dissabte, 29 d’agost de 2009

D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Avui fa 2 anys que vam engegar aquest blog i ho celebrem, com no podria ser d'altra manera, parlant de llibres que és una de les coses que més ens agrada. Abans, però, agrair-vos a totes aquelles persones que passeu per aquí i que doneu l'energia per continuar existint. Gràcies per llegir, per opinar, escriure i compartir la màgia de la literatura i, sobretot, gràcies als que us heu acostat fins a la llibreria i ens hem pogut conèixer.
Us ofereixo la ressenya d'un llibre que em va impactar -no sóc l'única- abans de marxar de vacances i que he deixat reposar fins ara. Som-hi!


Maggie O'Farrell, autora nord-irlandesa criada a Escòcia, dóna veu a dues germanes escoceses nascudes a l'Índia, l'Esme i la Kitty. A l'Índia succeeix un fet que marca per sempre l'Euphemia, Esme com li agrada que l'anomenin. Res no serà igual i la seva vida quedarà marcada per sempre. De retorn a Escòcia ambdues germanes intenten adaptar-se al rigor del clima però sobretot a l'ostracisme d'una societat benestant i conservadora. L'Esme no és com s'espera d'una noia de l'època, és rebel i vol trencar les normes. Amb el consentiment de família i metges ingressa en un sanatori i desapareix de les vides de tothom com si mai hagués existit.

Som al present. L'Iris, una noia jove, posa ordre a la seva botiga de segona mà quan rep una trucada que la deixa parada. El sanatori on l'Esme ha passat més de 60 anys és a punt de tancar i li truquen perquè se'n faci càrrec. Qui és l'Esme? Per què li truquen?
L'Iris va estirant el fil d'una vida que la condueix fins a aquella jove rebel. No en direm massa cosa més perquè val la pena deixar-se seduir pel joc de veus de l'autora i endinsar-se en aquestes vides.
Un llibre que llegeixes d'una tirada, en vols saber més i més.
Fets que condicionen una vida i fan trontollar vides futures. Situacions normals i quotidianes que es confonen amb una bogeria, per a mi, inexistent.
Us ve de gust?

Publicat per La Campana en català i Salamandra en castellà

14 comentaris:

hypatia ha dit...

A mi sí que em ve de gust!!
(tornes amb una ploma poderosa, eh?)
=;*)

kweilan ha dit...

Molt bona ressenya i una bona recomanació.

Rosa ha dit...

Hola Fe,
Primer de tot, felicitar-te per aquest blog tan esplèndid amb ressenyes d'llibres. Jo, ja ho sap, hi estic molt enganxada i moltes vegades segueixo els teus consells, llegint els llibres que aconselles.
L'estranya desaparició d'Esme Lenox" aquesta setmana le penjat con a novetat, em va semblar que podia està bé. I ara tu li fa la ressenya!
Ja et passaré un correu qualsevol dia.
Una abraçada

elisabet ha dit...

ei, després de llegir el que en dius, a mi em ve MOLT de gust!
l'enhorabona per l'aniversari, maca!
;)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Per molts anys Fe i benvinguda! Sembla interessant la novel·la que comentes. Completament d'accord amb l'Hypatia: tornes amb una ploma poderosa!

Marta ha dit...

Benvingudes les teves recomenacions!
Avui l'he tingut a les mans, però no m'he decidit. Ja ho faré. Encara en tinc d'altres pendents. Una abraçada!

Mireia ha dit...

Feliç Aniversari; dos anys!!! A seguir recomanant-nos llibres

elisabet ha dit...

Ei, aquesta tarda una amiga m'ha fet el regal "amb retard" de l'aniversari i... "L'estranya desaparició d'Esme Lennox". ;)
Deu ser que també és fan de L'Espolsada!

Núria ha dit...

Veig que l'Espolsada ja ha tornat a la càrrega!
L'argument d'aquesta novel·la m'ha sorprès. Però no sé què és el que em ve més de gust ara mateix!

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom!
Hypatia el llibre és fort i poderós. Com va l'Havanera?
Kweilan un cop més coincidim, sembla que tinguem itineraris lectors paral·lels.
Rosa, gràcies a tu per fer-me confiança.
Elisabet un vol regal sens dubte!
Sílvia, Núria, Marta i Mireia crec que us pot agradar molt!
Núria a veure si em véns a veure que m'has d'explicar un munt de coses, per cert, postal rebuda i ja penja a la llibreria, gràcies!

Mireia ha dit...

Felicitats pel segon aniversari!!

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes felicitats i ben tornada...

viu i llegeix ha dit...

està clar que ve de gust, fas venir salivera!!!

un altre al sac...

Marga Losantos ha dit...

M'ha impactat molt! No sé perquè, m'ha fet pensar en una pel·lícula de Hitchcock, que al final et deixen amb el cuquet de no saber què passarà, si el que feia tanta por es repetirà.
M'ha impressionat aquesta idea, llegida a més novel·les, però del XIX, de que uns pares o un marit podien ficar una filla o dona que els fes nosa al manicomi sense gaire problema.
Personatges entranyables, els de l'Esme i l'Iris.