Verd aigua

Estem d'enhorabona, l'editorial Minúscula fa 10 anys i ho celebra regalant-nos una col·lecció en català, Microclimes, que apareix trepitjant fort amb L'illa i Verd aigua. Enhorabona a l'editora, la Valeria Bergalli, que demostra que a les nostres llibreries els llibres delicats i ben fets hi tenen cabuda.

A voltes parlar del més senzill se'm fa complicat. Si Verd aigua té una virtut, que en té moltes, és la senzillesa com està escrit, amb l'ànima, sense fer judicis, però amb una gran vivència al darrere.

Verd aigua és el dietari de Marisa Madieri, autora nascuda a Fiume, Rijeka a l'actual Croàcia. De ben menuda va viure el dur exili ja que la seva ciutat va ser ocupada pels iugoslaus i la família optà per marxar a Itàlia, decisió gens fàcil perquè els comportà viure al camp de refugiats de Silos .

"La gran por era lluny, però em quedava l'amarga buidor que m'havia deixat una prova superada amb coratge, la inquietud pel futur. La solitud d'aquells mesos, feixuga i opaca, se m'adheria al cos com un vestit mullat. La pluja fina i obstinada es confonia amb el polsim fangós que aixecaven els cotxes i em semblava com si estigués submergida en una grisa llacuna de melancolia."

Madieri escriu breus flaixos de gran intensitat fent balanç del passat per entendre el present que viu, amb serenor, calidesa i saviesa.

"Vaig plorar la mort dels avis, la presó del papa, la llunyania de la mama, l'exili i la solitud, la falta de petons, els forats a les sabates, vaig plorar la dificultat de créixer i la pena d'existir."

Un homenatge a una mare que es dilueix entre l'àvia, dona de caràcter fort i autoritari, i una filla per a qui vol un futur esperançador.

"La mama esperava que les seves filles tindrien una vida diferent. Sempre ens va animar a estudiar i a aconseguir una posició independent. És gràcies a ella, a la seva actitud desafiant davant les dificultats, que totes dues vam tenir la possibilitat de completar els estudis i de triar nosaltres mateixos en relació amb la feina i en qualsevol altra circumstància."

En paraules de Claudio Magris: "Sens dubte, Verd aigua és ple de coses, de personatges, de la gran història i d'històries petites, d'esdeveniments picarescos i melancòlics, còmics i dramàtics; d'absorta meditació i de jovial alegria; d'abandó panteista a la plenitud de l'ésser i de desassossec dominat amb un valor impàvid; és un llibre contra l'oblit, per redimir el sofriment, per mostrar gratitud, per pietas, per amor."

La lectura de Madieri m'ha provocat uns sentiments comparats a Maxwell, em quedo sense paraules. Llegiu-lo, si us plau.

Publicat per Minúscula

Maletes perdudes

"El sentit d'una vida és la vida mateixa, allò que construïm cada dia sense ser-ne conscients."

Hi ha llibres que quan els acabes et deixen una immensa buidor, sensació de solitud i de dir i ara què? Hi ha llibres que t'omplen i les històries dels personatges t'acompanyen durant dies i te'ls fas teus. Hi ha llibres que són immensos, no només per les 450 pàgines, sinó per les vides que et permeten viure. Maletes perdudes n'és un d'aquests.

Maletes perdudes és la història de quatre germans fills del mateix pare i amb el mateix nom, en Christoph, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, un a Frankfurt, un a París, un a Londres i l'altre a Barcelona. No es coneixen ni saben de l'existència dels altres fins que el destí els aplega per trobar el seu pare, en Gabriel Delacruz Expósito.

"El passat té un problema, cristòfols: és intocable i ningú no el pot canviar. Com que només ens permet observar-lo a distància, a canvi ens concedeix el do de la ubiqüitat. A la nostra manera, com a simples espectadors, som a tot arreu i podem admirar-nos de les capcioses giragonses que fan els destins encreuats."

En Gabriel Delacruz Expósito es dedica a fer mudances internacionals. Dalt d'un Pegaso recorre mitja Europa, a la cabina l'acompanyen en Petroli i en Bundó, el seu amic de l'ànima des de la infància compartida a la casa de la Caritat. La carretera els dóna llibertat i llum, ja que som a l'Espanya grisa i franquista, i els quilòmetres els acosten als aires del maig francès, als barris obrers de Londres i als bars regentats per immigrants espanyols als suburbis de Frankfurt.

Quan acaben la feina tots tres es distreuen com poden, en Gabriel és un seductor nat i així és com fa cristòfols allà on arriba el camió. Les mares absents i només citades a la novel·la acaben sent mares solteres a la pràctica.

Maletes perdudes agafa el nom de les maletes extraviades en cada mudança, sempre s'ho fan venir bé per fer desaparèixer alguna cosa que es converteix en un tresor preuat. Tots tres són feliços amb poca cosa. Són persones soles i solitàries, la vida les ha fet així...

"Ens pensem que coneixem els que ens envolten i que podem preveure les seves emocions, però és tan sols un miratge. La vida interior d'una persona és el secret més impenetrable del món, una cambra cuirassada."

Hi ha moltes vides dins d'aquesta maleta que és la novel·la, podria entrar en detalls, però prefereixo que la tasteu i la fruïu, interioritzeu els personatges, us els feu vostres i així el gaudi és ple. I, sobretot, que us passi com a mi i que no vulgueu que s'acabi mai.

Enhorabona Jordi Puntí per la feina ben feta.

Publicada per Empúries/Salamandra

Picasso i Minou

Aquesta setmana s'ha presentat al Museu Picasso de Barcelona un conte molt especial Picasso i Minou.
En Minou, el gat de Picasso, ens explica la història del pintor en la seva època blava, la tristor que els abraçava i com malvivien. En Minou no hi entén d'art, però sap perfectament quan un quadre li agrada o no. En Minou té clar que ens aquells quadres blaus els cal un toc de color perquè agradin a tothom i, així, poder sortir d'aquella blavor.



Un conte impresicindible a cada casa, escola, biblioteca que serveix per introduir l'obra de Picasso als més menuts.

P.I. Maltbie explica la història basada en fets reals, però, al meu parer qui parla i transmet amb les imatges és en Pau Estrada que aconsegueix traslladar-nos al París de l'època.

Publicat per Joventut

El silenci dels arbres

"-I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres."

Imatge poètica com ho és aquesta deliciosa novel·la d'Eduard Márquez. Una novel·la teixida a partir de les experiències de diferents personatges durant la guerra dels Balcans. L'Andreas Hymer, músic, torna per fer un concert a la seva ciutat natal, assetjada per la guerra i els franctiradors. La tornada és més dura del que s'imaginava perquè a més del conflicte es retroba amb el passat. "Durant una estona, ningú no gosa moure's. La por ocupa l'escàs espai que separa la vida de la mort."

La novel·la és com un treball de patchwork. Per mitjà de l'Andreas Hymer coneixem la història d'un amor frustrat amb Amela Jensen, també la dels seus pares, però sobretot la de la mare, Sophie Kesner i la del lutier Ernest Bolsi (que ara fa de guia del museu saquejat i enrunat, però que ofereix la dosi d'humanitat necessària per sobreviure l'horror) i la de tant gent anònima que escriu cartes a l'exterior i que ens permeten ser testimoni de com malviu la gent sota un conflicte bèl·lic i tanmateix posa de manifest la capacitat de sobreposar-nos i de resistir.

"Ni tan sols ara, que només tinc te i paper de diari per cargolar cigarrets, puc estar-me de fumar.
Sovint em pregunto on és el meu límit. Fins quan podré? La veritat és que no ho sé. Em sorprenc de ser capaç d'anar sempre una mica més enllà: penso que no faré mai més quatre hores de cua per omplir mitja dotzena de bidons d'aigua, però l'endemà en faig cinc i no passa res. Torno a començar cada dia com si el dia abans no hagué existit mai. Pots imaginar-t'ho?
A vegades surto de casa per retrobar els nostres racons preferits que no han desaparegut sota la runa. Fa una setmana vaig ficar-me al jardí del museu de música. Del nostre banc només en queda l'estructura de ferro. Dins el palauet hi havia gent. Vaig entrar-hi i vaig seguir l'home que feia de guia. Mai no he viscut res igual: la seva veu ressonant per les sales buides, es va convertir en un fil de llum. Va ser una estona màgica. "

Un viatge de la mà de la música, dels arbres i de la bona literatura.

Publicada per Empúries i Alianza editorial.