dissabte, 16 de gener de 2016

Duna (Diari d'un estiu)



"M'ha mirat: "Què escoltes?". Jo no m'havia adonat que encara portava els auriculars posats! M'he tret el de la dreta i li he ofert: "Només el silenci". El Max ha agafat l'auricular i se l'ha posat: "m'encanta el silenci."

Una de les meves primeres lectures de l'any ha estat la d'aquest dietari d'estiu escrit per la Duna, una nena 12 anys a qui posen com a deures de vacances escriure un diari. D'entrada, a la Duna li fa una mandra terrible, fins i tot troba que escriure un dietari és una idea descabellada, ella que el curs següent ja anirà a l'institut... Però com que aquell estiu també és capgirat perquè la mare de la Duna ha marxat de vacances i l'ha deixada a ella i les seves germanes, la Lia literata i la Gal·la Galeta, amb l'avi Ignasi perquè necessita descansar i retrobar-se...
Un avi que està de molt mal humor i fa coses molt estranyes, que es tanca a les golfes on amaga un secret inconfessable i on plora, plora molt la mort de la seva dona, la Teresa, l'àvia de la Duna. És un estiu una mica boig perquè la Duna coneix en Max i sent aquelles papallones a l'estómac difícils de definir... la Duna té la primera regla i la mare qui sap on para! Ben pensat, potser escriure el diari no és tan mala idea...
La Duna hi explica què fa cada dia, la sorpresa que les germanes i les cosines preparen per l'avi, a veure si l'animen. Hi explica les trucades que rep de la mare, la quantitat de gomes d'esborrar que compra l'avi, però sobretot hi explica la seva amistat amb en Max, el primer petó, la força de l'amistat. El diari acaba sent un gran amic.

Muriel Villanueva ha escrit un dietari de les primeres vegades, aquell estiu que el comences en cos de nena i l'acabes com una adolescent, d'estimar sense por i amb molta intensitat. On descobreixes que fer-se gran vol dir entendre la tristesa dels adults i compartir-la. Villanueva aborda molts temes vitals però el de la transsexualitat està tractat de manera molt acurada i natural, però prou punyent perquè els adolescents que llegeixin el llibre puguin posar-se a la pell d'en Max i de la Duna.

L'edició del llibre, com sempre a Babulinka, és impecable i està il·lustrat per Ferran Orta de qui ben segur en sentirem a parlar. També el podeu trobar en castellà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola!
Per la meva relació amb el món de l´educació llegiré Duna, però d´entrada vull dir que la il.lustració de la portada m´encanta, i les de dins.