
dissabte, 23 de febrer del 2008
Primer any enviant i rebent

dissabte, 16 de febrer del 2008
Adreça desconeguda

"... encara sento amb força l’encís d’Unter den Linden: l’amplitud de la llibertat intel·lectual, els debats, la música, la camaraderia alegre."
Les notícies que arriben d’Alemanya però no són gens esperançadores, primer se’n sorprèn, fins i tot Martin al principi sembla descol·locat amb la notorietat d’un tal Hitler. "Aquell home és com una descàrrega elèctrica, tan fort com només ho pot ser un gran orador i un fanàtic. Però jo em pregunto, està prou bé del cap?"
A mesura que va avançant el temps però Max sent com perd un amic que és xuclat pel nazisme i que acaba justificant les atrocitats més grans en nom d’una ideologia, fins i tot gosa escriure aquestes paraules al seu amic:
"Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça."
Amb només 68 pàgines, Katherine Kressmann Taylor, coneguda com a Kressman Taylor en té prou per explicar-nos el que la va dur a escriure la història:
"Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar."
Publicada per la Magrana en català i RBA en castellà.
dissabte, 9 de febrer del 2008
Havanera

Ara que el dia s’allarga, el sol brilla i comencem a tenir aires de primavera us vull recomanar una novel·la que vaig tenir la sort de topar-m'hi ara farà dos anys. Sempre que vaig de viatge a banda de buscar informació pràctica, procuro llegir alguna cosa d'autors autòctons o sinó literatura ambientada al país, m’ajuda a situar-m’hi. Així doncs preparant l'estada a Cuba va aparèixer Havanera de l'autor valencià Francesc Bodí. Havanera ens narra l’arribada de Josep Martí a l'Havana, just abans de proclamar-se la independència de l'illa, a partir d'aquí el protagonista es canvia el cognom perquè no el confonguin amb el general Martí, i es fa un lloc entre les classes benestants, els patrons dels ingenis de sucre i les explotacions agrícoles. Martí però ben aviat se sent decebut per la voluptuositat de l'Havana, comença a quedar-se sense diners i decideix provar sort i comença a recórrer l'illa. Poc a poc descobreix una realitat fins ara desconeguda, la d'un gresol de cultures: els xinesos arribats per guanyar-se la vida, els descendents dels esclaus africans, els propis esclaus, la santeria, les creences... la decadència d'una classe benestant espanyola, però sobretot la vida als ingenis, les explotacions de canya de sucre. Havanera és un llibre ple de passió, erotisme, sensualitat que et transporta a la Cuba de l'època, en definitiva és una bona novel·la, sobretot per aquells que vulguin endinsar-se per l'illa i no es vulguin quedar només a les platges de Varadero.
"Els amants havien intentat mantindre en secret la seua relació, però els treballadors eren sers primaris que s'havien criat enganxats a la terra i que coneixien a la perfecció el mecanisme dels instints. No sabien llegir ni escriure, però sabien desxifrar en els cossos els neguits més elementals, podien llegir el desig dels amants en l'espurneig dels ulls encesos i destriaven en el tremolor de les paraules la passió acumulada. Els sentiments i les emocions que la civilització occidental havia entronitzat sobre un devessall de conceptes i metàfores inextricables, per a ells no tenien més misteri que un simple esternut o un recargolament de budells."
Publicada per Bromera en català
dimarts, 5 de febrer del 2008
Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:
31. Era el nostre joc preferit i quasi sempre guanyàvem, o l’un o l’altre; perquè anàvem tots dos a una i perquè teníem un amagatall secret: un petit quarto traster amagat rere un banc de fusta a l’entrada de cal Ronso, ple de serradures i teranyines, on tot just hi cabíem.
divendres, 1 de febrer del 2008
La mort i la primavera

És una novel·la que el seu editor, Joan Sales, li va publicar a títol pòstum, malgrat ella encara hi treballava, revisava i reescrivia i que per tant llegeixes amb apèndixs, notes, comentaris manuscrits... que fan que encara tingui més atractiu.
La mort i la primavera ens parla d'un poble situat en algun indret remot on la mort hi sobrevola constantment. Un poble on els habitants renillen com els cavalls, es comporten com a salvatges en estat pur i on res es diu pel seu nom.
Hi ha tanta brutalitat en aquest poble que l'autora la vesteix amb la poesia que ens ofereixen les flors, les abelles, els ocells, en definitiva, la natura. És una obra plena de símbols, Rodoreda en estat pur, la Rodoreda dels contes.
"A l'altra banda del riu vaig deixar la pudor de fulla menjada d'eruga i vaig trobar l'olor de les glicines i la pudor dels fems. La mort i la primavera".
Rodoreda contraposa constantment el més bell i el més odiós com a metàfora, els habitants volen morir per sentir-se vius i reencarnar l'ànima en la natura. El fet d'estar vius els oprimeix en uns cossos que no els deixen viure.
"No puc canviar res de la meva vida. La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir..."
Per a mi no ha estat un llibre de lectura fàcil, cal llegir-lo acuradament, pair-lo, detenir-s'hi i entrar-hi, un cop hi ets t'atrapa.
La millor manera de retre homenatge a la Rodoreda és parlant-ne, llegint i parlant dels seus llibres, per això el dia 6 de febrer a la xarxa de blocaires en parlarem.
Publicada pel Club Editor en català