Un any més tard de la seva aparició en castellà, Vinieron como golondrinas, arriba a les llibreries la traducció al català d’aquesta petita joia de William Maxwell, després de la bona acollida que ha tingut a casa nostra.
El llibre ens parla de la història de la família Morison que viu en un petit poble de l'oest mitjà nord-americà, a la dècada dels 20, i que pateix les conseqüències de l’epidèmia de grip espanyola. La família Morison perd Elizabet, la mare i esposa, i el fonament de la família. Per explicar-nos-ho, Maxwell divideix l'obra en tres parts i ens parla en boca de Bunny, el fill petit per qui la seva mare és un àngel; Robert, el fill gran a qui li falta una cama, i James, el pare i marit derrotat. A través d’ells se’ns narra aquest tresor, sense pressa, assaborint les paraules, la tristor, buidor però sense caure en la llàgrima fàcil.
És un retrat de la vida quotidiana, una finestra a com vivia la gent de l’època. Maxwell té una capacitat descriptiva extraordinària, però minimalista, allò que pot dir amb una paraula no ho fa amb dues.
La novel·la pren el títol d'un poema de Yeats, i sembla que és el ritme de les orenetes el que ens marca la cadència del text.
Un petit gran llibre que forma part del magnífic catàleg de l'editorial Libros del Asteroide, http://www.librosdelasteroide.com/, que us convido a llegir.
Publicat per Libros del Asteroide en català i castellà
El llibre ens parla de la història de la família Morison que viu en un petit poble de l'oest mitjà nord-americà, a la dècada dels 20, i que pateix les conseqüències de l’epidèmia de grip espanyola. La família Morison perd Elizabet, la mare i esposa, i el fonament de la família. Per explicar-nos-ho, Maxwell divideix l'obra en tres parts i ens parla en boca de Bunny, el fill petit per qui la seva mare és un àngel; Robert, el fill gran a qui li falta una cama, i James, el pare i marit derrotat. A través d’ells se’ns narra aquest tresor, sense pressa, assaborint les paraules, la tristor, buidor però sense caure en la llàgrima fàcil.
"Si en James Morison s'hagués creuat amb ell mateix pel carrer, hauria pensat: "aquest pobre home està acabat..." però va passar per davant del mirall del rebedor sense veure-s'hi reflectit, i així no va saber fins a quin punt tenia la cara grisa i com, en qüestió de pocs dies, la malaltia, el patiment i el dolor l'havien envellit."
És un retrat de la vida quotidiana, una finestra a com vivia la gent de l’època. Maxwell té una capacitat descriptiva extraordinària, però minimalista, allò que pot dir amb una paraula no ho fa amb dues.
La novel·la pren el títol d'un poema de Yeats, i sembla que és el ritme de les orenetes el que ens marca la cadència del text.
Un petit gran llibre que forma part del magnífic catàleg de l'editorial Libros del Asteroide, http://www.librosdelasteroide.com/, que us convido a llegir.
Publicat per Libros del Asteroide en català i castellà
5 comentaris:
fa molt bona pinta, però sembla molt trist... no crec que el pogués suportar en aquests moments!
És trist, cert, però no menys que la La lladre de llibres. Quan vaig acabar el llibre, però, em va envair una sensació de nostàlgia molt dolça.
Tinc ganes de lelgir-lo perqupe ja n'he sentit parlar bé moltes vegades
A mi m'ha semblat un llibre genial, sensible i tendre, i he tingut la sensació que estava davant d'una obra que pot ser llegida diverses vegades i que sempre aportarà detalls nous...Una petita joia!
Anònim estic d'acord amb les teves sensacions, deixa que et recomani doncs La hoja plegada del mateix autor.
Publica un comentari a l'entrada