dissabte, 10 d’abril del 2010

La librería




Arriba la primavera amb la intensitat que la caracteritza, plou i fa sol, el dia s'allarga i s'acosta Sant Jordi. A les llibreries això es tradueix en piles i piles de llibres que surten de pressa i corrent per ocupar un lloc a la taula de novetats, entremig, però sempre treuen el cap aquells llibres que miren de fer-se un espai i reivindicar la feina ben feta i que dura més enllà de Sant Jordi. Aquests dies mentre obria caixes ha aparegut
La librería, ja em perdonareu que només pel títol el llibre em caigués simpàtic, però s'hi afegim la temàtica i l'edició acurada, un cop més, d'Impedimenta, no m'ha quedat altra remei que deixar-me seduir per la seva lectura.

La Florence Green és una vídua que decideix fer un tomb a la vida i obrir una llibreria en el seu poble que no en té cap, Hardborough, un poble costaner allunyat del món.
Hardborough és una comunitat tancada en què tothom té el seu rol establert i ningú gosa jugar-ne un altre. La Florence en el moment que decideix tirar endavant amb el seu projecte topa amb les forces vives del poble fins i tot les del més enllà. Florence Green compra una casa, Old house, que durant anys ha estat abandonada i que diuen que està encantada. Malgrat les traves del banc, els comentaris de la gent i la poca implicació, la Florence tira endavant i obra la llibreria.

"Estimada Sra.,

Me gustaría desearle suerte. En tiempos de mi bisabuelo había un librero en High Street quien, al parecer, tumbó a un cliente con un libro cuando éste se puso pesado. Se había producido algún retraso en la llegada de la última parte de una novela, creo que era Dombey e hijo. Desde es día hasta hoy, nadie ha tenido el valor suficiente para vender libros en Hardborough. Usted nos está haciendo un honor. Visitaría su tienda sin ninguna duda si saliera alguna vez, pero últimamente he decidido no hacerlo; en cualquier caso, estaré encantado de hacerme socio de su biblioteca.
Atentamente suyo,

Edmund Brundish"

Tot i les primeres reticències i només la comprensió dels boy scouts, el senyor Brundish i la Christine, una nena que es converteix en la seva ajudant i defensora, la llibreria es va omplint no només de llibres sinó de clients. La llibreria a més fa la funció de biblioteca pública.
Malgrat la calma aparent comencen a bufar vents que la Florence no veu. Algú suggereix a la Florence que vengui Lolita de Nabokov, llibre que fa que la gent s'amorri a l'aparador, hi hagi cues al carrer i que vingui gent de fora per adquirir-lo. Lolita també desperta les ires de la senyora Gamart que segons sembla tenia altres usos pensats per Old house i que no para fins aconseguir fer tancar la llibreria i el poble es queda sense.

Una novel·la deliciosa que et deixa amb un regust agredolç. Una mirada mordaç als greuges d'una comunitat tancada, obtusa -m'atreviria a dir-, que permet que la llibreria tanqui. La Florence deixa el poble amb la consciència tranquil·la i amb la pena d'un poble que per no veure turmentada la seva quotidianitat prefereix no tenir llibreria. Si us va agradar 84, Charing Cross Road, La librería no us decebrà. Jo l'he estimat especialment per motius personals, també he sigut la primera dona a obrir una llibreria en un poble en què els darrers mesos els vents municipals han fet tot el possible perquè no aixequéssim el cap, per sort els veïns i clients no són com els de Hardborough i aquí som per donar molta guerra i seguir parlant de grans llibres com aquest.

Publicat per Impedimenta

17 comentaris:

Mireia ha dit...

Apunta't però per Sant Jordi no, que només compro llibre en català. No està editat en català, oi?

el llibreter ha dit...

A mi també m'ha agradat molt, sobretot la contenció admirable amb què mostra les tèrboles relacions de poder en una comunitat tancada.

Salutacions cordials.

Rosa ha dit...

Seguint el consell de la Mireia (El racó de la Solsida) vaig anar a fer una ullada a aquesta editorial Impedimenta i aquest llibre em va semblar que podia estar bé. La setmana passada el vaig posar con a novetat en el apartat de llengua castellana i ara acabo de veure la teva ressenya que en confirma que vaig fer una bona elecció

kweilan ha dit...

Em sembla que me'l compraré aquesta tarda.

Mireia ha dit...

Un altre a la llista!!!
gràcies Fe

Aineta ha dit...

Avui mateix l'he vist a la llibreria. Ja està a la meva llista de pròximes compres.

digue'm ariadna ha dit...

... En prenc bona nota...

Impedimenta ha dit...

Hola, soy Enrique Redel, el editor de Impedimenta. Qué maravilla de reseña y qué lectores más majos y activos. Ojalá todos fuesen así. Realmente cosas como estas son las que hacen que uno vea que va por el buen camino.
En fin, gracias y un honor y un lujo, de verdad.
Un abrazo,
Enrique Redel

SU ha dit...

Jo també me l'apunto!

Petó i gràcies,

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola Enrique, felicidades por vuestra laboral editorial.
Llibreter les relacions de poder sempre tenen força però és cert que al llibre hi ha molta contenció i que no perd els papers en cap moment. Jo en sóc incapaç.
A la resta, llegiu-lo i en parlem!

viu i llegeix ha dit...

segueix donant guerra, Fe, que de més verdes en maduren i tu vas celebrant aniversaris.

Em va encantar 84 Charing Cross road, o sigui que aquest no me'l perdo

Gràcies per la recomanació

Màgia ha dit...

Jo també me l'apunto, però el deixo per més endavant... La llista de lectures pendents s'està engreigant per moments, potser perquè és Sant Jordi i surten moltes bones propostes!

El llegidor pecador ha dit...

Però, què feu?! Si heu de llegir quelcom de la deliciosa editorial Impedimenta comenceu per "La hija de Robert Poste", la comicitat d'una Nancy Mitford barrejada amb la sàtira de les novel·les a l'estil Jane Austen. Encara hi sou a temps!

Que pintoresc això de la Mireia! Com fer abstinència el divendres de Quaresma.

kweilan ha dit...

M'ha encantat el llibre i ara que l'he llegit trobo encara més bona la ressenya que n'has fet. Felicitats!

Biel Barnils Carrera ha dit...

A mi em va agradar molt, ja ho saps. Espero que tu no acabis com la protagonista. Em sabria greu per tu i pel poble, com a la protagonista del llibre que tancar la llibreria li sap greu pel poble, més que per ella. Una població sense llibreria és una falla biològica de conseqüències imprevisibles. I un ajuntament que va en contra de la llibreria de la població que governa és
-m'estalvio l'adjectiu-.
Em sembla que t'hi has sentit força reflectida en aquest llibre, Fe. M'erro?
Ens llegim, llibretera ;)

Biel Barnils Carrera ha dit...

A mi em va agradar molt, ja ho saps. Espero que tu no acabis com la protagonista. Em sabria greu per tu i pel poble, com a la protagonista del llibre que tancar la llibreria li sap greu pel poble, més que per ella. Una població sense llibreria és una falla biològica de conseqüències imprevisibles. I un ajuntament que va en contra de la llibreria de la població que governa és
-m'estalvio l'adjectiu-.
Em sembla que t'hi has sentit força reflectida en aquest llibre, Fe. M'erro?
Ens llegim, llibretera ;)

L'Espolsada llibres ha dit...

Ai Biel, l'has encertada de ple.
Un poble sense llibreria és trist, però amb el temps que corren em sembla que som una nova espècie en perill d'extinció.