Cau de llunes

Avui t'he cercat, amic, entre foscants;

m'he confós en les fulles, i m'he perdut

pel senderol dels verns.

Al braç, un cistell massissat d'ombres i de versos

i un aixolet de marges sortillers.

Un didal d'aigua verda m'ha dut la remor dels teus passos;

un pols de llum negra t'ha escossellada la veu.

I a cada revolt hi eres tu, i jo cavalcava un destrer de neulia;

i a cada recolze una lluna, i tu cavalcaves el sol.

Veig treure'm, llavors, el vestit de vilera

i a la teva pell vaig escriure l'avui i el demà.

Tot era una selva de paraules

i era tot una paraula embullada entre arços gegants.

Dansaven entorn les pinyes i les glans s'irisaven,

quan ens sorprengué la remota tremolor d'una vall vidrera.

Extret de Cau de llunes, Maria-Mercè Marçal