dissabte, 28 d’agost de 2010

Les desventures d'un llibre vagabund





"La lectura, com l'amor, és la pedra d'esmolar l'ànima."







Heus aquí la història d'un llibre vagabund. El llibre neix, arriba a la llibreria en un servei de novetats, no surt mai de la caixa, és retornat i a punt de ser fet pasta de paper. La sort l'acompanya i el fa arribar a una altra llibreria, a casa d'un client, a una llibreria de vell, viatja, vola...
Rosegat per les rates, tem la guillotina...
Un llibre lletraferit, una mica pedant i cruel amb la part més comercial del món editorial i exaltador del vessant més literari.


"L'escriptor no mor del tot fins que no mor el seu darrer lector. I el llibre igual, de fet."

Un llibre que satisfà les curiositats dels que ens passem la vida envoltats de llibres a casa i la feina. Us heu plantejat mai què pensa un llibre, on li agradaria viure, per quines mans voldria passar? Si els llibres pensessin m'agradaria que veiessin la meva llibreria com la del protagonista de la novel·la.

"Ara sóc a la tauleta de l'avió que em porta a l'Àfrica. L'Airbus 380 ronca i Bakayoko em llegeix, em rellegeix, de fet. Jo penso en el nou destí que s'anuncia. Té raó. La vella Europa ja no creu en la cultura que li ha donat la grandesa i la força. La paraula intel·lectual s'ha convertit en un insult. L'Àfrica encara hi creu, en la cultura, la poesia, el llibre."

Publicat per Empúries /Seix Barral

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Fa bona cara Fe. No et fa la senacióq ue últimament s'escriuen molts llibres sobre lectura, llibres i lectors... o sóc jo que tots els stic llegint els darrers anys?

Mireia ha dit...

Del llibre d'en Desalmand ja n'havia parlat molt bé algú per la blogsfera. AMb el teu post l'he recordat i crec que serà el regal d'aniversari que he de fer d'aquí dues setmanes.
Merci

Rosa ha dit...

Hola Fe,

Fa dies que no entro al teu bloc, la calor em fa estar fora de combat. Espero que hagis passat unes bones vacances. És bonic aquest nou format, encara que l’altre també m’agradava.

El llibre sembla interessant, el posaré a la llista. Aquest estiu no he llegit gaire, ja que en el club, la lectura de l’estiu ha estat Vida i destí de Vassili Grosaman. Ha estat el llibre més complicat i dens que he llegit. Ara, estic contenta d’haver-lo acabat.

Una abraçada,

Rosa

kweilan ha dit...

Bentornada després de les vacances!

digue'm ariadna ha dit...

... Feliç retorn! El vaig llegir quan va sortir i vaig tenir la sensació de que podria haver estat molt més...

Màgia ha dit...

La primera frase del post és preciosa. De fet, n hi havia pensat mai, però és ben certa. M'apunto el llibre, que sembla original i pinta molt bé!

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola a tothom i ben retrobats.

La lectura d'aquest llibre et dibuixa un somriure, Ariadna tens raó que se n'hi hauria pogut treure més suc, però és una lectura fàcil i amable amb alguns fragments molt bonics.