dissabte, 14 d’abril de 2012

El lugar del aire




Sabeu quan acabes un llibre, respires fort i et surt un uauuuuu! Doncs aquesta és la meva sensació després d'haver llegit En lugar del aire. A mi Mengestu ja em va emocionar -i molt- amb Nens de la revolució i ho ha tornat a fer amb aquesta segona novel·la sobre el silenci i l'aire no en el sentit físic sinó metafòric. L'aire que ens envolta, l'aire que talla silencis familiars, l'aire que ens acarona i ens bressola quan estem sols i tristos, l'aire i el silenci que es produeixen entre desconeguts...

En Yosef i la Mariam són casats per conveniència, ell marxa d'Etiòpia per provar sort i arriba als Estats Units on s'estableix. Un temps més tard la Mariam arriba i junts emprenen un viatge en cotxe per als Estats Units, per viure una lluna de mel després de tres anys de casats sense veure's i per forjar-se una nova identitat. 

"En definitiva, aprender una lengua nueva no era muy distinto de aprender a enamorarte de nuevo de tu marido, creía Mariam."

En Yosef porta a l'esquena la solitud i la desesperació d'aquells que fan un periple per arribar a algun lloc on la vida els ofereixi alguna cosa millor. I la Mariam un fill a la panxa,i la por i el pànic de conviure amb algú desconegut que et fa pagar les seves misèries. Un temps més tard neix en Jonas, el seu fill.

"Persistimos más tiempo del que creemos, pues dejamos vestigios de nosotros mismos allí adonde vamos. Si nos quitan eso, sencillamente desaparecemos."

En Jonas treballa en un centre d'acollida i allà redactant expedients d'immigrants que demanen asil polític coneix l'Angela, una jove advocada que ambicia trobar el seu lloc, superar les misèries del barri que l'ha vist néixer i trobar una estabilitat emocional i geogràfica. Tots dos miren de construir una vida plegats però en Jonas no pot mirar endavant, té massa buits sobre el seu passat, sobre els seus orígens, per poder fer-ho necessita recrear una història, real o fictícia, de qui és i de qui van ser els seus pares, per això aprofita les classes de literatura que fa en una escola a temps parcial per inventar la història dels seus progenitors. 

"Podría haberlo dejado ahí, pero no deseaba parar. Necesitaba una historia más completa que los exiguos fragmentos que mi padre me había transmitido; el relato breve y brutal de un hombre encerrado en la bodega de un barco era el único que conocía de sus labios. Esa historia lo convertía en un ser trágico y amargado, rasgos que sin duda se habrían acentuado con la edad. Imagino que el pasado murió muchas veces en su interior a medida que le fallaba la memoria y con ella se desvanecían las palabras que le quedaban para describirlo. Así pues, continué la historia de mi padre, sabedor que podía inventar los detalles que faltaban sobre la marcha." 

El desarrelament heretat d'uns pares a cavall entre els Estats Units i l'Etiòpia natal. Difícil de parlar-ne perquè és un llibre que t'entra pels poros de la pell i se't va ficant a dins a mesura que vas llegint. Mengestu, una veu que encara no ha trobat el seu lloc a casa nostra, però que estic convençuda que en sentirem a parlar i espero que en català ben aviat. 

Publicada per Lumen
Traduïda per Bettina Blach Tyroller

4 comentaris:

Marta ha dit...

Un llibre deliciós i delicat com la vida mateixa, sobretot la vida d'aquells que es dibuixa amb la presència imponent del seu passat. Si és cert que a estones traspassaries les pàgines físicament per arribar a Jonas i fer-li una abraçada plena d'ànims i positivisme, també ho és el sentiment esperançador que desperta la valentia tímida que acompanya a tots els personatges. Gràcies per la recomanació Fe!

Quadern de mots ha dit...

Ostres, crec que és d’aquells llibres que un cataloga com a imprescindibles, espero de veritat ,trobar-lo. Gràcies per la recomanació.

Carles ha dit...

És el primer cop que m'endinso per L'Espolsada, i no sé si m'he quedat més pres pel que ha d'oferir aquesta obra o per la captivadora manera de parlar-ne...crec que em faré un habitual del blog i un nou lector del llibre

viu i llegeix ha dit...

acabo d'acabar-lo, i em guardava llegir el teu comentari post lectura. Uau el llibre i uau el teu post.