dissabte, 18 de setembre de 2010

Arrels nòmades


"És sorprenent com les persones poden tenir l'absurda convicció que les seves creences són millors que les dels altres fins al punt de justificar-ne l'aniquilació. Com d'insignficant deu sentir-se qui percep una amenaça en les diferències o en la simple existència dels altres."

Pius Alibek, nascut a l'Iraq i llicenciat en filologia anglesa, arriba a Barcelona el 1981 per continuar els seus estudis. La guerra Iraq-Iran no cessa i decideix establir-se a la capital catalana on naixeran les seves filles. Alibek és iraquià, però pertanyent a la minoria assiriocaldea que com altres minories kurdes habita el nord del país. Alibek té com a llengua materna l'arameu, és educat en kurd i més tard format en àrab. Del català n'ha fet la seva llengua, fins al punt d'escriure-hi el primer llibre.

Arrels nòmades és una mena de testament vital que Alibek escriu per les seves filles perquè coneguin les arrels familiars i les ajudi a comprendre d'on venen i qui són. També és un testimoni de primera mà per conèixer l'Iraq abans de l'arribada de Saddam al poder, de la guerra amb Iran i sobretot abans de la invasió de l'Iraq per part de les tropes nordamericanes, que de sobte va omplir les nostres pantalles.

"A l'Iraq, com a la majoria de països àrabs, sempre hi ha hagut una mena de por de relacionar-se amb estrangers, sobretot occidentals. La proximitat d'un estranger produeix una sensació desconcertant. Una curiositat natural per conèixer i donar-se a conèixer reprimida per pors i desconfiances atàviques, que els governs moderns han continuat alimentant fins a convertir-les en un tumor maligne. Avui dia, l'estranger és un espia o un agent en potència i comunicar-s'hi et converteix en sospitós, traïdor a la pàtria o part d'un complot imperialista. El fenomen és frontalment oposat al caràcter hospitalari dels pobles de la regió i a la necessitat ancestral de mostrar aquesta hospitalitat."

"Era com si la societat desconfiés que els homes i les dones que la formaven poguessin mantenir relacions humanes sense desig sexual fora de l'entorn familiar. Com si no fossin persones, sinó mers gèneres. Teníem la ferma convicció que això canviaria aviat. Les iraquianes començaven a trencar les cadenes imposades per una mala interpretació de la fe sovint intencionada que suposadament dóna origen a les religions."

Amb un estil àgil, fresc, emotiu i crític descobrim un Iraq desconegut. Són memorables les escenes al seminari, l'excursió als aiguamolls i sobretot els anys de servei militar al mig del desert. Arrels nòmades és un pont que vol acostar dues cultures distants però alhora molt properes. L'acabareu amb un somriure als llavis.

Publicat per La Campana

8 comentaris:

Rosa ha dit...

L'he llegit aquest estiu i m'ha agradat moltíssim, veus un Irak molt diferent del que coneixem actualment.
Fins aviat

Mireia ha dit...

L'entrevista que li van fer a l'hora del lector em va agradar força.
Si el trobo ressenyat aquí i a més a més a la Rosa li ha agradat... a la llista!!!

viu i llegeix ha dit...

l'he tingut a les mans aquest matí a la setmana del llibre en català, i he estat a un buf de comprar-lo. Vaig veure l'entrevista a l'hora del elctor i m'havia cridat molt l'atenció. Caurà tard o d'hoa

kweilan ha dit...

També me l'he mirat a la llibreria. Una recomanació que crec val la pena.

miu ha dit...

Jo també l'he llegit aquest estiu, i també em va agradar molt, així que el comences no le pots deixar!

Marta ha dit...

Avui me l'he comprat. Ja feia temps que en parlàvem. Per cert, dies enrera vaig coincidir amb l'autor que entrava a casa seva.És veí del barri de Gràcia. Una salutació Fe.

bajoqueta ha dit...

Molt interessant tot el que ens contes d'este llibre. Me'l llegiria ara mateix :)

Terra de llibres

L'Espolsada llibres ha dit...

Si us hi animeu, ja em direu què us ha semblat. És una lectura molt agradable i que no pots deixar.
Ara em falta acostar-me a Gràcia al restaurant...