Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.
Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...
L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.
D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...
11 comentaris:
Gràcies per l'acollida en la vostra llibreria,
segur que repetirem.
Assumpta
La implicació de l'escriptor amb la història és sempre un plaer que arriba a tothom. ´Felicitats!
Gràcies a llibres com aquest molta gent té accés a conèixer uns fets massa desconeguts de la nostra història, no s'entén com es va passar pàgina dels fets d'Argelers (i altres camps) d'una manera tan ràpida. Les noves generacions han de saber què van fer els seus avis i bes-avis.
Salut
jroca: és cert que amb el tema d'Argelers sempre ha estat tabú per no incomodar al govern francès.
Però penso que tothom hauria de saber com va tractar França als exiliats catalans i espanyols l'any 1939
avui mateix, em deia un noi de Costa Rica que està vivint també a Dinamarca: "who cares about things that happened 60 years before?"
m'he quedat d'una peça...
Fe,
Moltes per deixar-me compartir una presentació tant especial.
Ahir a la tarda vam estar a la maternitat d'Elna i és un indret màgic, per la història i per la humanitat que conté , per la bellesa de l'edifici i per la vista que hi ha des de la cúpula... Ahir vam veure una de les millors postes de sol que hem vist mai a la Catalunya Nord. És veia un cel rogent i el Canigó en negatiu, tot surant per damunt del mar de vinyes de la plana del Rosselló.
A Catalunya Nord hi ha un magnetisme especial que cal descobrir.
Upps!
L'anònim sóc jo:
L'Abel Camp ;-)
Abel: aquesta posta de sol també l'ha vist en Huerga una tarda que estavem a la maternitat parlant sobre la peli, i va assegurar-me que filmaria aquell paisatge per la peli.
Abel,
aquí n'hi ha un altre que ha vist la posta de sol i que en va fer una foto:
http://www.flickr.com/photos/diarimef/449842625/in/set-72057594134753490/
Salut
Gràcies a tothom pels comentaris, tinc el bloc abandonat de fa dies però no atrapo la feina de llegir pendents. Ara passo per la segona part de la Trilogia de Deptford, Manticora, que us recomano en especial. I tinc a punt una recomanació que em van fer al bloc La casa de papel.
Assumpta,
Serà brutal veure-ho a la gran pantalla d'un cinema!
Jordi,
Les fotos molt bones.
La resta,
No us ho podeu perdre!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada