dissabte, 14 de desembre de 2013

Tsili



"Potser no caldria explicar la història de la Tsili Kraus. Va tenir un destí cruel, sense pena ni glòria, i si no hagués estat real no l'hauríem pogut pas explicar."

Vet aquí una vegada una nena de 12 anys que es diu Tsili i viu en un poblet de l'Europa central. És la filla petita d'una família jueva que té una botigueta on la mare treballa, just per pagar els estudis dels fills grans i els medicaments del pare que fa vida al llit perquè està molt malalt. La Tsili ha crescut ignorada sota el taulell, només un petit plor recordava a la mare que li havia de donar de menjar. Ja de ben petita traça les passes del seu destí, sobreviure tota sola.
 
Els germans de la Tsili són bons estudiants, ella no se'n surt massa per això fan venir un mestre a casa que li faci classes de religió tot i que la família no sigui practicant, la mare pensa que és l'única manera de redimir-la.
Som a l'època de les persecucions, de les grans matances i la família de la Tsili fuig i l'abandona a casa dient-li que aviat tornarà... la Tsili es troba amb dotze anys vivint al bosc, descobrint la cruesa de la nit i de l'hivern en una època en què la ràbia, la por i la desconfiança dominen l'ànima de la gent. La Tsili va fent el seu camí, descobreix la vida, els paisatges i l'amor.

"Havia après moltes coses aquell any: a fer la bugada amb lleixiu, a rentar plats, a servir beguda als homes, a fer feixines i engegar la vaca al prat, però sobretot havia après les propietats dels vents i de les aigües. Coneixia els vents del nord i les aigües glaçades del riu. L'havien bregada per dins."

Una novel·la simple en l'estructura però profunda en el contingut, Aharon Appelfeld ho ha tornat a fer. Descriu de manera senzilla la brutalitat, la supervivència i l'esperança en els humans. Jo no me la perdria.

Publicada per Club editor/Galaxia Gutenberg
Traduït per Eulàlia Sariola

2 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Fa una mica de por, no? el llibre anterior de l'Appelfeld era dur, però aquest sembla superar-lo.
Ara, si tu el recomanes, ho intentaré.

L'Espolsada llibres ha dit...

Por? No! Dur? Una mica, però molt bonic Marga, creu-me!