dissabte, 10 de maig del 2008

La Clivella


Gràcies al regal de sant Jordi he fet el meu primer contacte amb la Lessing, autora pendent, com tants d'altres, tot s'ha de dir.

La Clivella és una història que no deixa indiferent més aviat et remou, caragola i fa estremir per la brutalitat d'algunes escenes. També et sacseja la ment. La història ens l'explica un vell senador romà que intenta reconstruir a partir d'escrits antics un episodi d'una era passada, la de les Clivelles. Cito les paraules que van portar Lessing a revelar-nos La Clivella:


"En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard, com una mena de segon pensament còsmic [...]. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat quan les Clivelles van donar a llum a un nen."


Com si d'un mite es tractés, les Clivelles eren una comunitat de dones autosuficients que vivien en un paratge idíl·lic a prop del mar, amb llenguatge propi, i capacitat d'engendrar gràcies al cicles de la lluna. Les Clivelles només parien nenes. Tot canvia el dia que neix un nen mascle i l'harmonia de la comunitat s'altera. Els nens són abandonats perquè morin però les àligues els salven i els transporten a una vall on aconsegueixen sobreviure. Creixen en un estat primitiu, alletats per una cérvola. Arriba el dia de la trobada entre elles, les Clivelles, i ells, els Ruixadors, els nens que van ser mutilats, abandonats.

La confrontació arriba ben aviat però la dependència entre dones i homes també. De forma metafòrica, Lessing no deixa de parlar-nos de les relacions entre gèneres, i ens sacseja a partir d'una teoria que va contracorrent del que sempre ens han explicat.

Un llibre no apte per a misògens ni defensors de la primacia masculina. Apte per a les persones disposades a reflexionar gràcies a una autora que amb 88 anys no ha perdut la capacitat de remoure consciències.

Publicat per 62 en català i Lumen en castellà.

13 comentaris:

elisabet ha dit...

El vaig tenir a les mans quan vaig ser a Girona, però vaig pensar que tinc massa coses pendents i molt poc temps per fer-les i el vaig abandonar al prestatge d'on havia sortit... Però, Fe! Com em fas això? Ara l'hauré de comprar definitivament i posar-lo a la cua. Dolenta! :)

digue'm ariadna ha dit...

... Tinc pendent un llibre d'aquesta autora des de fa anys, d'aquests regals que et fan i poses a la lleixa per llegir-lo i passa el temps i encara és allí, fas venir ganes de llegir-la...

L'Espolsada llibres ha dit...

Estic contenta que us faci ganes de llegir-la, el meu proper d'ella serà El quadern daurat.

Anònim ha dit...

hola, t'he descobert gràcies al comentari que vas deixar al blog del llibreter.
Tot el que sigui kliteratura m'interessa, així que trobo que tens un blog força interessant.
Fins aviat

L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies Quimet i benvingut a Les lectures de l'Espolsada.

Anònim ha dit...

Uffff! Ja m'has fet dentetes, i , clar, així la llista de pendents no sacaba mai!!!!!
Ara estic amb LA CAVERNA d'en Saramago

L'Espolsada llibres ha dit...

Per què deu ser que la llista de pendents mai no s'acaba?

Anònim ha dit...

Jo de Saramago vaig llegir Assaig sobre la ceguesa. MAGISTRAL

Anònim ha dit...

de la Lessing no puc dir res perquè no li he llegit res, però de Saramago he de dir que un parell de novel·les d'ells són "obligades" (cadscú que trie les que vulga), i si comenceu amb dues... us engrescarà!!
Amb "Assaig sobre la ceguesa" em va passar una cosa curiosa, li'l vaig reglar al meu cunyat (poc mnt de la lectura), i se'l va llegir en menys de dues setmanes.
Salutacions des del País Valencià!

Anònim ha dit...

Vaig gaudir molt amb La Clivella, explora el cantó més animal de la nostra condició i convida a reflexionar sobre les característiques dels dos gèneres.

Em va resultar curiós que, poc després, la Gioconda Belli treiés una novel.la en la que s'aborda el tema però des de la perspectiva bíblica, la d'Adam i Eva. Aquesta novel.la és més filosófica, més fabulada, però també em va agradar moltíssim.

Salutacions.

L'Espolsada llibres ha dit...

Sílvia,

En prenc nota i també de les recomanacions sobre en Saramago.
Bones lectures!

Anònim ha dit...

LA CAVERNA és molt filosòfic. Els qui no heu llegit res d'en Saramago potser faríeu bé de comçar amb el que han esmentat per aquí: ASSAIG SOBRE LA CEGUESA, la caverna pot decebre una mica i seia una llàstima que ja us refrenès a tornar a llegir-lo.
un plaer passar per aquest blog, com sempre

Mireia ha dit...

Al final me'n fareu entrar ganes. I con tothom, tinc una llista dependents inacabable