dissabte, 17 maig de 2008

El meu germà Pol

Aquesta setmana recupero un escrit ja publicat fa dies, però és que ahir vam tenir dues donasses a la llibreria parlant del llibre: l'autora, la Isabel-Clara Simó i l'Assumpta Montellà.
Us he de dir que és un plaer sentir-les, gaudir de la facilitat de paraula que tenen i de la vehemència amb què defensen les seves idees. A totes dues gràcies per ser-hi i gràcies per les paraules dedicades.
A vosaltres us animo a llegir el llibre.
Un cop més la Clara Simó m'ha enganxat, aquest cop amb una història diferent del darrer llibre El caníbal però amb un final igual de sorprenent.
En El meu germà Pol s'hi narra la història de la família Pedrosa-Rabós, una família composta pel pare, en Sixte, un militar envoltat d'amics masclistes. La mare, una dona molt atractiva que es dedica a oferir cursos de creixement personal i autoajuda que no sembla aplicar a casa, ni amb el marit, ni amb en Pol. En Pol és un noi de 29 anys amb la síndrome de Down que destarota la família, un militar amb un fill disminuït -o subnormal com n'hi diuen els militars, la resta són mariconades- sembla que tingui problemes a l'hora de promocionar-se i una dona que no suporta el marit i que a més li ha tocat "allò". En aquesta família però l'única persona que gira rodó és la Mercè, la filla de 12 anys, damunt la qual recau tot.
La Mercè és la veu de la història. És una nena espavilada, responsable, l'única en aquella casa capaç de comprendre el seu germà. La Mercè és un personatge que estimes només començar el llibre i que amb dotze anys ja afirma: "Si als contes infantils la finalitat de tot és la boda de la noia i el noi, que es diu un "final feliç", a la vida real no sols és quan comença la història, sinó que és de qualsevol color excepte rosa. Els prínceps no són blaus, les històries no són rosa. I les roses de moda són de color blau. Jesús quin embolic de colors!"
La Mercè viu per en Pol, ha d'arribar allà on ningú de la família sembla poder-ho fer, a banda de les tasques rutinàries com portar en Pol al metge, la mare, i portar-lo de putes, el pare. El moment àlgid de la història arriba quan en Pol s'enamora, ningú a excepció de la Mercè és capaç d'entendre-ho ni de posar-se a la pell d'en Pol. En Pol s'enamora de la María, una noia disminuïda com ell, però que a més és la filla de la minyona. Aquí Simó ens demostra un cop més fins a quin punt és capaç de posar-se a la pell dels personatges, com els treballa i investiga.
Una novel·la deliciosa, una relació de germans increïble com increïble és el que la Mercè ens ofereix i dóna a en Pol. "Va un cargol i esgarrapa". Llegiu-lo i ho entendreu.
Publicada per Bromera en català

12 comentaris:

elisabet ha dit...

La tinc pendent! Quan l'hagi llegit, ho comentem! Petons

Tirant al cap ha dit...

Celebre que t'haja agradat!
Salutacions.

elisabet ha dit...

M'he quedat glaçada. És un relat tendre i esfereïdor des de la primera línia.
No és una de les novel·listes que més m'agradin, en realitat no m'agrada gaire, però reconec que sempre toca alguna fibreta que resta quieta amb històries properes, curtes i de llegir molt ràpid. Uf.

L'Espolsada llibres ha dit...

Uf, Elisabet m'agrada que li hagis donat una oportunitat. Estic segura que la presentació d'ahir t'hauria encantat.

digue'm ariadna ha dit...

... Tot un luxe tenir-les juntes i poder-les escoltar i gaudir de les seves paraules. Felicitats per la presentació...

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Per a mi va ser un plaer doble, poder presentar a la gran (per a mi) Isabel Clara Simó i estar a l'Espolsada.
És una llibreria molt especial pel caliu que es respira, amb en Tintin donant-te la benvinguda (Pau Vinyes tintinero has de conèixer el lloc) amb espai per a mirar de prop i aixecar la vista i veure aquell llibre que t'espera a la lleixa de més avall.
I del llibre de l'Isabel Clara Simó, només puc dir que m'ha agradat molt perquè t'atrapa des de la primera línia i el seu fínal és com una fuetada que remou conciències.
Jo el recomano de totes totes, fins i tot per aquells que les novel.les de l'Isabel no conectin.
la meva nota és un 10 perquè els seus personatges son molt propers, treballats, amb ganxo.
La trama, sempre amb una doble intenció subtil, és desenvolupa de manera fluida, i el final, com ha de ser, inesperat.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies Assumpta, en Tintin està molt content amb les paraules que li has dedicat :P

Núria MG ha dit...

Gràcies per la presentació, per mi va ser un acte molt interessant i una molt bona notícia (llàstima que no la vaig poder sentir tota). Tot i així, hagués estat bé que al torn de paraules ningú no se n'anés per la branques, però bé, què hi farem.
M'han vingut moltes ganes de llegir el llibre, vaig quedar molt convençuda! ;)

Inmaculada ha dit...

A Joan Carles Girb´és (tirant al cap9 li alegra que us agradi el llibre. Clar, com que la seva editorial (Bromera) va arriscar tant donant-li per encàrrec el premi a l'autora... I l'edició la va pagar l'ajuntament d'Alzira (amb diners públics). I encara té la barra de posar-hi cullerada en els fòrums.

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola Inmaculada també ens podries donar la teva opinió sobre el llibre. Pel que fa al teu malestar li pots transmetre al J.C. Girbés directament. Des d'aquí,però, no em cansaré de defensar la feina que fa bromera.

El comptable ha dit...

Impressionant com està aquesta dona. Quin cap més ben posat. I quines idees més fermes!!! Amb gent com ella segur que ens en sortirem...

Anònim ha dit...

el meu germa pol es una basura de libro, a eso no se le debería llamar literatura lleno de estereotipos y sin ningún elemento que cree tensión ni que te enganche a la lectura, personalmente pienso que leerlo ha sido una perdida de tiempo. Puede que creas entender mejor la forma de pensar que tiene la gente con este problema pero sin cosas básicas y que a mi juicio se sacan sin ningún problema aplicando el sentido común