dissabte, 19 de maig de 2012

Viatges i flors



FLOR TRISTESA

Amb les fulles de color de pell de rata, es bada a les tardes de pluja quan les acàcies són un mar d'olor de mel. Oberta a la llum més morta, regala plors pertot. Si tingués mans li diries: "Té" i li donaries el mocador. Si marxes de puntetes cansat de la comèdia, sentiràs uns gemecs petits. Si marxes a passa llarga, s'espanta i calla. Si li dius "pobreta" estàs perdut. Val més fer el distret i mirar-la sense esma, esperar que es cansi i que faci muntanya amunt perquè ja no pot més.

1 comentari:

Biel Barnils ha dit...

Un dels meus llibres preferits de Mercè Rodoreda, esclatant d'imaginació i llengua.