dissabte, 12 de març del 2016

Per què cal llegir La balada del cafè trist i Manual per a dones de fer feines?



L'Altra editorial ha recuperat La balada del cafè trist perquè és el primer llibre que l'Eugènia Broggi, l'editora, havia llegit de McCullers i va obrir-li la porta a les lectures d'adult. Amb una edició impecable, amb la portada il·lustrada per la Kavel Rafferty, Broggi publica la novel·la de La balada del cafè trist amb sis contes més que la complementen perquè considera que és una obligació moral.
La balada és per a mi un exercici de domini narratiu sensacional. Amb uns antiherois de conte com un cafè trist i atrotinat, una dona geganta i un geperut, McCullers recrea una atmosfera que et transporta a les taules del cafè i a la vida d'un poble al sud dels Estats Units on fa una calor que pots mastegar. McCullers retrata el dolor amb la paraula com només els grans escriptors saben fer.
La història arranca amb el casament de la senyoreta Amelia, un matrimoni que només dura 10 dies i que és un presagi de com acabarà tot plegat. McCullers té una escriptura aspre i eixuta i tanmateix és d'una gran lucidesa, tal com diu la Jenn Díaz:


Em meravella que algú sigui capaç de crear una novel·la amb tan poc i que en canvi et transporti d'aquesta manera i escrigui frases tan clarividents com: "Val a dir d'entrada que l'amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l'amant i l'amat, però són dos països diferents."
Yannick Garcia ha fet una traducció brillant, amb estil propi, per treure's el barret.

Ahir vam fer una vetllada d'aquelles que a mi se'm posen al cap, vull poder presentar dos llibres de dues autores desconegudes pel gran públic un divendres al vespre. Vull poder tancar un cercle que em porta vint anys enrere a la facultat on vaig tenir la sort de tenir grans professores que van crear un grup d'estudis de gènere i literatura. Gràcies a la Cesca Bartrina, l'Eva Espasa o la Pilar Godayol em vaig llençar de cap a llegir veus de frontera, autores afroamericanes o autores que només pel sol fet de ser-ho restaven en un segon pla. Ahir a la nit vaig fer-los el meu homenatge particular. No ho vaig fer sola sinó gràcies a la complicitat de tothom que m'envolta i em va permetre omplir la llibreria per parlar de McCullers i Lucia Berlin.
M'agrada l'Eugènia perquè no entén la literatura de manera gens canònica però sí de manera passional i així va configurant un catàleg esplèndid que la porta a publicar la McCullers. Ahir Jenn Díaz va aparcar per uns instants el seu vessant d'escriptora i va parlar-nos de la Carson com a lectora apassionada que és i fan absoluta. A ella un agraïment per haver volgut ser ahir amb nosaltres i desgranar-nos la vida de McCullers, l'àngel i el dimoni. Us recomano efusivament que llegiu aquest article que Díaz va escriure per la revista Jot Down.

Si l'escriptura de McCullers és des de fa molt temps reconeguda, no ha passat el mateix amb la Lucia Berlin. Autora nascuda a Alaska que va voltar des de ben petita per molts països, el seu pare era enginyer de mines, amb la família i que va créixer molt sola o acompanyada de l'addicció a alcohol de la mare. Gràcies a l'escriptora Lydia Davis i a la seva insistència, la veu de Berlin ha vist la llum en un volum que recopila els millors contes i que es va convertir en el llibre revelació de l'any passat als Estats Units. L'Eugènia el va llegir aquest estiu i des de l'entusiasme va decidir publicar-lo i fer-lo traduir a l'Albert Torrescasana que ha sabut donar veu a cadascun dels personatges d'aquest conte. Ahir ens confessava que va quedar impressionat només llegir els quatre primers relats i va dir que sí a la proposta que li feia l'Eugènia de traduir-la.



Berlin i McCullers són autores diferents, molt, però en comú tenen les addiccions fruit del dolor sentimental i també físic de les malalties que van acompanyar-les. Però si la Carson és punyent i eixuta la Berlin és dolça, lluminosa i amb molt sentit de l'humor. No us enganyo si us dic que el Manual per a dones de fer feines és del millor que he llegit amb molt de temps. Cada conte del recull va dibuixant l'autobiografia de Berlin alhora que ens ensenya allà on va viure i tota la mena de feines que va fer per tirar endavant ella sola amb els quatre fills. Es nota molt quan un traductor gaudeix de la tasca encomanada i esdevé així el millor prescriptor que pot tenir un llibre. Ahir a l'Albert li brillaven els ulls quan parlava de Berlin i va saber transmetre-ho a tothom que ens va acompanyar. Berlin va viure fora dels convencionalismes de l'època i això es respira a tots els seus contes però també hi podem trobar la recerca d'un lloc, un lloc segur que no va tenir mai. Berlin explora les qualitats femenines de manera natural sense posar-hi etiquetes. Malgrat la duresa de la vida i la malaltia, els contes de Berlin tenen molta llum i desprenen una gran candidesa, no hi ha lloc per la rancúnia i sinó mireu-la, ahir vam passar uns quants vídeos i jo us tenia de cara, sentir el silenci i veure-us els ulls mentre la miràveu no té preu:




A mi només em queda dir-vos que les llegiu, perquè si algú ens fa el favor de publicar-les al català el mínim que podem fer és llegir-les, comprar-les i reivindicar-les.
Voldria donar les gràcies a l'Eugènia, a la Jenn i en especial a l'Albert perquè ahir s'estrenava a l'Espolsada. També gràcies a tots els que vau fer possible el vespre i a tothom que va voler compartir una estona a la llibreria un divendres al vespre. Visca la literatura.


1 comentari:

  1. He d'admetre que no coneixia cap de les dues autores però m'has fet venir ganes de llegir-les especialment la segona.

    ResponElimina