"Es pot saber qui és que no té un cabàs ple de viatges?"
L'Olive Kitteridge és una mestra jubilada que viu en un poblet de Maine. L'Olive no és una dona precisament afable sinó més aviat una mica àcida i amb un caràcter peculiar, els seus alumnes la recorden amb por. Està casada amb en Henry Kitteridge, el farmacèutic del poble, i tenen un fill, en Christopher, amb qui l'Olive hi té una relació difícil.
"Cada tram del camí de la vida es feia d'una manera determinada, va pensar l'Olive."
Durant 13 capítols, Elizabeth Strout dóna veu i vida a l'Olive i amb els seus ulls veiem com passa el dia a dia en un indret petit de Nova Anglaterra. Petits relats protagonitzats per l'Olive o pels habitants de Crosby. L'Olive es va coneixent a si mateixa gràcies a les experiències que viuen els altres, no és un personatge pla sinó que evoluciona davant les circumstàncies que la vida va portant. Reflexions sobre la vellesa, el pas del temps, el matrimoni, els fills, els silencis, la incomunicació, els secrets, les pèrdues, l'enamorament a la tercera edat. Una mirada generosa sobre l'envelliment.
"L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets". Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Breedle, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè. Una qüestió molt espinosa, molt."
L'Olive és una dona forta que et vas estimant a mesura que hi vas entrant. Entranyables alguns dels personatges que passegen per la novel·la.
"No recorda si aleshores devien saber gaudir de la felicitat serena d'aquells moments. Segur que no. Tot sovint la gent no és prou conscient, mentre viu la vida, que l'està vivint. I ara li quedava aquell record, el record d'uns instants sans i purs."
L'Olive m'ha encantat. M'ha fet riure, plorar i riure per no plorar. Olive Kitteridge una capsa plena de vides de gent de carn i ossos, com tu i com jo, com el veí de dalt o el que passa pel carrer.
L'Olive Kitteridge és una mestra jubilada que viu en un poblet de Maine. L'Olive no és una dona precisament afable sinó més aviat una mica àcida i amb un caràcter peculiar, els seus alumnes la recorden amb por. Està casada amb en Henry Kitteridge, el farmacèutic del poble, i tenen un fill, en Christopher, amb qui l'Olive hi té una relació difícil.
"Cada tram del camí de la vida es feia d'una manera determinada, va pensar l'Olive."
Durant 13 capítols, Elizabeth Strout dóna veu i vida a l'Olive i amb els seus ulls veiem com passa el dia a dia en un indret petit de Nova Anglaterra. Petits relats protagonitzats per l'Olive o pels habitants de Crosby. L'Olive es va coneixent a si mateixa gràcies a les experiències que viuen els altres, no és un personatge pla sinó que evoluciona davant les circumstàncies que la vida va portant. Reflexions sobre la vellesa, el pas del temps, el matrimoni, els fills, els silencis, la incomunicació, els secrets, les pèrdues, l'enamorament a la tercera edat. Una mirada generosa sobre l'envelliment.
"L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets". Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Breedle, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè. Una qüestió molt espinosa, molt."
L'Olive és una dona forta que et vas estimant a mesura que hi vas entrant. Entranyables alguns dels personatges que passegen per la novel·la.
"No recorda si aleshores devien saber gaudir de la felicitat serena d'aquells moments. Segur que no. Tot sovint la gent no és prou conscient, mentre viu la vida, que l'està vivint. I ara li quedava aquell record, el record d'uns instants sans i purs."
L'Olive m'ha encantat. M'ha fet riure, plorar i riure per no plorar. Olive Kitteridge una capsa plena de vides de gent de carn i ossos, com tu i com jo, com el veí de dalt o el que passa pel carrer.
Premi Pulitzer 2009
Publicada per 1984 i El aleph
Publicada per 1984 i El aleph
9 comentaris:
ostres, ostre, potser hauré de deixar de visitar el teu blog, per que em fas ganes de llegir GAIREBE TOT el que proposes
No, no, és broma, seguiré anotant les teves recoamancions que encara no m'han fallat mai.
Apa!! Ja en tinc un altre apuntat a la llista!
Que vagin bé els preparatius de Sant Jordi, Fe.
Llegiguera de la bona, pel que dius!
Anota't!
Gràcies una vegada més!!!
SU
Feee! No dono l'abast darrerament amb les teues recomanacions. ja tinc La librería preparada i ara, aquesta em sembla també molt interessant. Una abraçada i que tinguis molta feina per Sant Jordi!!!
Com va anar la diada, tens "agulletes" Fe??
Amb tu no acabarem mai, aconsegueixes que sempre ens apuntem tot el que recomanes ;)
Seguint la teva recomanació, l'he llegit. L'acabo d'acabar i m'ha quedat aquella recança de que no sabré res més d'aquests personatges.
M'ha agradat molt. Potser dels llibres que més m'han agradat darrerament.
Parla de persones reals, que podries ser tu mateixa, o el teu pare, o el teu amic. Parla de sentiments reals, de vivències reals.
El recomano moltíssim a tothom qui agradi trobar en els llibres la vida mateixa.
Té raó la Fe, Olive Kitteridge és un gran llibre. Fa reflexions tan encertades sobre la vida, la quotidianeïtat, la família, el lligam entre veïns... Està tan ben escrit que acabes estimant-te tots els personatges! Per mi, sense cap mena de dubte, els dos llibres de l'estiu són Maletes Perdudes i Olive Kitteridge.
Ara que l'he llegit puc dir que és una història preciosa, crec que agradarà a moltíssima gent.
Terra de llibres
Publica un comentari a l'entrada