dissabte, 26 de setembre de 2009

Les edats perdudes







"Encenia el llum de la tauleta de nit i obria el llibre. Llegia àvida. Amb fúria. Com si cada pàgina llegida m'hagués de dur un pèl més a prop de la salvació. Llegir era el tub de respiració artificial que em permetia seguir viva. La via exclusiva que em deixava entendre el món. No era gaire selectiva. Ho havia d'aprendre tot, i de tot n'aprenia. Una oportunitat gratuïta, solitària i exclusiva que no compartia amb ningú."

La Nora és una nena de 12 anys que perd els pares en un accident i va a viure amb l'àvia, que no coneix, en un barri nou per ella. Canviar de vida a aquesta edat i en un barri de barraques no és fàcil, però la Nora gràcies a l'àvia i als records se'n surt.

A grans trets aquest és el fil conductor d'aquesta magnífica novel·la de Judit Pujadó. La novel·la es divideix en quatre parts ben diferenciades que podrien ser històries diferents si no fos perquè la Nora sempre hi és present.

" És aspre créixer contra el futur que els altres han previst."

A la primer part, la Nora arriba en un barri desconegut. És a punt de deixar la infància i l'adolescència ja treu el cap. La Nora arriba a casa l'àvia, una desconeguda, amb qui haurà de conviure en un barri de barraques ple de quinquis, desestructuració familiar, drogues... Un barri per al qual la política municipal dibuixa un futur diferent. Pujadó retrata de manera excel·lent una Barcelona dels anys 80, en un barri sense nom en què els joves malden per trobar el seu camí. Després de la mort de l'àvia i davant l'imminent enderroc de la casa familiar, la Nora deixa la seva feina de fotoperiodista per establir-se definitivament en un poblet de l'Empordà on passava les vacances.

"L'oblit no és una terra fèrtil on plantar-hi les arrels."

La maduresa de la Nora coincideix amb l'arribada al poble. La consciència de saber qui és, la vida pausada, el retrobament amb els orígens dóna lloc a la segona i tercer part. Pujadó la contraposa amb la vida de ciutat. La recuperació de la memòria del poble esdevé el teló de fons. Silencis forjats durant anys que fan que s'adoni de la necessitat de saber sobre l'àvia, els pares i el passat.

"Entenc de cop tots els neguits i les pors de la pobra vella que tem, amb raó, que s'esfondri l'edifici de l'oblit que va contribuir a construir al llarg de tota la vida."

A la quarta part que porta per títol, Els quaderns de l'àvia, la Nora es passa hores mirant i revisant aquelles llibretes de l'àvia que per sort conserva. Com si es tractessin de breus flaixos cinematogràfics fem un viatge al passat que ens permet conèixer de primera mà els fets que tant van marcar l'àvia, una família, un poble. La força de les paraules i de l'escriptura ens permeten retrobar-nos amb les edats perdudes que l'autora sembla estar cercant.

Una veu jove dins la narrativa catalana amb molt futur. Sens dubte, un bon finalista al premi llibreter d'enguany. Serà un plaer tenir la Judit Pujadó a la llibreria el proper 16 d'octubre.

Publicat per Empúries

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Fe, fa prou bona cara. Aquesta me l'apunto

kokamuskes ha dit...

N'has fet una presentació molt prometedora. El buscaré.

Marta ha dit...

Ahir el vaig estar fullejant en una llibreria. Feia bona "pinta"

kweilan ha dit...

Molt bon apunt...tan bo que m'has fet tenir ganes de llegir-lo. Gràcies per la recomanació!

viu i llegeix ha dit...

com sempre, fent pujar la la lecturina amb aquests posts... no, si al final haurem de demanar la baixa a la feina per poder-ho llegir tot!!

L'Espolsada llibres ha dit...

Sempre podeu venir el dia 16 d'octubre a la llibreria i conèixer l'autora en persona, sinó tasteu el llibre!

Mireia ha dit...

Fa bona pinta... però he decidit tancar (de moment) la llista de pendents!!

Tonina ha dit...

No sé què em passa però alguns cops quan recomanes un llibre, fa uns dies què l'he estat tocat o mirant. Amb aquest em passa. Hauré de refer el camí a la llibreria i portar-lo a casa, m´has deixat amb ganes.
Una forta abraçada.

bajoqueta ha dit...

Apuntada! M'agrada descobrir nous escriptors i gràcies a tu ho podem fer :)