Aquesta és la història de la Cecília Ce, una nena que abandonen davant del reixat d'una casa del carrer de les Camèlies. La Cecília és adoptada per una parella sense fills i creix en un jardí ple de flors i vegetació. La Cecília esdevé una dona turmentada a la recerca dels seus orígens, per això fuig de casa amb un home, el primer de molts que van encadenats. La Cecília és una dona de Rodoreda, que pateix i aguanta fins a límits insospitables. Rodoreda aconsegueix un cop més, mentre llegeixes, que alguna cosa es recaragoli dins teu i et turmenti. Són capítols curts però d'una intensitat i una càrrega que et desmunten. Des del primer moment saps que estàs llegint Rodoreda, les paraules amaguen aquell jo que només una gran escriptora pot oferir-nos novel·la darrera novel·la.

Us deixo amb diferents fragments de l'obra a través dels quals viureu i sentireu la Cecília Ce.

"La meva barraca ens servia de mals endreços i la de l'Andrés, amb les parets de maó i amb la teulada sense pluja, era la casa. Molts diumenges anàvem a l'escullera a mirar l'aigua salada i el camp dels musclos amb els colors que la posta hi deixava. De vegades l'aigua es movia com si estigués nerviosa i el sol, abans d'anar-se'n, hi feia uns llampecs grocs, del color dels musclos per dintre, desmaiat quan són crus i més mandarina quan es couen;"

"L'endemà em vaig tirar escales avall per estabornir-me i vaig baixar-les a tomballons i vaig caure asseguda a terra. No podia resistir més el llavi estripat ni el groc lluent de l'ullal ni les mans tan petites. Tot em feia trobar malament: l'aixeta que degotava, el llum de les tulipes, aquella dona que m'havia dut la llet el primer dia i que cada dia tenia més cara de cavall."
"Em vaig despertar a la matinada i em va fer estrany sentir-lo respirar al meu costat. Li vaig posar la mà al damunt del cor. Després li vaig treure el rellotge del puny, em vaig aixecar i me'n vaig anar darrera de la cortina. El dia naixia ennuvolat i feia una mica de vent. Vaig mirar l'hora: el rellotge s'havia parat a mitjanit. Vaig donar-li corda de mica en mica i vaig fer córrer les manetes endarrere fins que van marcar les sis, que era l'hora que ens havíem començat a estimar."

"Quan va haver parat em va posar una mà damunt d'un genoll i rient només una mica em va dir: ¿què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res com si no l'hagués sentit i al cap d'una estona va treure la mà del meu genoll i em va preguntar si havia tingut sort."

Publicada pel Club editor en català i Edhasa en castellà

8 comentaris:

Núria MG ha dit...

Aquest el tinc pendent!! Però ho solucionaré ràpid, perquè em sembla que no faré esperar gaire les contínues ganes de llegir Mercè Rodoreda.
També em falten alguns contes, m'ho has recordat amb una de les teves recomanacions estiuenques.
Gràcies!

jomateixa ha dit...

avui he descobert aquest bloc per casualitat i m'ha agradat. Coincidim en molts llibres i posaré un enllaç en el meu per tenir-lo a ma.
Fins aviat.

elisabet ha dit...

un llibre tristíssim, ple d'imatges angoixants i evocacions del pessimisme, però farcit de la prosa embolcallant de la Rodoreda, que t'atrapa i no el pots deixar... el vaig llegir pràcticament en un dia, com si hagués estat presa d'un encanteri...! molt i molt i molt recomanable!

Paraula ha dit...

N'he encarregat al Cercle l'edició exclusiva amb dibuixos de Ràfols-Casamada. Espere amb deler que m'arribe.

L'Espolsada llibres ha dit...

Benvingudes a les noves blogaires. Núria ja el comentarem quan l'hagis llegit. Elisabet el vaig llegir "per culpa" del teu blog, estic d'acord que és trist,aquesta dona quina vida va viure que la portés a escriure d'aquesta manera? Té una autora contemporània, l'Aurora Bertrana, que m'agradaria reivindicar-la. L'has llegida?

Jordi Gonzalez ha dit...

Fantastic. Vaig disfrutar veient com la meva visió del personatge canviava pàgina rera pàgina, ara l'adorava, ara la despreciava, ara l'admirava... I es que la Cecília en el fons no deixa de ser una dona digna d'admirar.

L'Espolsada llibres ha dit...

Jordi estic totalment d'acord amb la teva visió de la Cecília!

Arlequí ha dit...

Hola. La veritat és que aquesta novel·la és de les que tinc pendent de la Rodoreda. Realment fou una gran escriptora, i encara avui ens queden coses per descobrir de la seva obra.

Salutacions cordials.