dissabte, 24 de novembre de 2007

La casa de papel


Un blocaire va deixar un comentari quan parlàvem de La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor, enmig del debat de per què la gent llegeix o no, dels preus dels llibres, els bestseller... fins que va sortir el tema de l'espai que ocupen els llibres. En Puigmalet va suggerir que sempre podíem fer com un dels protagonistes de La casa de papel i no ens en va voler dir res més. No vaig poder resistir la temptació de saber què passava.

La casa de papel és una faula escrita per l'autor argentí, Carlos María Domínguez, que en tan sols 119 pàgines ens descriu molt bé les obsessions que patim aquelles i aquells a qui ens agraden els llibres, a través de la història del llibre La línea de sombra. Un professor de literatura rep un paquet que conté el llibre adreçat a la col·lega a qui substitueix a la universitat, a partir d'aquí estira el fil i viatja fins a l'Argentina i l'Uruguai.

L'autor ens fa reflexionar fins a quin punt els llibres canvien el destí de les persones: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los Poemas de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil." O bé són les persones que canvien el destí dels llibres.

Hi ha passatges amb els que m'hi sento tan identificada que no puc deixar de reproduir-los:

"Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea para distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente."

"La biblioteca que se arma es una vida. Nunca, digamos, una suma de libros sueltos."

Us convido a llegir-lo i a dir-hi la vostra, només espero que l'obsessió com la del protagonista no esdevingui malaltissa.

Publicat en castellà per Mondadori

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

En prenc nota!

josepmanel ha dit...

Sempre va bé trobar gent que comparteix la dèria pels llibres. La meua ja és una afició malaltissa. M’apunto aquest llibre.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

I la llista va creixent...

Núria ha dit...

Una vegada la Núria Albó em va dir que "un llibre és com un amic, perquè mai no t'abandona i sempre és allà quan el necessites". Té raó, i de quina manera em captiven els llibres, almenys a mi, que tot i agafar-ne d'una biblioteca o llegir-ne de prestats, no em puc estar que siguin meus i restin al prestatge del davant. Sempre els podré tornar a obrir i llegir aquells fragments més captivadors...

L'Espolsada llibres ha dit...

Eps molt contenta que se'm llegeixi des del País Valencià.
Núria benvinguda al bloc!
Llibres, llibres... s'acumulen, s'apilen, però és fantàstic viure-hi envoltada.
Ara passo per les memòries del llibreter Guillem Terribas de la 22de Girona, interessant.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

en Guillem Terribes, tot un personatge en el mon dels llibres i de les llibreries emblemàtiques.
Presento el Setè Camió a la 22 de Girona, a casa seva, el proper 11 de desembre.

Anna ha dit...

EI, doncs pinta molt bé!

I en això dels llibres que canvien vides, m'has recordat a La història de l'amor de Nicole Krauss. No te'l perdis si en tens oportunitat!