dissabte, 8 de setembre de 2007

La lladre de llibres


A mitjan agost vaig rebre de La Campana, La lladre de llibres, abans de la seva sortida a la venda. El títol m'era molt atractiu i m'hi vaig llençar de cap, i ara ja puc dir que si el títol era atractiu el llibre encara ho és més.

D'entrada el primer que crida l'atenció és que la narradora sigui la mort. Tenint en compte que el llibre se situa en plena Alemanya nazi, la mort descriu la feina que se li gira, l'horror que li provoca fer-la, però també descriu la història de la Liesel, la lladre de llibres.

La mare de la Liesel la dóna en adopció a una família alemanya, ella com a comunista no li queda més remei que pujar al tren, al tren de l'horror. La Liesel és acollida per una bona família, de bona gent, perquè de diners no massa, que viu al carrer Himmel, en un barri molt pobre de la població de Molching. La mare tot el dia crida i insulta però té un gran cor. El pare és una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l'acordió. Al carrer la Liesel també hi troba en Rudy, el seu millor amic.

La Liesel cada nit té malsons que la desperten i la millor teràpia és la lectura. El pare s'asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix i llegeix. Amb el temps la Liesel sent una forta atracció pels llibres i se'n converteix en una lladre. Els llibres i la lectura la salven de l'horror de la guerra. Sempre se'ns ha explicat com va viure aquell temps la comunitat jueva, aquest llibre parla de com va afectar la població civil alemanya que s'acaba convertint en còmplice del moviment nazi sense voler-ho. És evident que una part de la població alemanya combrega amb el règim però hi ha moltes víctimes alemanyes que no els queda més remei si no volen perdre la seva vida. El llibre ens mostra com hi ha gent disposada a perdre la vida per uns ideals, a la Liesel la salven les paraules, la lectura i els llibres.

"La lladre de llibres va mirar l'objecte pesant que duia a la mà i que li feia mal. El llibre. Les paraules. Li sagnaven els dits, com quan va arribar al carrer Himmel."

Publicat per La Campana en català i per Lumen en castellà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!
Sóc l'Àfrica, de Canet de Mar, una població del Maresme, a Catalunya. Tinc 12 anys i vaig a l'institut IES Lluís Domènech i Montaner. Jo m'estic llegit "La lladre de llibres"... he de dir que és un llibre preciós, únic... el millor llibre que m'he llegit en la meva curta i inmadura vida. Ara em començaré "Wicked, memorias de una bruja mala", i tinc per llegir "Alícia al país de la televisió" i "La nit".

L'Espolsada llibres ha dit...

Àfrica molt bona tria doncs. Estic molt contenta que algú de 12 anys vulgui conèixer la Lisel.
Molt contenta que hagis vingut a visitar-nos.

montse feliu ha dit...

Apreciats amics de l'Espolsada, aquest estiu he llegit La lladre de llibre, i m'ha semblat un llibre excepcional. M'atreviria a dir que és un dels llibres que més m'ha agradat. El recomanaria a tothom, però sobretot a aquelles persones que creuen en l'ésser humà, en la seva capacitat d'estimar malgrat les adversitats. És un llibre preciós.
M'agrada veure que hi ha jovent que llegeix un llibre com aquest. Crec que a més és una bona eina per aconseguir que els nostres joves estimin els llibres.

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, benvinguda, estic contenta que després d'un any encara es parli d'aquest llibre, això vol dir que continua viu i que el boca-orella funciona. Estic d'acord amb el teu comentari.

ona. ha dit...

Aquest llibre em va apassionar! Realment és genial! La veritat es que em va fer una mica de por començar-lo, i les primeres pàgines no em van acabar de fer el pes, el trobava massa estrany i masses anotacions en negreta. Però poc a poc vaig anar passant les pàgines i.. ostres, s'ha convertit en uns dels llibres preferits. Vaig plorar tant al final... Quin llibre!

Em dic Ona!
Un petó!
(si cliques al meu usuari veuràs 3 blogs, vés al de Universo de Muhi millor.. l'altre es un treball de castellà i l'altre es compartit..:P)