Breu però intensa. No sobra ni falta cap punt ni coma. Les paraules exactes, precises i punyents. Aquesta és la plaent sensació que et deixa la lectura d'El Ball de Némirovsky.
La família Kampf veu com per un cop de sort els seus ingressos augmenten de la nit al dia. Passen de viure de manera senzilla a la perillositat de l'opulència sobtada, tan pròpia dels nou-rics. El senyor i la senyora Kampf volen presentar-se en societat i decideixen organitzar un ball a casa seva. Antoinette, la filla de 14 anys, somia a ser-ne la protagonista. Un somni que ben aviat es veurà esquinçat, la mare ni s'ha plantejat cedir el protagonisme a la filla.
"Sàpigues, filla meva, que jo ara tot just començo a viure, jo, ¿sents? i no tinc la intenció de complicar-me tan aviat la vida amb una filla casadora... No sé què em reté d'estovar-te per fer-te canviar d'opinió -va continuar, en el mateix to, i va fer acció d'acostar-se a l'Antoinette."
Antoinette no prepara la venjança intencionadament però li arriba una oportunitat que no desaprofita i l'executa de la manera que fa més mal. Com un ganivet ben afilat. Impecable.
Némirovsky projecta en El ball l'absurd i el ridícul dels humans. La rivalitat extrema entre una mare que ara comença a lluir i un filla en plena adolescència. Em pregunto si posar el cognom Kampf a la família amaga un doble sentit... Tenint en compte que Némirovsky va ser deportada en un camp de concentració...
Em sap molt greu no haver vist l'adaptació de l'obra i la interpretació de la Sol Picó i l'Anna Lizaran (potser algú de vosaltres ens en pot dir alguna cosa).
Publicada per La Magrana en català i Salamandra en castellà.
12 comentaris:
El buscarem, sembla interessant :)
... És el primer llibre que vaig llegir d'ella. És intens, brillant i senzill, em va captivar i des de llavors llegeixo tot el que van publicant... ara m'espera el darrer...
=:)
Fa anys aquest llibre em va venir embolicat i em va encantar. Tal com dius tu, no hi sobra ni hi falta cap paraula.
Tinc entès per diversa gent que l'adaptació teatral va valdre la pena, ben pensada i amb grans interpretacions.
Tot just avui ja pensava començar El mestre d'ànimes ;)
Una novel·la rodona, sens dubte. Vaig estar a punt d'anar a veure l'obra però al final no hi vaig poder anar. De tota manera, el que he vist en el video, no m'ha acabat de convèncer, a més, gairebé t'expliquen tota la història. No m'imagino les protagonistes tan grans, ni la mare ni la filla. Suposo que la gràcia és la dansa, bé, no li trec valor però com sol passar amb totes les adaptacions cal mirar-les independentment. Si m'oblido del llibre, segurament l'obra m'agradarà.
Aquesta la tinc pendent, ja saps que m'encanta Nemirovsky. Molt bona ressenya, impecable.
Un altre al sac? jolin, acabarà rebentat....
Dijous tinc festa, si no passa res,vinc de visita
No he llegit res de Némirovsky, però la tinc pendent. Anoto aquesta obra en la llista de pròximes lectures, sembla que promet!
Apuntada!
Jo vaig anar a l'obra i no em va acabar d'agradar: el canvi d'escenes amb la interpretació d'un ring no em va acabar de fer el pes, ho vaig trobar sobrer. L'obra és opressiva, molt violenta i tensa. L'escenografia impactant amb pocs elements. La coreografia també. Però en conjunt no em va acabar de fer el pes. A mi també em va sobtar que fossin tan grans, però no n'he llegit el llibre.
Suposo que els moviments de dansa contemporània els vaig trobar massa grotescos o violents per al text, tot i que el sentit de l'obra es transmetia molt bé. Aquests trencaments i l'evidenciació del sentit amb tot tipus d'efectes visuals i sonors vaig trobar que anaven en detriment de l'obra.
Llegiu-la, és un viatge molt intens. Gran domini del llenguatge.
Doncs jo em pensava que la Lizaran li donaria molta força a la mare...
Esperarem més opinions.
Tot i que ja fa dies del darrer missatge, perdoneu que no havia entrat en aquest llibre i no ho havia vist. Jo no he llegit el llibre, però sí vaig anar a veure l'obra, i he de dir que tampoc no em va fer el pes.
Primer de tot he de dir que la dansa contemporània no m'agrada, i m'hi va sobrar molt en mig de l'obra. Però això és un problema meu.
La Lizaran ho feia molt bé, com sempre, però tampoc vaig trobar que fos res impressionant, potser perquè també vaig pensar que totes dues eren massa grans pels papers que feien.
La que ho feia genial era la tercera en discòrdia, que ara lamento molt no recordar el nom, que feia tots els altres papers que no eren les dues protagonistes.
Potser m'hauré de llegir el llibre.
Publica un comentari a l'entrada