dissabte, 17 d’abril de 2010

Olive Kitteridge



"Es pot saber qui és que no té un cabàs ple de viatges?"

L'Olive Kitteridge és una mestra jubilada que viu en un poblet de Maine. L'Olive no és una dona precisament afable sinó més aviat una mica àcida i amb un caràcter peculiar, els seus alumnes la recorden amb por. Està casada amb en Henry Kitteridge, el farmacèutic del poble, i tenen un fill, en Christopher, amb qui l'Olive hi té una relació difícil.

"Cada tram del camí de la vida es feia d'una manera determinada, va pensar l'Olive."

Durant 13 capítols, Elizabeth Strout dóna veu i vida a l'Olive i amb els seus ulls veiem com passa el dia a dia en un indret petit de Nova Anglaterra. Petits relats protagonitzats per l'Olive o pels habitants de Crosby. L'Olive es va coneixent a si mateixa gràcies a les experiències que viuen els altres, no és un personatge pla sinó que evoluciona davant les circumstàncies que la vida va portant. Reflexions sobre la vellesa, el pas del temps, el matrimoni, els fills, els silencis, la incomunicació, els secrets, les pèrdues, l'enamorament a la tercera edat. Una mirada generosa sobre l'envelliment.

"L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets". Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Breedle, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè. Una qüestió molt espinosa, molt."

L'Olive és una dona forta que et vas estimant a mesura que hi vas entrant. Entranyables alguns dels personatges que passegen per la novel·la.

"No recorda si aleshores devien saber gaudir de la felicitat serena d'aquells moments. Segur que no. Tot sovint la gent no és prou conscient, mentre viu la vida, que l'està vivint. I ara li quedava aquell record, el record d'uns instants sans i purs."

L'Olive m'ha encantat. M'ha fet riure, plorar i riure per no plorar. Olive Kitteridge una capsa plena de vides de gent de carn i ossos, com tu i com jo, com el veí de dalt o el que passa pel carrer.


Premi Pulitzer 2009
Publicada per 1984 i El aleph

dissabte, 10 d’abril de 2010

La librería




Arriba la primavera amb la intensitat que la caracteritza, plou i fa sol, el dia s'allarga i s'acosta Sant Jordi. A les llibreries això es tradueix en piles i piles de llibres que surten de pressa i corrent per ocupar un lloc a la taula de novetats, entremig, però sempre treuen el cap aquells llibres que miren de fer-se un espai i reivindicar la feina ben feta i que dura més enllà de Sant Jordi. Aquests dies mentre obria caixes ha aparegut
La librería, ja em perdonareu que només pel títol el llibre em caigués simpàtic, però s'hi afegim la temàtica i l'edició acurada, un cop més, d'Impedimenta, no m'ha quedat altra remei que deixar-me seduir per la seva lectura.

La Florence Green és una vídua que decideix fer un tomb a la vida i obrir una llibreria en el seu poble que no en té cap, Hardborough, un poble costaner allunyat del món.
Hardborough és una comunitat tancada en què tothom té el seu rol establert i ningú gosa jugar-ne un altre. La Florence en el moment que decideix tirar endavant amb el seu projecte topa amb les forces vives del poble fins i tot les del més enllà. Florence Green compra una casa, Old house, que durant anys ha estat abandonada i que diuen que està encantada. Malgrat les traves del banc, els comentaris de la gent i la poca implicació, la Florence tira endavant i obra la llibreria.

"Estimada Sra.,

Me gustaría desearle suerte. En tiempos de mi bisabuelo había un librero en High Street quien, al parecer, tumbó a un cliente con un libro cuando éste se puso pesado. Se había producido algún retraso en la llegada de la última parte de una novela, creo que era Dombey e hijo. Desde es día hasta hoy, nadie ha tenido el valor suficiente para vender libros en Hardborough. Usted nos está haciendo un honor. Visitaría su tienda sin ninguna duda si saliera alguna vez, pero últimamente he decidido no hacerlo; en cualquier caso, estaré encantado de hacerme socio de su biblioteca.
Atentamente suyo,

Edmund Brundish"

Tot i les primeres reticències i només la comprensió dels boy scouts, el senyor Brundish i la Christine, una nena que es converteix en la seva ajudant i defensora, la llibreria es va omplint no només de llibres sinó de clients. La llibreria a més fa la funció de biblioteca pública.
Malgrat la calma aparent comencen a bufar vents que la Florence no veu. Algú suggereix a la Florence que vengui Lolita de Nabokov, llibre que fa que la gent s'amorri a l'aparador, hi hagi cues al carrer i que vingui gent de fora per adquirir-lo. Lolita també desperta les ires de la senyora Gamart que segons sembla tenia altres usos pensats per Old house i que no para fins aconseguir fer tancar la llibreria i el poble es queda sense.

Una novel·la deliciosa que et deixa amb un regust agredolç. Una mirada mordaç als greuges d'una comunitat tancada, obtusa -m'atreviria a dir-, que permet que la llibreria tanqui. La Florence deixa el poble amb la consciència tranquil·la i amb la pena d'un poble que per no veure turmentada la seva quotidianitat prefereix no tenir llibreria. Si us va agradar 84, Charing Cross Road, La librería no us decebrà. Jo l'he estimat especialment per motius personals, també he sigut la primera dona a obrir una llibreria en un poble en què els darrers mesos els vents municipals han fet tot el possible perquè no aixequéssim el cap, per sort els veïns i clients no són com els de Hardborough i aquí som per donar molta guerra i seguir parlant de grans llibres com aquest.

Publicat per Impedimenta

dissabte, 3 d’abril de 2010

L'arbre vermell

No calen paraules, observeu i fullegeu aquest àlbum.






Publicat per Barbara Fiore