dissabte, 14 de juny de 2008

Dues rulots



Diem que llegir ens permet viure moltes vides i alhora enriquir-ne la teva, eixampla la ment i et permet posar-te a la pell de personatges que d'una altra manera seria complicat. Tota aquesta introducció per parlar-vos de Dues rulots, el nou llibre de Marina Lewyka que ja ens va sorprendre amb La petita història dels tractors en ucraïnès.


A dues rulots se'ns explica la vida i peripècies d'un grup de collidors de maduixes del camp anglès. Irina, Andridy, Tomasz, Yola, Marta, Emmanuel, Vitaly, dues noies xineses i un gos, GOS, són els protagonistes dels camps de maduixes, tots treballen a l'espera d'uns estudis, d'una feina més digne o d'un sou per tornar al seu país. Sota condicions pèssimes i deplorables saben aprofitar cada minut que tenen, gaudir-ne al màxim i transmetre una alegria incomprensible donades les circumstàncies.

Lewycka té una capacitat per fer-te somriure amb un estil fresc i desenfadat davant de situacions que són per plorar, i sort, perquè Lewycka escriu i denuncia la situació dels temporers i sinó ens refresqués amb aquest humor àcid la lectura se'ns faria insuportable. Lewycka ens planta davant del mirall la situació de milers de persones explotades davant la nostra negativa a saber qui hi ha darrera les maduixes que ens mengem o els pollastres que cuinem (els pollastres es mereixen un capítol a part). Retrata la misèria humana i fins a quin punt som capaços de fer el ridícul per estalviar un cèntim, tot però de manera àgil, optimista... i és que els protagonistes malgrat passar-les putes encomanen ganes de viure.

"Tomasz va obrir la porta a una onada d'aire enxubat i calent. A dins hi ha via sis -no, set- ombres que dormien arraulides en matalassos posats a terra, envoltades de les seves tristes possessions, escampades fora de les bosses -de plàstic i de viatge-: un poti-poti de sabates, vestits, llençols, papers, paquets de cigarretes, ampolles i altres deixalles. [...] Així doncs, ara es trobava en una nova situació. Què era ell sinó un fragment d'humanitat trasbalsada i espaordida arrossegada pel corrent a aquella platja llunyana? D'això en faria una cançó."

Fins i tot GOS té els seus moments de glòria i ens regala uns paràgrafs per poder respirar.

"Sóc Gos corro corro amb Maryjane estic enamorat ella és una gossa ràpida i prima de pèls castanys fa bona olor de gossa i d'hormones d'amor jo ensumo ella ensuma tots gossos li van darrere però ella corre amb mi.."

Publicat per La Campana en català i Lumen en castellà

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Amb el primer títol ja em va cridar l'atenció l'autora, però no em vaig decidir, l'has llegit? Si és així, quin recomanes?...

Mireia ha dit...

Jo com l'ariadna , estava temptada però no em vaig decidir. Potser ara

Glòria Maria ha dit...

Me l'apunto, estic una mica "depre" i el llibre que vaig començar fa un parell de dies no m'agrada gens ni mica.
fins aviat!

L'Espolsada llibres ha dit...

Sí que l'he llegit, en el primer llibre trobem el mateix humor àcid però sobre la vellesa, la solitud de la gent gran i el fet migratori viscut en primera pell. Lewyka és filla d'ucraïnesos instal·lats a la Gran Bretanya. És la història d'un enginyer que fa un tracat sobre tractors que es queda vidu, té dues filles enfrontades per l'herència de la mare, però que quan el pare els presenta la xicota, uns quants anys més jove i amb uns pits molt voluptuosos, decideixen unir-se per impedir l'idili. A mi em va agradar és per això que m'he decidit pel segon. Són llibres agredolços però escrits de manera desenfadada.
Tasteu-los!

Abel ha dit...

Hola, l'espolsada, perdona que no escriga sobre este post, però és que gràcies a un altre post antic he llegit ELMEU GERMÀ POL i volia que m'aconsellares alguna altra obra d'Isabel clara-Simó.
Gràcies.

L'Espolsada llibres ha dit...

Abel,
A mi La Salvatge em va marcar molt, també El caníbal.
Espero doncs el comentari a El meu germà Pol :P i t'animo a descobrir la MArina Lewyka

elisabet ha dit...

Com sempre, una gran recomanació! Mare meva, quants llibres "a la reserva", quin estiu que ens espera tan i tan engrescador! (cara d'avarícia lectora).