dissabte, 6 de març de 2010

El silenci dels arbres


"-I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres."
Imatge poètica com ho és aquesta deliciosa novel·la d'Eduard Márquez. Una novel·la teixida a partir de les experiències de diferents personatges durant la guerra dels Balcans. L'Andreas Hymer, músic, torna per fer un concert a la seva ciutat natal, assetjada per la guerra i els franctiradors. La tornada és més dura del que s'imaginava perquè a més del conflicte es retroba amb el passat. "Durant una estona, ningú no gosa moure's. La por ocupa l'escàs espai que separa la vida de la mort."
La novel·la és com un treball de patchwork. Per mitjà de l'Andreas Hymer coneixem la història d'un amor frustrat amb Amela Jensen, també la dels seus pares, però sobretot la de la mare, Sophie Kesner i la del lutier Ernest Bolsi (que ara fa de guia del museu saquejat i enrunat, però que ofereix la dosi d'humanitat necessària per sobreviure l'horror) i la de tant gent anònima que escriu cartes a l'exterior i que ens permeten ser testimoni de com malviu la gent sota un conflicte bèl·lic i tanmateix posa de manifest la capacitat de sobreposar-nos i de resistir.

"Ni tan sols ara, que només tinc te i paper de diari per cargolar cigarrets, puc estar-me de fumar.
Sovint em pregunto on és el meu límit. Fins quan podré? La veritat és que no ho sé. Em sorprenc de ser capaç d'anar sempre una mica més enllà: penso que no faré mai més quatre hores de cua per omplir mitja dotzena de bidons d'aigua, però l'endemà en faig cinc i no passa res. Torno a començar cada dia com si el dia abans no hagué existit mai. Pots imaginar-t'ho?
A vegades surto de casa per retrobar els nostres racons preferits que no han desaparegut sota la runa. Fa una setmana vaig ficar-me al jardí del museu de música. Del nostre banc només en queda l'estructura de ferro. Dins el palauet hi havia gent. Vaig entrar-hi i vaig seguir l'home que feia de guia. Mai no he viscut res igual: la seva veu ressonant per les sales buides, es va convertir en un fil de llum. Va ser una estona màgica. "

Un viatge de la mà de la música, dels arbres i de la bona literatura.

Publicada per Empúries i Alianza editorial
.

20 comentaris:

Estonetes ha dit...

Definitivament me l`apunte i quan puga me`l llegire. Molt bona ressenya, m`agraden les històries de retornaments i retrobaments.

Jesús M. Tibau ha dit...

què dir d'aquest llibre! Deliciós i dur alhora. Un dels millors dels últims anys

Marta ha dit...

Fe, el vam llegir al Club de Lectura, amb la Susanna de conductora.!! Un llibre fantàstic.
Després ens va portar l'Eduard Màrquez en persona per intercanviar impressions! Ja et pots imaginar com va anar.Ens va explicar fil per randa com el va escriure!

Margarida Aritzeta ha dit...

El llegiré

Anònim ha dit...

Coneixes ERÒTIQUES I DESPENTINADES?

Arola Editors

Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona.
Imma

kweilan ha dit...

Un ressenya molt bona per un llibre que impressiona quan el llegeixes. Molt bé, Fe!

viu i llegeix ha dit...

el tinc a l'espera, segur que és bonissim.
He vist per el feisbuc que da'qui a poc tindras visita de l'autor, un luxe!! que ho disfruteu

digue'm ariadna ha dit...

... Va ser el primer que vaig llegir d'ell i va ser tota una descoberta (gràcies a SU de Llegeixes o què?!)... Vindrà Eduard Màrquez a L'Espolsada? Estaré pendent de la visita per veure si m'ho puc arreglar...

L'Espolsada llibres ha dit...

És el llibre d'aquest mes del club de lectura i l'Eduard ens hi acompanyarà. Si voleu venir ja ho sabeu, 18 de març a les 20:00h

Mireia ha dit...

Novel.la MAGISTRAL, IMMENSA, que no paro de recomanar.
L'Eduard Márquez , per mi, és un dels millors escriptors catalans.
Al blog de la SU ens han comentat que està preparant una nova novel.la, l'espero amb candeletes!!!!!

SU ha dit...

Fe,

La trobada amb en Márquez serà tot un èxit, sense cap mena de dubte!

Ell és un GRAN autor, però tu i les lectores i els lectors de L'Espolsada sou d'un GRAN NIVELL!!!

Ens agradarà saber com us ha anat. No te n'oblidis de fer-nos-en cinc cèntims!

I molts records i petons!

SU

Màgia ha dit...

Me l'apunto de seguida, tinc pendent Eduard Márquez però a mesura que en llegeixo ressenyes i crítiques puja graons a la llista de pendents.

Mireia ha dit...

Ja està apuntat. La desició de Brandes em va encantar. I aquest tard o d'hora caurà. La Mireia i la SU en van tenir "la culpa" i ara els hi he d'agrair! ;)

El veí de dalt ha dit...

UN molt bon llibre, ben travat, ben escrit i evocador. Precís i concís com ha de ser la bona literatura.

Tonina ha dit...

Definitivament l'hauré de llegir!!
Vaig a buscar-lo.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Últimament he llegit uns quants bons llibres....però aquest en especial m'ha encantat perquè m'ha arribat....difícil d'oblidar...merci per la resenya !

dtc ha dit...

Tot just el vag començar ahir i ja sé que quan l'acabi el tornaré a començar.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Anonim ha dit ..
Aquest llibre ens el fan llegir obligatoriament a l'institut i la veritat és que es un aburriment total, no se qwue hi trobeu pero apesar que no entenc res es que el trobo molt Merda .. Vaya llibres apranem a pensar y escriure millor siusplau!

Anònim ha dit...

El llibre m'ha agradat molt però no acabo de entendre la part on no poden salvar a la nena però les cames si,le tingut que llegir obligadament i per això no m'ha agradat gaire
Saps o no saps