Aquest estiu en una entrevista al diari comarcal em demanaven que triés una paraula que m'agradés pel so i pel significat, vaig escollir llibertat. Això era abans de llegir la novel·la de Jonathan Franzen, on aborda la paraula i el seu significat segons els membres d'una família. Llibertat una paraula que Amèrica del Nord és indissociable de l'estat fundacional. Llibertat política i llibertat religiosa. Però també llibertat de mercat i molt sovint llibertat de
l'individu per damunt de la del col·lectiu. Tot i que el meu concepte de llibertat dista molt d'alguns dels significats o interpretacions que en alguns cercles es dóna a la paraula, l'autor ens mostra i descriu tots els accents i colors que pot prendre un concepte que a priori pot semblar senzill i diàfan. Res més lluny de la realitat. Almenys l'americana. Franzen ho deia fa poc en una entrevista: "La dreta s'ha apropiat de la paraula llibertat."
La lectura de Llibertat m'ha semblat imprescindible per entendre el batec de la societat nord-americana després de la caiguda de les Torres Bessones, una ferida encara oberta que el govern del president Bush no va ajudar gaire a cicatritzar. A partir d'aquests fets, Franzen aprofita per explicar-nos la vida dels Berglund, una família típica i tòpica de barri residencial a qui Franzen sap treure tot el suc oferint-nos uns personatges que senten, existeixen i actuen, uns personatges vius que evolucionen a mesura que la vida va fent el seu camí. Dos pares d'idees progressistes, en Walter i la Patty (filla d'una demòcrata amb càrrec absorbida pel partit), i els fills la Jessica i en Joey (ultraconservador) i un amic de l'ànima, un rocker compromès a qui l'edat no perdona. Es fa difícil quedar-te només amb un dels personatges perquè com que evolucionen amb la vida són polièdrics i això fa que a moments els odiïs, els planyis o bé hi vulguis anar a fer una copa. Personatges creïbles en definitiva.
No sé si us passa que quan et poses tant a dins d'una novel·la et trobes donant opinions als protagonistes i volent dir-los: No! Espavila, que no ho veus? Per aquí no vas bé... però és clar són ells sols que ho han de veure, perquè encara no tenen la informació que tu sí que tens com a lector quan se't van desgranant els personatges en mica en mica. Per a mi Franzen és un mestre i si bé la novel·la té alguns alts i baixos, d'altra banda normals en un llibre de 800 pàgines, és un llibre excel·lent del qual em quedo amb les paraules que en diu Robert Saladrigas: "Així que amb la lectura encara molt tendra penso que Llibertat és ara com la ficció nord-americana que cala més profund en l'esperit mediocre i els llots de la nostra embogida època. Un d'aquests cims entre núvols que tan sols assoleixen els escollits."
Jo no ho podria definir millor.
Publicada per Columna /Salamandra
Traduïda per Josefina Caball/Isabel Ferrer
5 comentaris:
Ostres, això sí que és rapidesa, però si només fa set dies que és al mercat! Quina enveja haver-lo llegit, jo encara no l'he ni comprat ( :( sniff). M'agrada molt Franzen, moltíssim -menys que DF Wallace i Lorrie Moore-, aviat en parlaré al meu bloc. La teva ressenya-informativa està molt bé, però pel que he pogut veure et va fer més el pes Les correccions. Què t'ha fallat en aquesta? M'ho podries respondre que en prenc nota, és que m'interessa molt. Ho fa tan bé aquesta fornada d`'escriptors ianquis, que han agafat el relleu de DeLillo, Roth i companyia i sembla que no hi hagia hagut cap daltabaix, que bons són. Felicitats i gràcies per parlar-ne, almenys tu l'has llegit
Carina, el vaig llegir a l'estiu en una edició no venal.
Al contrari a mi m'ha agradat molt! No he volgut desvetllar massa l'argument perquè val la pena entrar en el llibre i anar descobrint els personatges un a un i en cada moment i circumstància. Val molt la pena!
el vaig tenir a les mans i em vaig quedar enganxada llegint-ne un bocinet a l'atzar. Al sac!
Et passes, Fe! Tinc dos llibres dels gruixuts per llegir i un parell més de primets per llegir al llit. No tinc temps de seguir el teu ritme i tot el que ens proposses és bo. Com ho farem? Una abaraçada i segueix...
Tinc moltes ganes de llegir-lo! Me l'apunto com a candidat als Reis, per això.
Publica un comentari a l'entrada