Acabada la lectura d'Una tempesta encara estic neguitejada i penso en la Sara Surp, l'admirador, el parapentista, els tertulians... Em vénen imatges del Pirineu i la pluja com si fossin flaixos, inquietant!
A grans trets, podríem resumir l'argument de la novel·la com ho fa la contraportada. Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada a un poble dels Pirineus es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Parla amb els conductors, que porten un jove que ha tingut un accident al bosc. El noi acaba de morir i l'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut.
El llibre de Monsó és molt més que una novel·la d'intriga. És un text ple de frases punyents i farcides de bon humor, capaç d'aglutinar una escriptora que escriu adormida, un noi que fa parapent, un admirador malaltís de l'escriptora, una pila de lectors... Monsó fa un retrat hilarant del món literari, de la relació autor-lectors -només espero que mai cap dels autors i autores que hem tingut a la llibreria s'hagin sentit com ho fa la Sara Surp-. No us perdeu el capítol 18.45, Malmercat, genial, com també ho és el gir final de la novel·la. No dubteu que passareu una bona estona.
A grans trets, podríem resumir l'argument de la novel·la com ho fa la contraportada. Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada a un poble dels Pirineus es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Parla amb els conductors, que porten un jove que ha tingut un accident al bosc. El noi acaba de morir i l'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut.
El llibre de Monsó és molt més que una novel·la d'intriga. És un text ple de frases punyents i farcides de bon humor, capaç d'aglutinar una escriptora que escriu adormida, un noi que fa parapent, un admirador malaltís de l'escriptora, una pila de lectors... Monsó fa un retrat hilarant del món literari, de la relació autor-lectors -només espero que mai cap dels autors i autores que hem tingut a la llibreria s'hagin sentit com ho fa la Sara Surp-. No us perdeu el capítol 18.45, Malmercat, genial, com també ho és el gir final de la novel·la. No dubteu que passareu una bona estona.
"Els llibres són per construir-se un món propi, no per adaptar-se", pensava, i sabia que aquest pensament tenia alguna cosa a veure amb els pares, tan deliciosament excèntrics com irresponsables, però capaços d'una tendresa, d'una expressivitat afectuosa de què els tiets sempre havien estat sempre desproveïts. Els pares tenien un món propi. Els tiets, no."
Publicat per La Magrana
12 comentaris:
Uuuiggs,
... aquest també!!
guarda-me'l ;o)
(tens la virtut d'apassionar-nos en tres paràgrafs, oooh!!)
=;)
Hola Fe,
Aquest llibre me'l guarden a la fins dilluns per llegir-lo la propera setmana. Pel que sembla passaré una bona estona. Gracies per encaminar-nos a unes lectures fantàstiques.
una abraçada
L'he llegit aquesta setmana també. Molt bona ressenya!
Intriga! Aquest passarà davant de molts d'altre em sembla
M'intrigues...
Té bona pinta, Fe! Però encara tinc molt recent el darrer llibre de la Monsó i aquest haurà d'esperar...
Que vagi molt bé aquest dijous el club, eh!
Petons, salut i llibres!
SU
Estic llegint el llibre de la Monsó gràcies als vostres comentaris.
Inquietant, intrigant, divertit, genial!!
Gràcies. Us llegiré sovint.
Apuntat com no, encara que amb l'Imma Monsó em costa enganxar la màgia del que escriu. Ho hauré de provar amb este :)
Quan l'hàgiu llegit ja direu què us sembla. Passareu una bona estona. Tu què hi dius Kweilan?
Per cert Natàlia benvinguda! Torna!
Zakaj pa ne:)
Avui la començaré. Em fa moltes ganes. Et dic coses.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada