dissabte, 5 de desembre de 2009

Cau de llunes


Avui t'he cercat, amic, entre foscants;
m'he confós en les fulles, i m'he perdut
pel senderol dels verns.

Al braç, un cistell massissat d'ombres i de versos
i un aixolet de marges sortillers.
Un didal d'aigua verda m'ha dut la remor dels teus passos;
un pols de llum negra t'ha escossellada la veu.

I a cada revolt hi eres tu, i jo cavalcava un destrer de neulia;
i a cada recolze una lluna, i tu cavalcaves el sol.
Veig treure'm, llavors, el vestit de vilera
i a la teva pell vaig escriure l'avui i el demà.

Tot era una selva de paraules
i era tot una paraula embullada entre arços gegants.

Dansaven entorn les pinyes i les glans s'irisaven,
quan ens sorprengué la remota tremolor d'una vall vidrera.
Extret de Cau de llunes, Maria-Mercè Marçal

5 comentaris:

kweilan ha dit...

Preciós!

Biel Barnils ha dit...

Marçal és bona, molt bona. Se l'ha de reivindicar des de tots els blogs possibles. Bona tria!

digue'm ariadna ha dit...

... Cau de llunes és un inici, un despertar a la seva poesia, un llibre on comencen a aparèixer algunes de les imatges que continuaran latents en la seva obra. Com bé dir en Joan Brossa al final de la sextina-pròleg: "S'estripen llibres entremig dels arbres/ i es cull a l'aigua un gravadal de lletres:/ doni vent a la barca aquesta lluita!", que no pari aquest vent...

Anònim ha dit...

Hola,
digue´m ariadna ho diu molt bé quan diu que Cau de llunes és un inici, com un viatge iniciàtic...
Ben trobada la relació amb el poeta Brossa.
Imma

Sàlvia ha dit...

M'encanta la poeta i el poema!
Besadetes